Per qu\u00e8 puja el globus quan l’aire que t\u00e9 a l’interior s’escalfa? Per qu\u00e8 hem de tenir en compte els esfor\u00e7os t\u00e8rmics en les construccions d’enginyeria? Qu\u00e8 \u00e9s la temperatura?<\/p>\n
La termodin\u00e0mica<\/strong><\/span> \u00e9s la part de la f\u00edsica que tracta la descripci\u00f3 dels fen\u00f2mens relacionats amb la calor<\/span><\/strong> i la temperatura<\/span><\/strong> a nivell macrosc\u00f2pic<\/span><\/strong>. El comportament dels sistemes s’expressa en termes de propietats generals com la temperatura, la pressi\u00f3, el volum i el flux de calor.<\/p>\n S’iniciar\u00e0 aquest bloc amb la definici\u00f3 del concepte de temperatura<\/strong> i d’equilibri t\u00e8rmic<\/strong>, que ens conduir\u00e0 a la definici\u00f3 del principi zero de la termodin\u00e0mica<\/strong>. A partir de la definici\u00f3 de temperatura, es discuteixen algunes magnituds termom\u00e8triques<\/strong> la variaci\u00f3 de les quals est\u00e0 relacionada amb un canvi de temperatura (term\u00f2metres i escales de temperatura). Aix\u00ed s’estableix que la calor \u00e9s l’energia transferida entre dos cossos o entre un cos i el seu entorn com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la difer\u00e8ncia de temperatures entre ambd\u00f3s. La termodin\u00e0mica estableix que el flux de calor es produeix des del sistema de major temperatura cap al de menor temperatura fins arribar a l’equilibri t\u00e8rmic (i mai en el sentit contrari).<\/p>\n Una q\u00fcesti\u00f3 important en enginyeria civil que es tracta tamb\u00e9 en aquesta sessi\u00f3 \u00e9s el fenomen de la dilataci\u00f3 t\u00e8rmica<\/strong>. Aquest fet s’ha de tenir en compte, per exemple, en els ponts on \u00e9s usual utilitzar juntes<\/strong> de dilataci\u00f3<\/strong> per a evitar o minimitzar els esfor\u00e7os d’origen t\u00e8rmic<\/strong>. A m\u00e9s a m\u00e9s, es posar\u00e0 \u00e8mfasi en el comportament an\u00f2mal de l’aigua entre 0 \u00baC i 4 \u00baC. A continuaci\u00f3, s’analitzen els fen\u00f2mens de la propagaci\u00f3 de la calor focalitzant el seu estudi al mecanisme de conducci\u00f3. Aquest \u00e9s un cas de f\u00edsica aplicada a la construcci\u00f3 on s’ha d’a\u00efllar t\u00e8rmicament<\/strong> els edificis per a complir la normativa d’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica que marca el codi t\u00e8cnic de l’edificaci\u00f3<\/strong>. La llei de Fourier per a una pared plano-paral\u00b7lela relaciona el flux de calor que s’estableix en el r\u00e8gim estacionari i es pot deduir la corresponent llei per a una geometria cil\u00edndrica i esf\u00e8rica. Es descriu breument la transfer\u00e8ncia de calor pels mecanismes de convecci\u00f3<\/strong> i radiaci\u00f3<\/strong> aix\u00ed com les seus principals caracter\u00edstiques.<\/p>\n El Professor del MIT<\/strong> (Massachussetts Institute of Technology<\/a>) t\u00e9 un curs de f\u00edsica sencer enregistrat, l\u00f2gicament en angl\u00e9s, i podeu escoltar en el seg\u00fcent v\u00eddeo la sessi\u00f3 corresponent a la calor i temperatura.<\/p>\n S’acabar\u00e0 la primera sessi\u00f3 amb l’estudi de la capacitat calor\u00edfica, la calor espec\u00edfica i el calor latent de fusi\u00f3 i vaporitzaci\u00f3. Es defineix la capacitat calor\u00edfica<\/strong> d’una subst\u00e0ncia com l’energia t\u00e8rmica necess\u00e0ria per a augmentar en un grau la seua temperatura. S’analitzen els canvis de fase, la principal propietat de la qual \u00e9s que el canvi d’estat d’una subst\u00e0ncia es produeix sense variaci\u00f3 de temperatura. La versi\u00f3 en castell\u00e0 i la bibliografia d’aquest bloc es pot consultar ac\u00ed<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Per qu\u00e8 puja el globus quan l’aire que t\u00e9 a l’interior s’escalfa? Per qu\u00e8 hem de tenir en compte els esfor\u00e7os t\u00e8rmics en les construccions d’enginyeria? Qu\u00e8 \u00e9s la temperatura? La termodin\u00e0mica \u00e9s la part de la f\u00edsica que tracta … Continue reading [kml_flashembed movie=\"http:\/\/www.youtube.com\/v\/sr0yMWdWie0\" width=\"480\" height=\"360\" wmode=\"transparent\" \/]<\/code><\/p>\n