{"id":20,"date":"2011-03-02T13:36:40","date_gmt":"2011-03-02T13:36:40","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/"},"modified":"2011-06-10T10:55:37","modified_gmt":"2011-06-10T10:55:37","slug":"bibliografia","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/bibliografia\/","title":{"rendered":"Biografia"},"content":{"rendered":"<p><strong><span style=\"text-decoration: underline\"><div id='gallery-1' class='gallery galleryid-20 gallery-columns-3 gallery-size-thumbnail'><figure class='gallery-item'>\n\t\t\t<div class='gallery-icon landscape'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/bibliografia\/galileo_32\/'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/files\/2011\/03\/galileo_32-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure><figure class='gallery-item'>\n\t\t\t<div class='gallery-icon portrait'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/bibliografia\/20070417klpcnatun_601-ies-sco\/'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/files\/2011\/03\/20070417klpcnatun_601.Ies_.SCO_-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/div><\/figure>\n\t\t<\/div>\n<\/p>\n<p>Galileu Galile<\/span><\/strong><strong><span style=\"text-decoration: underline\">i<\/span><\/strong> va n\u00e0ixer a Pisa el 15 de febrer de 1564 .Va ser un astr\u00f2nom, fil\u00f2sof, matem\u00e0tic i f\u00edsic que va estar relacionat estretament amb la revoluci\u00f3 cient\u00edfica. Eminent Home del Renaixement, va mostrar inter\u00e8s per gaireb\u00e9 totes les ci\u00e8ncies i arts (m\u00fasica, literatura, pintura). Els seus assoliments inclouen la millora del telescopi, gran varietat d&#8217;observacions astron\u00f2miques, la primera llei del moviment i un suport determinant pel copernicanisme. Ha estat considerat com el \u00ab<strong>pare de l&#8217;astronomia moderna<\/strong>\u00bb, el \u00ab<strong>pare de la f\u00edsica moderna<\/strong>\u00bb i el \u00ab<strong>pare de la ci\u00e8ncia<\/strong>\u00bb.<\/p>\n<p>El seu treball experimental \u00e9s considerat complementari als escrits de Francis Bacon en l&#8217;establiment del modern m\u00e8tode cient\u00edfic i la seva carrera cient\u00edfica \u00e9s complement\u00e0ria a la de Johannes Kepler. El seu treball es considera una ruptura de les assentades idees aristot\u00e8liques i el seu enfrontament amb l&#8217;Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica Romana sol prendre&#8217;s com el millor exemple de conflicte entre l&#8217;autoritat i la llibertat de pensament en la societat occidental.<\/p>\n<p><strong><em>Fam\u00edlia<\/em><\/strong><\/p>\n<p>El poc que, a trav\u00e9s d&#8217;algunes cartes, es coneix de la seva mare, Giulia Ammannati, no compon d&#8217;ella una figura massa agadable. El seu pare, Vincenzo Galilei, era florent\u00ed i procedia d&#8217;una fam\u00edlia que temps enrere havia estat il\u00b7lustre; m\u00fasic de vocaci\u00f3, les dificultats econ\u00f2miques ho l\u2019havien obligat a dedicar-se al comer\u00e7, professi\u00f3 que va portar a instal\u00b7lar-se a Pisa. Home d&#8217;\u00e0mplia cultura humanista, va ser un int\u00e8rpret consumat i un compositor i te\u00f2ric de la m\u00fasica, les obres de la qual sobre el tema van gaudir d&#8217;una certa fama en l&#8217;\u00e8poca. D&#8217;ell va haver d&#8217;heretar Galileu no nom\u00e9s el gust per la m\u00fasica (tocava el lla\u00fct), sin\u00f3 tamb\u00e9 el car\u00e0cter independent i l&#8217;esperit combatiu, i pot ser que el menyspreu per la confian\u00e7a cega en l&#8217;autoritat i el gust per combinar la teoria amb la pr\u00e0ctica. Galileu va ser el primog\u00e8nit de set germans dels quals tres (Virg\u00ednia, Michelangelo i Livia) van haver de contribuir, amb el temps, a incrementar els seus problemes econ\u00f2mics. En 1574 la fam\u00edlia es va traslladar a Flor\u00e8ncia i Galileu va ser enviat un temps al monestir de Santa Maria vaig donar Vallombrosa, com a alumne o potser com novici.<br \/>\n<strong><em><br \/>\n<\/em><em>Joventut acad\u00e8mica<\/em><\/strong><\/p>\n<p>En 1581 Galileu va ingressar a la Universitat de Pisa, on es va matricular com a estudiant de medicina per voluntat del seu pare. Quatre anys m\u00e9s tard, no obstant aix\u00f2, va abandonar la universitat sense haver obtingut cap t\u00edtol, encara que amb un bon coneixement \u00a0arist\u00f2til. Entretant, s&#8217;havia produ\u00eft un fet determinant en la seva vida: la seva iniciaci\u00f3 en les matem\u00e0tiques, al marge dels seus estudis universitaris, i la conseg\u00fcent p\u00e8rdua d&#8217;inter\u00e8s per la seva carrera com a metge. De tornada a Flor\u00e8ncia en 1585, Galileu va passar uns anys dedicat a l&#8217;estudi de les matem\u00e0tiques, encara que interessat tamb\u00e9 per la filosofia i la literatura (en la qual mostrava les seves prefer\u00e8ncies per Ariosto enfront de Tasso); d&#8217;aquesta \u00e8poca data el seu primer treball sobre el baricentre dels cossos -que despr\u00e9s recuperaria, en 1638, com a ap\u00e8ndix de la qual hauria de ser la seva obra cient\u00edfica principal- i la invenci\u00f3 d&#8217;una balan\u00e7a hidrost\u00e0tica per a la determinaci\u00f3 de pesos espec\u00edfics, dues contribucions situades en la l\u00ednia d\u2019Arqu\u00edmedes, a qui Galileu no dubtaria a qualificar de \u00absobrehum\u00e0\u00bb.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de donar algunes classes particulars de matem\u00e0tiques a Flor\u00e8ncia i en Siena, va tractar d&#8217;obtenir una ocupaci\u00f3 regular a les universitats de Bolonya, P\u00e0dua i en la pr\u00f2pia Flor\u00e8ncia. En 1589 va aconseguir per fi una pla\u00e7a en l&#8217;Estudi de Pisa, on el seu descontentament pel paup\u00e8rrim sou percebut no va poder menys que posar-se de manifest en un poema sat\u00edric contra la vestimenta acad\u00e8mica. A Pisa va compondre Galileu un text sobre el moviment, que va mantenir in\u00e8dit, en el qual, dins encara del marc de la mec\u00e0nica medieval, va criticar les explicacions aristot\u00e8liques de la caiguda dels cossos i del moviment dels projectils; en continu\u00eftat amb aquesta cr\u00edtica, una certa tradici\u00f3 historiogr\u00e0fica ha forjat l&#8217;an\u00e8cdota (avui generalment considerada com a inversemblant) de Galileu refutant-lo materialment a Arist\u00f2til mitjan\u00e7ant el procediment de llan\u00e7ar diferents pesos des de l&#8217;alt del Campanile, davant les mirades contrariades dels peripat\u00e8tics&#8230;<\/p>\n<p>En 1591 la mort del seu pare va significar per a Galileu l&#8217;obligaci\u00f3 de responsabilitzar-se de la seva fam\u00edlia i atendre al dot de la seva germana Virginia. Van comen\u00e7ar aix\u00ed una s\u00e8rie de dificultats econ\u00f2miques que no farien m\u00e9s que agreujar-se en els anys seg\u00fcents; en 1601 va haver de proveir al dot de la seva germana Livia sense la col\u00b7laboraci\u00f3 del seu germ\u00e0 Michelangelo, qui havia marxat a Pol\u00f2nia amb diners que Galileu li havia prestat i que mai li va retornar (per contra, es va establir m\u00e9s tard a Alemanya, gr\u00e0cies de nou a l&#8217;ajuda del seu germ\u00e0, i va enviar despr\u00e9s a viure amb ell a tota la seva fam\u00edlia).<\/p>\n<p>La necessitat de diners en aquesta \u00e8poca es va veure augmentada pel naixement dels tres fills del propi Galileu: Virginia (1600), Livia (1601) i Vincenzo (1606); de la seva uni\u00f3 amb Marina Gamba, que va durar de 1599 a 1610 i amb qui no va arribar a casar-se. Tot aix\u00f2 va fer insuficient la petita millora aconseguida per Galileu en la seva remuneraci\u00f3 en ser triat, en 1592, per a la c\u00e0tedra de matem\u00e0tiques de la Universitat de P\u00e0dua per les autoritats venecianes que la regentaven. Va haver de rec\u00f2rrer a les classes particulars, a les bestretes i, fins i tot, als pr\u00e9stecs. Malgrat tot, l&#8217;estada de Galileu a P\u00e0dua, que es va perllongar fins a 1610, va constituir el per\u00edode m\u00e9s creatiu, intens i fins a feli\u00e7 de la seva vida.<br \/>\nA P\u00e0dua va tenir ocasi\u00f3 Galileu d&#8217;ocupar-se de q\u00fcestions t\u00e8cniques com l&#8217;arquitectura militar, castrametacions, la topografia i altres temes afins dels quals va tractar en les seves classes particulars. De llavors daten tamb\u00e9 diverses invencions, com la d&#8217;una m\u00e0quina per elevar aigua, un termoscopi i un procediment mec\u00e0nic de c\u00e0lcul que va exposar en la seva primera obra impresa: <em>Li operazioni del compasso geometrico i milit\u00e9s<\/em>, 1606. Dissenyat al principi per resoldre un problema pr\u00e0ctic d&#8217;artilleria, el instrument no va trigar a ser perfeccionat per Galileu, que va ampliar el seu \u00fas en la soluci\u00f3 de molts altres problemes. La utilitat del dispositiu, en un moment en qu\u00e8 no s&#8217;havien introdu\u00eft encara els logaritmes, li va permetre obtenir alguns ingressos mitjan\u00e7ant la seva fabricaci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3.<br \/>\nEn 1602 Galileu va reprendre els seus estudis sobre el moviment, ocupant-se del isocronisme del p\u00e8ndol i del despla\u00e7ament al llarg d&#8217;un pl\u00e0nol inclinat, amb l&#8217;objecte d&#8217;establir quin era la llei de caiguda dels greus. Va ser llavors, i fins a 1609, quan va desenvolupar les idees que trenta anys m\u00e9s tard, constituirien el nucli dels seus Discursos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Galileu Galilei va n\u00e0ixer a Pisa el 15 de febrer de 1564 .Va ser un astr\u00f2nom, fil\u00f2sof, matem\u00e0tic i f\u00edsic que va estar relacionat estretament amb la revoluci\u00f3 cient\u00edfica. Eminent Home del Renaixement, va mostrar inter\u00e8s per gaireb\u00e9 totes les ci\u00e8ncies i arts (m\u00fasica, literatura, pintura). Els seus assoliments inclouen la millora del telescopi, gran [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2036,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-20","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/20","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2036"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=20"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/20\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/20\/revisions\/22"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=20"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}