Avui dia, l\u2019\u00f2ptica i les seues tecnologies han eixit de les universitats i dels laboratoris de recerca i formen part de la nostra vida quotidiana. Les trobem en hospitals i ind\u00fastries de tota mena. L\u2019\u00f2ptica s\u2019ha convertit en una de les disciplines cient\u00edfiques amb un dels futurs m\u00e9s estimulants i prometedors, i les ind\u00fastries relacionades amb la llum s\u00f3n aut\u00e8ntics motors econ\u00f2mics que mouen centenars de milers de milions d\u2019euros a tot el m\u00f3n. Des de la invenci\u00f3 del l\u00e0ser el 1960, un dels instruments cient\u00edfics m\u00e9s importants i vers\u00e0tils, l\u2019\u00f2ptica i la fot\u00f2nica satisfan cada vegada m\u00e9s necessitats de la humanitat en molts vessants. Donen acc\u00e9s a la informaci\u00f3, faciliten les comunicacions, ajuden a preservar el patrimoni cultural, promouen el desenvolupament sostenible i augmenten la salut i el benestar socials. Les tecnologies basades en la llum tamb\u00e9 aporten noves solucions als problemes mundials en camps com l\u2019energia, l\u2019educaci\u00f3, l\u2019agricultura, el medi ambient i la sanitat. Ja es parla de la fot\u00f2nica \u00abverda\u00bb (green photonics<\/em>), els reptes de la qual s\u00f3n el desenvolupament de sistemes \u00f2ptics per a la generaci\u00f3 d’energia neta i renovable, els dispositius d\u2019il\u00b7luminaci\u00f3 de baix consum i l\u2019\u00fas de materials i components \u00f2ptics respectuosos amb el medi ambient. No obstant aix\u00f2, la llum a voltes no solament \u00e9s important per la seua presencia, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la seua abs\u00e8ncia. La contaminaci\u00f3 lum\u00ednica s\u2019ha convertit en un aut\u00e8ntic problema dels pa\u00efsos m\u00e9s desenvolupats que no solament afecta les observacions astron\u00f2miques \u2013ja no podem veure la Via L\u00e0ctica quan mirem al cel a la nit\u2013, sin\u00f3 tamb\u00e9 ocells, insectes, tortugues i altres criatures nocturnes, a m\u00e9s d\u2019implicar un aut\u00e8ntic malbaratament d’energia. \u00c9s indubtable que l\u2019estudi de la llum i les seues tecnologies s\u2019ha convertit en una disciplina transversal clau de la ci\u00e8ncia i la tecnologia del segle xxi, motiu pel qual \u00e9s essencial que siguem plenament conscients de la import\u00e0ncia de l\u2019estudi cient\u00edfic de la llum i l\u2019aplicaci\u00f3 de les tecnologies basades en la llum per al desenvolupament sostenible mundial. Aix\u00f2 demana inversions p\u00fabliques i privades que permeten desenvolupar projectes de recerca en els diferents \u00e0mbits relacionats amb la llum i les seues tecnologies. Igual que de vegades s’ha denominat el segle xx com el segle de l\u2019electr\u00f2nica<\/em>, potser el segle xxi ser\u00e0 el segle de la llum<\/em>, fonamentalment gr\u00e0cies als avan\u00e7os en \u00f2ptica i fot\u00f2nica esdevinguts durant els darrers cinquanta anys.<\/p>\n Per\u00f2, per qu\u00e8 2015? La resposta \u00e9s que enguany es commemoren una s\u00e8rie de fites fonamentals en la hist\u00f2ria de la ci\u00e8ncia de la llum. Fa mil anys, el 1015, Ibn al-Haytham (Alhazen) va publicar el seu Llibre de l’\u00f2ptica<\/em>. Fa dos-cents anys, el 1815, Augustin Fresnel va elaborar la teoria ondulat\u00f2ria de la llum, i fa cent cinquanta anys, el 1865, James Clerk Maxwell proposava la teoria electromagn\u00e8tica de la llum amb la qual aconseguiria unificar llum, electricitat i magnetisme. Albert Einstein va explicar l\u2019efecte fotoel\u00e8ctric mitjan\u00e7ant qu\u00e0ntums de llum el 1905, i fa un segle, l\u2019any 1915, va introduir la llum en la cosmologia a trav\u00e9s de la seua teoria de la relativitat general, confirmant el paper fonamental de la llum en l\u2019espai i en el temps. Finalment, fa cinquanta anys, Arno Allan Penzias i Robert Woodrow Wilson van descobrir la radiaci\u00f3 c\u00f2smica de fons de microones, aquest tornaveu de l\u2019origen de l’Univers considerat una de les proves del big bang<\/em>, i tamb\u00e9 s\u00f3n del 1965 els resultats obtinguts per Charles Kuen Kao en la transmissi\u00f3 de llum per fibres \u00f2ptiques, fonament de les actuals i avui omnipresents comunicacions \u00f2ptiques. A aix\u00f2 cal afegir que Einstein, Penzias i Wilson, i Kao van ser guardonats amb el Premi Nobel de F\u00edsica el 1921, 1978 i 2009, respectivament, precisament per aquestes contribucions relacionades amb la llum. La commemoraci\u00f3 d\u2019aquestes fites constitueix una oportunitat \u00fanica per a poder desenvolupar activitats educatives i divulgatives amb les quals conscienciar la societat de la import\u00e0ncia de la llum i les seues tecnologies.<\/p>\n Albert Einstein va declarar el 1917:<\/p>\n Durant la resta de la meua vida reflexionar\u00e9 sobre el qu\u00e8 \u00e9s la llum. \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n Aquest any 2015, milions de persones d\u2019arreu del m\u00f3n reflexionaran tamb\u00e9 sobre aquesta meravella que \u00e9s la llum i sobre les m\u00faltiples maneres en qu\u00e8 la llum i les seues tecnologies poden millorar les nostres vides.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019\u00e9sser hum\u00e0 sempre ha sentit i segueix sentint una gran fascinaci\u00f3 per la llum, gr\u00e0cies a aquests magn\u00edfics \u00f2rgans del cos hum\u00e0 que s\u00f3n els ulls. Fen\u00f2mens lluminosos com l’arc de Sant Mart\u00ed, l\u2019aurora boreal, el parheli, la fata Morgana … Continue reading ![\"Any-llum-2015\"](\"https:\/\/blogs.ua.es\/fisicateleco\/files\/2015\/05\/Any-llum-2015.jpg\")
<\/a><\/p>\n\n