{"id":6045,"date":"2015-11-11T12:46:44","date_gmt":"2015-11-11T11:46:44","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/fisicateleco\/?p=6045"},"modified":"2020-02-05T21:21:17","modified_gmt":"2020-02-05T20:21:17","slug":"holografia-art-amb-la-llum","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/fisicateleco\/2015\/11\/11\/holografia-art-amb-la-llum\/","title":{"rendered":"Holografia: art amb la llum"},"content":{"rendered":"
\n

Salvador Dal\u00ed tamb\u00e9 va realitzar hologrames i va ser amic de Dennis Gabor, premi Nobel de f\u00edsica i inventor de l’holografia<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

Stephen Benton<\/strong> (1941-2003), un dels pioners de l’holografia, va dir en m\u00e9s d’una ocasi\u00f3 que \u00abes la intersecci\u00f3 d\u2019art, ci\u00e8ncia i tecnologia el que fa tan interessant l\u2019holografia\u00bb. La veritat \u00e9s que, juntament amb molt\u00edssimes aplicacions cient\u00edfiques i tecnol\u00f2giques en \u00e0mbits molt diversos, l\u2019holografia \u00e9s un dels pocs camps cient\u00edfics que ha proporcionat un mitj\u00e0 per a l’art.<\/p>\n

L\u2019holografia permet produir imatges tridimensionals i consta de dues etapes: el registre i la reconstrucci\u00f3. Els fonaments f\u00edsics de l\u2019holografia estan en la natura ondulat\u00f2ria de la llum: el fenomen de les interfer\u00e8ncies en l\u2019etapa de registre i el de la difracci\u00f3 en la de reconstrucci\u00f3. En l\u2019etapa de registre s’emmagatzema en un material de registre el diagrama interferencial d\u2019una ona provinent d’un objecte, quan \u00e9s il\u00b7luminat pel l\u00e0ser amb una ona de refer\u00e8ncia provinent del l\u00e0ser mateix. El mitj\u00e0 de registre impressionat, i processat si cal, \u00e9s el que constitueix l’holograma (en grec holos<\/em> significa la totalitat). En l\u2019etapa de reconstrucci\u00f3 s\u2019il\u00b7lumina l’holograma amb un l\u00e0ser i s\u2019obt\u00e9 una imatge virtual i una real de l\u2019objecte. Aix\u00ed, mirant a trav\u00e9s de l’holograma, veurem una imatge tridimensional.<\/p>\n

Una difer\u00e8ncia fonamental amb la fotografia \u00e9s que, en comptes d\u2019emmagatzemar la imatge bidimensional de l’objecte formada per una lent o un sistema de lents, s\u2019emmagatzema informaci\u00f3 suficient per a poder reconstruir l\u2019ona de l\u2019objecte mateix. Podem afirmar que l’holografia permet \u00abcongelar\u201d l’ona procedent de l’objecte i, despr\u00e9s, \u00abposar-la una altra vegada en marxa\u201d. Un holograma \u00e9s certament una esp\u00e8cie de finestra amb mem\u00f2ria. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019aix\u00f2, no es perd el car\u00e0cter tridimensional dels objectes. L\u2019observador pot moure el cap una mica i mirar al voltant per a poder veure darrere de l\u2019objecte, de manera que els efectes de paral\u00b7laxi s\u00f3n evidents.<\/p>\n

Fou l\u2019enginyer hongar\u00e8s establit a Anglaterra Dennis Gabor<\/strong> (1900-1979) qui, en 1947, invent\u00e0 l\u2019holografia, per la qual va rebre el premi Nobel de F\u00edsica en 1971. No obstant aix\u00f2, la idea de Gabor no hauria passat de ser, com es diu en angl\u00e8s, un white elephant<\/em>, un objecte superflu i sense utilitat, si no hagueren aparegut dos personatges nous a l\u2019escena: Yuri Denisyuk<\/strong> (1927-2006), a la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica, i, sobretot, Emmett Leith<\/strong> (1927-2005), als Estats Units d\u2019Am\u00e8rica. Gr\u00e0cies al l\u00e0ser, inventat en 1960 per Theodore Maiman (1927-2007), es disposava de llum amb la coher\u00e8ncia necess\u00e0ria per a registrar hologrames de gran qualitat i s\u2019obria la porta a nombroses aplicacions. Utilitzant un l\u00e0ser, Leith i Upatnieks van fer, en 1964, el primer holograma d’un objecte tridimensional (un petit tren de joguet), amb l\u2019ajuda d’una nova t\u00e8cnica que ells mateixos havien inventat: l’holograma fora d’eix. Combinant la llum del l\u00e0ser amb la t\u00e8cnica fora d’eix, havien obert el m\u00f3n de l’holografia al m\u00f3n real dels objectes tridimensionals.<\/p>\n

Al llarg de quasi dues d\u00e8cades, de 1947 a 1964, l’holografia era un collage<\/em> constru\u00eft des de diferents perspectives. La visi\u00f3 excitant de l\u2019holograma tridimensional de Leith i Upatnieks (1964) va reactivar de manera explosiva l\u2019inter\u00e8s per l\u2019holografia. Gr\u00e0cies a aquell petit tren de joguet, centenars d’investigadors van comen\u00e7ar a relacionar aquests tres treballs i, en els anys seg\u00fcents a la presentaci\u00f3 de l\u2019holograma del tren, es van publicar m\u00e9s de mil articles cient\u00edfics sobre el registre d\u2019hologrames. La primera exposici\u00f3 d’holografia art\u00edstica tindria lloc a Michigan en 1968 i la segona a Nova York en 1970. En 1971 es va fundar una escola d\u2019holografia a San Francisco, on cient\u00edfics, enginyers i artistes podien aprendre la nova t\u00e8cnica. Aix\u00ed, l’holografia es va convertir en un exemple inusual de camp cient\u00edfic, en el desenvolupament del quals participaven grups de proced\u00e8ncies molt diferents.<\/p>\n

Stephen Benton seria la pe\u00e7a clau en el desenvolupament de l\u2019holografia moderna; no solament per la contribuci\u00f3 cient\u00edfica, tamb\u00e9 per una destacada faceta art\u00edstica. Benton sostenia que \u00abla creativitat no pertany solament al domini de l\u2019art, n\u2019hi ha en totes les \u00e0rees de la nostra exist\u00e8ncia i un dels aspectes m\u00e9s interessants de l’holografia \u00e9s la relaci\u00f3 simbi\u00f2tica entre la ci\u00e8ncia i l\u2019art. En 1966 Leith i Upatnieks van fer un holograma, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el fot\u00f2graf i artista Fritz Goro (1901-1968), per a la revista Life<\/em> i, l\u2019any 1968, es va publicar en la revista Leonardo<\/em> l’article Holography: A New Scientific Technique of Possible Use to Artists<\/em>, en qu\u00e8 s\u2019indicava la possibilitat d’utilitzar l\u2019holografia com una nova forma d\u2019art.<\/p>\n

Tot seguit, alguns artistes s\u2019endinsaven en l\u2019aventura hologr\u00e0fica. Una de les m\u00e9s importants fou l’artista brit\u00e0nica Margaret Benyon<\/strong>, que va comen\u00e7ar en l’holografia aquell mateix any (1968). Alguns dels seus hologrames poden veure’s en la imatge. L’holografia presenta un innegable inter\u00e8s com a t\u00e8cnica revolucion\u00e0ria de creaci\u00f3 d’imatges tridimensionals; t\u00e9 una enorme capacitat d’atracci\u00f3 i fascinaci\u00f3. Enfront de l’espai est\u00e0tic i constant de la pintura o la fotografia, l’espai hologr\u00e0fic implica el moviment de l’espectador i una variaci\u00f3 de la imatge, amb els angles de visi\u00f3 diferents, en la percepci\u00f3 din\u00e0mica de la imatge hologr\u00e0fica.<\/p>\n

L’artista japon\u00e8s Hiro Yamagata va exposar, entre 2004 i 2005, l’obra Camp qu\u00e0ntic-X3<\/em> a l’exterior del Museu Guggenheim de Bilbao. Es tractava de dos cubs coberts de panells hologr\u00e0fics, que canviaven de color en funci\u00f3 de la direcci\u00f3 i l’angle dels rajos de sol i de la posici\u00f3 de l’observador.<\/p>\n

\"\"

Projecte d’instal\u00b7laci\u00f3 de Camp qu\u00e0ntic-X3 al Museu Guggenheim de Bilbao d’Hiro Yamagata. Credit: p\u00e0gina web del Guggenheim.<\/p><\/div>\n

Els hologrames tamb\u00e9 s’utilitzen als museus per a substituir objectes delicats i valuosos o peces originals durant exposicions itinerants. En 1984, per exemple, es van fer a la Universitat d’Alacant una s\u00e8rie d’hologrames de reflexi\u00f3 sobre el Tresor de Villena i hologrames d’aquest tipus s’han utilitzat en molts pa\u00efsos per a conservar obres d’art considerades tresors arqueol\u00f2gics, a trav\u00e9s d’un vast programa de col\u00b7laboraci\u00f3 entre f\u00edsics i muse\u00f2legs. La fidelitat en la reproducci\u00f3 de formes, colors i lluentors \u00e9s tan espectacular que \u00e9s dif\u00edcil distingir si el que es veu \u00e9s l’objecte darrere d’una finestra de vidre o una reproducci\u00f3 hologr\u00e0fica.<\/p>\n

\"\"

Hologramas del tesoro de Villena realizados en la Universidad de Alicante en 1984.<\/p><\/div>\n

Tots sabem qui \u00e9s Salvador Dal\u00ed<\/strong> (1904-1989), surrealista i geni exc\u00e8ntric que, per cert, ha aparegut recreat en un dels \u00faltims cap\u00edtols de la s\u00e8rie de televisi\u00f3 El Ministerio del Tiempo<\/em>, quan els protagonistes viatgen a l’\u00e8poca daurada de la Residencia de Estudiantes de Madrid en els anys 20 del segle passat. Doncs b\u00e9, potser m’equivoque, per\u00f2 estic quasi segur que la gran majoria de no sap que Salvador Dal\u00ed tamb\u00e9 va fer una incursi\u00f3 en el m\u00f3n de l’holografia. Entre 1971 i 1976, Salvador Dal\u00ed i l’artista sud-afric\u00e0 Selwyn Lyssack van col\u00b7laborar en la realitzaci\u00f3 de set hologrames titulats Brain of Alice Cooper, Crystal Grotto, Dal\u00ed Painting Gala, Holos! Holos! Vel\u00e1zquez! Gabor!, Submarine Fisherman, Polyhedron <\/em>i Melting Clock<\/em>. Van comptar amb l’ajuda de Conductron Engineers, per a produir hologrames amb l\u00e0sers polsants, i de Multiplex Company, per a fer estereogrames hologr\u00e0fics. Dal\u00ed mateix va fer una exposici\u00f3 a la galeria Knoedler de Nova York en 1972 i una altra en 1973 que inclo\u00efa hologrames, a la qual va assistir el Gabor. Al gener de 2014 la revista CSPIE Professional Magazine<\/em> va publicar l’article de Selwyn Lissack Dali in holographic space: A collaboration of art and science<\/em>, en el qual parla de la col\u00b7laboraci\u00f3 amb Dal\u00ed.\u00a0Un dels hologrames realitzats en 1973 es titula Brain of Alice Cooper<\/em> i \u00e9s un estereograma hologr\u00e0fic d’Alice Cooper, cantant de hard rock<\/em> i heavy<\/em> nascut en 1948, aut\u00e8ntica icona del rock.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Holograma Brain of Alice Cooper<\/em> realitzat per Salvador Dal\u00ed i Selwyn Lissack en 1973.<\/p>\n

Un altre dels hologrames concebuts per Dal\u00ed en 1975 \u00e9s Melting clock<\/em>. No va ser, per\u00f2, fins al 2003 que Selwyn Lyssack, a partir de l’esb\u00f3s original de Dal\u00ed, el va realitzar. Tant l’esb\u00f3s de Dal\u00ed com l’holograma van ser subhastats l’any passat a Sotheby\u2019s. Volien vendre el lot per una quantitat entre 100.000 i 150.000 d\u00f2lars; el preu final va ser 269.000 d\u00f2lars.<\/p>\n

\"\"<\/a>

Melting clock: esb\u00f3s de Dal\u00ed de 1975 i holograma realitzat per Selwyn Lyssack en 2003 que van ser subhastats en 2014. Credit: Web de la Galeria Sotheby\u2019s.<\/p><\/div>\n

\"\"<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Salvador Dal\u00ed tamb\u00e9 va realitzar hologrames i va ser amic de Dennis Gabor, premi Nobel de f\u00edsica i inventor de l’holografia Stephen Benton (1941-2003), un dels pioners de l’holografia, va dir en m\u00e9s d’una ocasi\u00f3 que \u00abes la intersecci\u00f3 d\u2019art, … Continue reading →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1239,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[173818,4215,6449],"tags":[173819,1443],"class_list":["post-6045","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ano-de-la-luz-2015","category-divulgacion-cientifica","category-fisica-en-la-pintura","tag-ano-de-la-luz","tag-divulgacion"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/fisicateleco\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6045","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/fisicateleco\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/fisicateleco\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/fisicateleco\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1239"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/fisicateleco\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6045"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/fisicateleco\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6045\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8070,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/fisicateleco\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6045\/revisions\/8070"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/fisicateleco\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6045"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/fisicateleco\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6045"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/fisicateleco\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6045"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}