Títol I. La Comunitat Valenciana

Normes bàsiques de la Generalitat. Diari Oficial de la Comunitat Valenciana [http://www.docv.gva.es] Data i hora d’edició: 25/01/2013 17:51. [Data i hora de consulta 25/01/2013 18:06] Disponible a: http://www.docv.gva.es/index.php?id=26&L=1&sig=0108/1982&url_lista=%26CHK_TEXTO_LIBRE%3D1

%26tipo_search%3Dlegislacion%26num_tipo%3D6%26TD%3DLey%2520Org%25E1nica

Al Títol I de l’Estatut de la Comunitat Valenciana trobem les característiques que defineixen al poble valencià. S’explica quin és el territori de la Comunitat Valenciana; es parla de la capacitat de decisió dels valencians i dels objectius que planteja l’autogovern. A més, entre altres dades, s’especifica quins son els símbols oficials de la nostra terra: La Senyera. També es determina que la llengua oficial serà el valencià, i s’especifiquen tots els seus usos i drets que comporta l’ús d’aquesta llengua. Cal destacar que a l’article 7 del Títol I de l’estatut valencià es parla de la recuperació dels Furs històrics del Regne de València, als quals ja vam dedicar una entrada.

A la web del DOCV trobem un apartat de cerca de documents legislatius de la Comunitat Valenciana, que permet trobar qualsevol text legal relacionat amb la nostra comunitat i la seua legislació. En aquest cas, hem trobat l’estatut d’autonomia sencer, i a mes amb l’opció de llegir-ho en castellà o valencià.

LOTRAVA

Documento BOE-A-1982-20823. Boletín Oficial del Estado. [www.boe.es] Edición: 25/01/2013 [Consulta: 25/01/2013 16:12]. Disponible en: http://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1982-20823

La Llei Orgànica de Transferència a la Comunitat Valenciana de competències en matèria de titularitat estatal, més coneguda com a LOTRAVA, va ser la llei que va permetre que la Comunitat Valenciana fora acceptada com a Comunitat Històrica en el període de la Transició Democràtica. Aquesta Llei Orgànica permetia l’accés a les competències i a l’autogovern a la Comunitat Valenciana per l’anomenada Via Ràpida (Article 151 de la Constitució Espanyola) que exigia més requisits per a aconseguir l’autonomia, però a canvi, el procés de transferències competencials era més ràpid.

Per a cercar la llei, he utilitzat el buscador disponible a la web del BOE que permet fer una busqueda prou detallada, segons els documents que tractes de trobar.

La peculiar via valenciana a la autonomia

MAINAR CABANES, Eladi. La peculiar vía valenciana a la autonomía. Historia Actual [http://www.historia-actual.org] Editor: Universidad de Cádiz. 15/02/2010. nº21. [Consulta: 25/01/2013 15:36] ISSN 1696-2060. Disponible a: dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3193676.pdf

En aquest article d’Eladi Mainar Cabanes publicat a la revista Historia Actual On Line (HAOL) es fa una síntesi del procés autonòmic de la nostra comunitat, des del fracàs d’aprovar el primer estatut valencià a la Segona República a l’any 1936 fins a la reforma de l’any 2006 (Ja explicada en el blog) passant per L’Estatut de Morella, també comentat al blog, o la LOTRAVA, que va permetre l’accés competencial per la anomenada via ràpida a la nostra Comunitat.

L’article va ser publicat al nº21 de la revista Historia Actual On Line en l’hivern de 2010, i es troba disponible a Dialnet.

L’Estatut de Morella.

La España de las Autonomías. El Mundo [www.elmundo.es] Data d’edició: 25/01/2013. [Data de consulta: 25/01/2013 13:36] Disponible a: http://www.elmundo.es/especiales/2005/06/espana/estatutos_autonomia/estatutos/c

valenciana_estatuto.html

A l’any 1978 es va iniciar al municipi castellonenc de Morella, el procés de formació del nostre Estatut, on els principals partits polítics de l’època es van reunir per a posar les bases de l’autonomia. L’Estatut de Morella va ser un document fet per professors universitaris de València i Alacant que es va presentar a aquesta reunió a Morella i que d’alguna manera va ser el document sobre el qual es van assentar les bases per a fer l’estatut d’autonomia definitiu.

Article 39: La Sindicatura de Comptes

Titol III. La Generalitat. Congreso de los Diputados [www.congreso.es] Data i hora d’edició: gener 2008. [Data de consulta: 25/01/2013 12:42] Disponible a: http://www.congreso.es/consti/estatutos/estatutos.jsp?com=79&tipo=2&ini=38&fin=43&ini_sub=1&fin_sub=1

 

La Sindicatura de Comptes és l’òrgan de govern encarregat  del control extern econòmic, pressupostari i de les activitats financeres a les localitats i el sector públic de la Comunitat Valenciana. També s’encarreguen del control econòmic i financer d’altres comptes si es dona el cas i fos necessari.

El nombrament dels seus membres, les seues funcions i facultats es decideix segons exigissen les lleis i Les Corts Valencianes. L’actual Síndic Major de Comptes, és a dir, el màxim encarregat d’aquesta Institució de la Comunitat Valenciana, és des de desembre de 2003, el senyor Rafael Vicente Queralt.

Imatge Rafael Vicente Queralt: Autor desconegut. Data: 16/03/2004. Disponible en: http://www.valenciaplaza.com/ver/59345/el-papel-de-la-generalitat–la-reactivacion-de-la-economia-y-el-futuro-de-las-cc-aa–a-debate-.html

Els Furs de València.

Furs de València. Viquipèdia. Data i hora d’edició de la pàgina 24/11/2012 07:57. [Consulta: 24/01/2013] Disponible a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Furs_de_Val%C3%A8ncia

Els Furs de València van ser l’única llei d’autogovern prèvia a l’actual Estatut d’Autonomia a la nostra Comunitat. Van ser instaurats a l’any 1261 de la mà de Jaume I, i van estar vigents fins a l’any 1707 quan les tropes de Felip V van derrotar a les de l’arxiduc Carles d’Àustria en la Batalla d’Almansa en el context de la Guerra de Successió. Açò va suposar la ocupació del Regne de València per part de Castella, i la derogació dels Furs Valencians mitjançant els Decrets de Nova Planta.

Les Competències de la Comunitat Valenciana

Referència: Título IV. Las Competencias. Congreso de los Diputados [www.congreso.es]. Data i hora d’edició: gener 2008  [Consulta: 14/01/2013 14:13] Disponible a: http://www.congreso.es/consti/estatutos/estatutos.jsp?com=79&tipo=2&ini=49&fin=58&ini_sub=1&fin_sub=1

A la pàgina web del Congres dels Diputats, trobem un recull d’aquells aspectes més importants de l’estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana. En aquest cas, quan una comunitat autònoma signa el seu estatut d’autonomia, en ell venen arreplegats una sèrie de competències de les quals l’autonomia es farà càrrec; altres competències de les quals es farà carrec l’Estat i les competències compartides, en les que treballen tant l’Estat com la comunitat autònoma. En l’apartat de la web del Congres que cite, s’arrepleguen els articles que van del 49 al 58 del nostre estatut en el que es detallen quines son les competències assumides per la Generalitat Valenciana.

El Palau de la Generalitat Valenciana

FELIVET. Façana del Palau de la Generalitat des de la plaça de Manises. Any 2008 [Consulta: 10/01/2013 10:49] Disponible en: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Palau_generalitat9.jpg

El Palau de la Generalitat Valenciana és un edifici d’estil gòtic tardíu. Va es va començar a construir a l’any 1421 i va ser disenyat pels arquitectes Joan Corbera, Pere Compte, Gaspar Gregori i Genís Llinares. Aquest palau es la seu de la Generalitat Valenciana, segons apareix a l’article 5.1 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Es troba a la plaça de Manises en la Ciutat de València.

Què és el Síndic de Greuges?

Referència web: Què es el Síndic de Greuges? El Síndic [www.elsindic.com] [Consulta: 03/01/2013, 13:37] Disponible en http://www.elsindic.com/va/que-es-el-sindic-de-greuges.html 

La informació sobre el Síndic de Greuges l’he extret de la pròpia pàgina web del Síndic, on apareix de manera senzilla i detallada. La pàgina es troba dividida en diversos apartats on s’expliquen les funcions  i la actualitatdel Síndic, les persones que el composen, les seues activitats, a més d’una publicació anual on es fa un resum de les principals queixes rebudes i els acords i aparicions en premsa del Síndic.

La nostra Comunitat consta d’una sèrie de institucions d’autogovern que apareixen a l’Article 20 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Aquestes institucions (Com son les Corts Valencianes, el Consell, el President…) conformen la Generalitat, i una d’aquestes institucions es el Síndic de Greuges, la figura que adopta el defensor del poble a la nostra terra. Com apareix escrit a l’enllaç, la seua funció es defendre els drets i les llibertats dels valencians que apareixen tant a la Constitució com a L’Estatut. La seua elecció es fa cada quatre anys, i cal al menys que dos terços del Ple de les Corts Valenciana el trien. La persona que actualment es El Síndic a la nostra comunitat es José Cholbí Diego.

Imatge de José Cholbí Diego: Autor desconegut. Any 2009. Disponible en: http://www.elsindic.com/galerias/000128/G_P1010468.JPG

Garantia i suspensió de drets i llibertats

Referència bibliogràfica: MARTOS NAVARRO, Fernando i GUERRERO ARROYO Juan Antonio.  Derechos y deberes fundamentales. En: Administración Especial de la Generalitat Valenciana. Grupo B. Temario Volumen I. Primera edició. Alcalá de Guadaira (Sevilla). Editorial MAD, mayo de 2005. 320 pp. ISBN: 84-665-0175-4.

Al llibre de Martos Navarro i Juan Antonio Guerrero Arroyo trobem un repàs dels principals reglaments, institucions i figures polítiques que regeixen la nostra comunitat, i es troben a l’estatut d’autonomia valencià. El llibre esta disponible en Google Llibres. Aquesta eina de Google et permet d’un cop d’ull veure el llibre i cercar la informació necessària. No obstant, cal remarcar que aquest llibre, i altres que he consultat en Google Llibres, no es troben disponibles de manera completa, i falten pàgines per digitalitzar, fent que moltes vegades la informació que es troba siga incoherent.

 

L’actual estatut d’autonomia de la nostra comunitat regula una sèrie de drets i  llibertats que també apareixen i estan acceptats a la Constitució Espanyola. No obstant, aquestos drets poden ser suprimits individual o col·lectivament. De manera individual poden desaparèixer per diverses causes, especialment en les relacionades amb el terrorisme o pertinença a bandes armades, però col·lectivament només poden limitar-se o prohibir-se drets en determinats estats i durant un temps limitat. Son els estats d’alarma, d’excepció i de siti. El primer estat, no suposa una supressió de drets, sinó una limitació dels mateixos, però els següents comporten desaparició de drets i la necessitat del consens parcial o total del Congres dels Diputats. Aquestos estats, per la seua peculiaritat tenen una duració limitada en el temps, o en el pitjor dels casos, determinada pel Congrés. Cal destacar que aquestos estats son de caràcter excepcional, i l’administració autonòmica no te competències assumides per a actuar unilateralment. A Espanya, només una volta es va posar en marxa l’estat d’alarma des-de que es va restablir la democràcia, va ser en desembre de 2010 amb motiu de la vaga de controladors aeris. A la imatge que adjunte, extreta del llibre abans esmentat, es veuen quins drets constitucionals es vulneren en aquestes situacions excepcionals, sense que les autonomies puguen fer res per evitar-ho, la qual cosa no em sembla correcta, ja que eixes situacions especials, no es donen mai de la mateixa manera i amb la mateixa intensitat en tot el territori, i pense que els estatuts i les autonomies deurien de tindre més capacitat legislativa en aquestos assumptes.