{"id":2128,"date":"2018-03-26T13:23:34","date_gmt":"2018-03-26T13:23:34","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/faraonllorens\/?p=2128"},"modified":"2018-03-26T13:30:16","modified_gmt":"2018-03-26T13:30:16","slug":"a-la-recerca-duna-psicometria-universal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/faraonllorens\/2018\/03\/26\/a-la-recerca-duna-psicometria-universal\/","title":{"rendered":"A la recerca d\u2019una psicometria universal"},"content":{"rendered":"

A la recerca d\u2019una psicometria universal<\/strong><\/em>
\nRessenya
\nThe measure of all mind<\/strong><\/a>
\nEvaluating Natural and Artificial Intelligence<\/em>
\nJos\u00e9 Hern\u00e1ndez-Orallo
\nCambridge University Press<\/a>
\nCambridge, 2017.
\n553 p\u00e0gines
\nCambridge University Press<\/a><\/p>\n

M\u00e8tode<\/strong>
\nRevista de Difusi\u00f3 de la Investigaci\u00f3<\/em>
\nwww.metode.cat<\/a>
\nN\u00famero 96. Hivern 2017
\nP\u00e0gina 99<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

(versi\u00f3 llarga)<\/p>\n

Malgrat ser un dels t\u00f2pics m\u00e9s importants de la ci\u00e8ncia, el qualificatiu intel\u00b7ligent (intelligent<\/em>, smart<\/em>, thinking<\/em>, brainy<\/em>\u2026) \u00e9s possiblement el terme m\u00e9s sobreutilitzat, i per tant desprestigiat, de finals del segle XX i principis del XXI. En l’actualitat qualsevol artefacte que vulga ser valorat ha d’etiquetar-se com a intel\u00b7ligent. No s’\u00e9s res en aquests temps si no s’\u00e9s intel\u00b7ligent. I qualsevol cosa pot qualificar-se d’intel\u00b7ligent: des de tel\u00e8fons intel\u00b7ligents fins a la banca intel\u00b7ligent. La publicitat est\u00e0 fent un \u00fas excessiu del terme i ens est\u00e0 marejant. Per\u00f2, qu\u00e8 \u00e9s la intel\u00b7lig\u00e8ncia? es pot mesurar la intel\u00b7lig\u00e8ncia? les m\u00e0quines poden ser intel\u00b7ligents? Ara son m\u00e9s necessaris que mai treballs rigorosos sobre la intel\u00b7lig\u00e8ncia i la seua mesura, tant de la natural com de l’artificial. Per aix\u00f2 em va alegrar trobar-me amb aquest llibre, que, encara que en principi semble pretensi\u00f3s en el seu t\u00edtol (all mind<\/em>, i disculpeu-me, per\u00f2 s\u00f3c professor de l\u00f2gica i per tant, per a mi, tot \u00e9s tot, sense excepcions – quantificaci\u00f3 universal<\/em> -, i en el m\u00f3n real he vist pocs casos en els quals es puga aplicar, m\u00e9s encara si estem implicats els humans), \u00e9s d’obligada lectura per a aquelles persones interessades a con\u00e8ixer on ens portar\u00e0 la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial (IA).<\/p>\n

La intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s un tret de la ment associat habitualment i de forma exclusiva als humans, per aix\u00f2 la denominaci\u00f3 d’animals racionals. Per\u00f2 ja fa anys que es va estendre el concepte als animals (no racionals?) i es va estudiar el seu comportament (psicologia comparada<\/em>). Amb l’aparici\u00f3 dels primers ordinadors, aquesta facultat tamb\u00e9 es va traslladar a les m\u00e0quines. Nom\u00e9s cal recordar que al principi els ordinadors eren coneguts com a cervells electr\u00f2nics (cerebros electr\u00f3nicos<\/em>). Per tot a\u00e7\u00f2, el concepte d’intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s rellisc\u00f3s i dif\u00edcil de definir. La cerca d’un \u00fanic tipus d’intel\u00b7lig\u00e8ncia es va veure superat en el segle XX amb l’aparici\u00f3 de diferents teories psicol\u00f2giques que advocaven per noves i m\u00faltiples intel\u00b7lig\u00e8ncies. I en l’actualitat fins i tot es parla de la singularitat tecnol\u00f2gica<\/em> i la superintel\u00b7lig\u00e8ncia<\/em> (qualsevol intel\u00b7lecte que excedisca l’acompliment cognitiu hum\u00e0 en pr\u00e0cticament totes les \u00e0rees d’inter\u00e8s i capa\u00e7 de millorar-se cont\u00ednuament). Aix\u00ed, en aquest context ens sorgeix una primera pregunta: \u00e9s possible un concepte unificat d’intel\u00b7lig\u00e8ncia?<\/p>\n

I sense una definici\u00f3 clara, normalitzada i \u00e0mpliament acceptada, el treball de mesurar-la es converteix en m\u00e9s complicat. Quan no disposem d’una definici\u00f3 precisa del que volem mesurar necessitem almenys fer \u00fas d’una mesura pragm\u00e0tica<\/em>. Els tests que ofereixen una \u00fanica mitjana, el factor g (general intelligence<\/em>) i el quocient intel\u00b7lectual (IQ \u2013 intelligence quotient<\/em>), es queden curts davant l’extensi\u00f3 del concepte intel\u00b7lig\u00e8ncia. Turing, quan els ordinadors eren encara m\u00e9s models computacionals te\u00f2rics que reals, va proposar una prova d’intel\u00b7lig\u00e8ncia per a les m\u00e0quines (Test de Turing o Imitation Game). M\u00e9s coneguts s\u00f3n els m\u00e9s moderns CAPTCHA (Completely Automated Public Turing test to tell Computers and Humans Apart) que hem de superar per a demostrar a alguns serveis d’Internet que no som robots. Lofti Zadeh, pare dels sistemes difusos (Fuzzy Systems), va proposar el MIQ (The Machine IQ) per a mesurar el rendiment en una poblaci\u00f3 de m\u00e0quines, encara que \u00fanicament serveix per a comparar m\u00e0quines d’un mateix per\u00edode tecnol\u00f2gic. A\u00e7\u00f2 ens porta a la segona pregunta: serem capa\u00e7os d’establir un model per a mesurar la intel\u00b7lig\u00e8ncia d’humans, animals i m\u00e0quines de forma conjunta i integrada?<\/p>\n

Aquest \u00e9s un dels llibres que hem de llegir si estem cercant respostes a aquestes preguntes. No \u00e9s un llibre divulgatiu ni de f\u00e0cil lectura. Est\u00e0 carregat de contingut t\u00e8cnic i terminologia te\u00f2rica. Necessita d’uns coneixements m\u00ednims sobre el tema, per\u00f2 val la pena la seua lectura.<\/p>\n

L’autor defineix el regne de la m\u00e0quina (machine kingdom<\/em>), generalitzaci\u00f3 del regne animal que inclou l’Homo sapiens<\/em>, els animals i les m\u00e0quines, com el conjunt de tots els sistemes interactius, \u00e9s a dir, amb sensors (entrades) i actuadors (eixides). Les fronteres entre les intel\u00b7lig\u00e8ncies naturals (en humans i animals) i les artificials s\u00f3n cada vegada m\u00e9s borroses de manera que formen finalment un cont\u00ednuum en el qual constantment apareixen nous h\u00edbrids entre aquestes. Necessitem noves eines que ens permeten treballar en les fronteres. Quan unes proves d’intel\u00b7lig\u00e8ncia s\u00f3n validades per a un determinat grup, poden ser usades per a mesurar subjectes d’aquest grup, per\u00f2 la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si podem usar el test d’una disciplina en una altra. Sembla clar que no, almenys de forma directa i autom\u00e0tica. Per\u00f2 podem avan\u00e7ar cap a a\u00e7\u00f2.<\/p>\n

I definit un regne \u00fanic que engloba tots els individus (agents) a analitzar ja podem intentar establir una psicometria universal<\/em>, definida com l’an\u00e0lisi i desenvolupament d’eines de mesura per a l’avaluaci\u00f3 de les caracter\u00edstiques del comportament, incloent-hi les habilitats cognitives i els trets de personalitat. Aquestes eines han de treballar solament amb informaci\u00f3 procedent de l’observaci\u00f3 del comportament: de les entrades que rep i de les eixides que produeix. \u00c9s per a\u00e7\u00f2 que s\u00f3n anomenades de caixa negra (black-box<\/em>). En els humans hi ha diferents models per a representar els trets de personalitat (per exemple, The Big Five). I quant a les habilitats cognitives, aquestes no han de ser dependents de la cultura, per exemple. Per\u00f2 a m\u00e9s, hi ha trets innats i altres adquirits, confluint una certa proporci\u00f3 que \u00e9s gen\u00e8tica i una altra part que \u00e9s ambiental. Aix\u00ed, aquest \u00e9s un dels aspectes clau si s’estudia la intel\u00b7lig\u00e8ncia dels animals. La intel\u00b7lig\u00e8ncia \u00e9s la que ens permet abordar futurs problemes i no \u00fanicament una tasca concreta en l’actualitat. Per resumir, quines s\u00f3n aqueixes habilitats cognitives i trets de personalitat comunes a persones, animals i m\u00e0quines que hem de mesurar?<\/p>\n

Si volem que aquests instruments de mesura servisquen tant per a humans, animals, com per a m\u00e0quines, han de tenir algunes caracter\u00edstiques especials que no suposen un biaix en les mesures. Per exemple, hem de tenir en compte el llenguatge utilitzat, les interf\u00edcies i les recompenses i est\u00edmuls. En el llibre es planteja que aquests instruments han de ser no antropoc\u00e8ntrics, computacionals i significatius. Hi ha tres aspectes claus que ens ajudaran a fer les proves el m\u00e9s universals possibles: l’\u00fas de diferents interf\u00edcies, els tests adaptatius segons anem obtenint major coneixement sobre l’agent que l\u2019est\u00e0 fent i que siguen independents de la poblaci\u00f3 sobre la qual s’aplica, de manera que funcionen sobre la totalitat del regne m\u00e0quina. Si no podem usar les mateixes regles per a tots, almenys que puguem usar els mateixos principis per a construir totes les regles particulars. El que ens porta a una altra q\u00fcesti\u00f3: quins s\u00f3n els criteris que hauria de complir una bateria \u00fanica de proves d’intel\u00b7lig\u00e8ncia?<\/p>\n

La part nuclear del llibre s’aborda des de la visi\u00f3 algor\u00edtmica de la naturalesa i la cognici\u00f3 des d’una perspectiva computacional. Si podem representar els comportaments com algoritmes, aprofitarem la Algorithmic Information Theory (AIT) per a trobar respostes a algunes de les q\u00fcestions anteriorment plantejades. Apareix en aquest cas la noci\u00f3 de dificultat, i la seua quantificaci\u00f3 (nombre de passos computacionals requerits), com l’embri\u00f3 de la psicometria universal que cerquem. El C-test se’ns presenta com una primera aproximaci\u00f3 per a abordar la subjectivitat de les proves psicom\u00e8triques, en els quals els \u00edtems no s\u00f3n triats ad hoc<\/em> i amb dificultats derivades de la seua aplicaci\u00f3 a poblacions humanes.<\/p>\n

Per\u00f2, de moment, no aprofundim m\u00e9s en la q\u00fcesti\u00f3. El llibre desenvolupa una exhaustiva explicaci\u00f3 t\u00e8cnica del tema. Aquesta ressenya no pret\u00e9n desvetlar totes les respostes donades en el llibre, sin\u00f3 plantejar les preguntes i motivar al lector perqu\u00e8 aborde la seua lectura. No se\u2019n penedir\u00e0.<\/p>\n

Fara\u00f3n Llorens
\nDepartament de Ci\u00e8ncia de la Computaci\u00f3 i Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial
\nUniversitat d’Alacant<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A la recerca d\u2019una psicometria universal Ressenya The measure of all mind Evaluating Natural and Artificial Intelligence Jos\u00e9 Hern\u00e1ndez-Orallo Cambridge University Press Cambridge, 2017. 553 p\u00e0gines Cambridge University Press M\u00e8tode Revista de Difusi\u00f3 de la Investigaci\u00f3 www.metode.cat N\u00famero 96. Hivern 2017 P\u00e0gina 99 (versi\u00f3 llarga) Malgrat ser un dels t\u00f2pics m\u00e9s importants de la ci\u00e8ncia, […]<\/p>\n","protected":false},"author":30,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[163438,324],"tags":[65031,22905],"class_list":["post-2128","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-inteligencia-artificial","category-libros","tag-cerebro","tag-inteligencia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/faraonllorens\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2128","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/faraonllorens\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/faraonllorens\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/faraonllorens\/wp-json\/wp\/v2\/users\/30"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/faraonllorens\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2128"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/faraonllorens\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2128\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2131,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/faraonllorens\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2128\/revisions\/2131"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/faraonllorens\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2128"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/faraonllorens\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2128"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/faraonllorens\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2128"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}