![\"\"](\"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/files\/2011\/05\/galileom2.jpg\")
<\/a><\/p>\n<\/p>\n
El Vatic\u00e0, que havia comen\u00e7at a recelar d’alguns cient\u00edfics dissidents que es desviaven del que explicaven les Escriptures, va celebrar no obstant els treballs de Galileu, i diversos dignataris de la cort pontif\u00edcia van mostrar un sincer inter\u00e8s pel telescopi. Animat ing\u00e8nuament per aquesta aprovaci\u00f3, Galileu va publicar en 1613 unes observacions sobre el Sol que venien a confirmar la teoria copernicana. Encesos predicadores dominics van proclamar la heretgia dels \u00abmatem\u00e0tics\u00bb que pretenien contradir la versi\u00f3 cosmog\u00f2nica del G\u00e8nesi. Encara que en el p\u00falpit no esmentaven a Galileu pel seu nom, s\u00ed ho van acusar en secret davant la Inquisici\u00f3.<\/p>\n
Espantat per aquesta den\u00fancia, Galileu va rec\u00f3rrer a tots els valedors disponibles, tant personalment com per carta, des del Gran Duc fins a un deixeble seu que era monjo benedict\u00ed. Va argumentar, en un nou avan\u00e7ament al seu temps, que la B\u00edblia era un text al\u00b7leg\u00f2ric, l’adaptaci\u00f3 del qual a la realitat terrenal era susceptible de diverses interpretacions. Diversos experts eclesi\u00e0stics es van posar del seu costat, per\u00f2 no el cardenal Roberto Bellarmino, suprem \u00e0rbitre de l’Esgl\u00e9sia en assumptes de teologia. El prelat va vetar rotundament la idea, ja bastant estesa, que les hip\u00f2tesis matem\u00e0tiques es relacionessin amb la realitat f\u00edsica, no se sap si perqu\u00e8 realment no l’hi creia, o per no suscitar un esc\u00e0ndol teol\u00f2gic que afebliria a la Santa Seu en la seva dura lluita amb el protestantisme.<\/p>\n
De manera que, per tancar tot l’assumpte, va declarar oficialment \u00abfalsa i absurda\u00bb la hip\u00f2tesi copernicana i va manar incloure en el \u00edndex eclesi\u00e0stic les obres del genial astr\u00f2nom polon\u00e8s. Uns dies abans de publicar aquestes decisions, Bellarmino va tenir el detall de citar a Galileu en el seu despatx del Vatic\u00e0. El sever cardenal va explicar al seu inc\u00f2mode visitant les mesures que pensava prendre, advertint-li que no se li ocorregu\u00e9s sostenir o defensar el que l’Esgl\u00e9sia, o sigui el propi Bellarmino, havia decretat impiu. No obstant aix\u00f2, en atenci\u00f3 a l’edificant inquietud de Galileu per la ci\u00e8ncia, se li permetria seguir discutint amb els seus col\u00b7legues i en privat la doctrina de Cop\u00e8rnic, com una simple \u00abespeculaci\u00f3 matem\u00e0tica\u00bb. Galileu es va retirar a continuar les seves investigacions cient\u00edfiques a la seva casa de Bellosguardo, prop de Flor\u00e8ncia.<\/p>\n
All\u00ed va encunyar la seva famosa sent\u00e8ncia que \u00abel llibre de la Naturalesa est\u00e0 escrit amb car\u00e0cters matem\u00e0tics\u00bb, en un tractat dedicat al seu amic i protector el cardenal Maffeo Barberini, que acabava de ser triat papa amb el nom apost\u00f2lic d’Urb\u00e0 VIII.<\/p>\n
Confiat per la seva vella amistat amb el nou Pont\u00edfex, Galileu es va presentar a Roma en 1624, amb l’esperan\u00e7a d’obtenir la derogaci\u00f3 del \u00abDecret Bellarmino\u00bb per poder publicar els seus \u00faltims treballs. No ho va aconseguir, per\u00f2 el Papa li va permetre escriure un llibre sobre alguna cosa aix\u00ed com \u00abels sistemes del m\u00f3n\u00bb, tant ptolomeiques com copernicans, sense comprometre’s i fins i tot s’ha arribat a pensar que Urb\u00e0 li va dictar all\u00ed mateix: \u00abL’home no ha de pretendre saber com est\u00e0 fet el m\u00f3n, perqu\u00e8 la creaci\u00f3 \u00e9s un misteri de la omnipot\u00e8ncia divina\u00bb.<\/p>\n
L’enfrontament entre la Ci\u00e8ncia i l’Esgl\u00e9sia estava servit, i Galileu sabia de quin costat havia de lluitar. En 1632 va publicar la seva gran obra: Di\u00e0leg sobre els dos m\u00e0xims sistemes del m\u00f3n, pto\/emazco i copernic\u00e0. Sens dubte el t\u00edtol complia amb la indicaci\u00f3 del Pont\u00edfex, per\u00f2 el contingut era una encesa i incontestable defensa de la tesi de Cop\u00e8rnic, que va produir admiraci\u00f3 i entusiasme en els \u00e0mbits cient\u00edfics de tota Europa, per\u00f2 no en els cercles eclesials de Roma, on a l’instant es van al\u00e7ar detractors. Els jesu\u00eftes, per exemple, van sostenir que Galileu havia fet m\u00e9s dany a l’Esgl\u00e9sia Romana que Luter i Calvino junts.<\/p>\n
Urb\u00e0 VIII, indignat amb el seu antic protegit, va ordenar que s’inici\u00e9s un proc\u00e9s. Els distrets censors havien aprovat el llibre, probablement per falta d’una lectura detinguda, i aix\u00f2 en principi impedia incloure-ho en el \u00cdndex. Per\u00f2 el Pont\u00edfex de \u00a0va desautoritzar el nihil obstat i va prohibir totalment la impressi\u00f3 i difusi\u00f3 de l’obra de Galileu. Va apar\u00e8ixer llavors un acta de l’entrevista amb Bellarmino en 1616, on Galileu es comprometia a \u00abno ensenyar o discutir el copernicanisme en cap sentit\u00bb, sota pena de ser imputat pel Sant Ofici. Galileu continu treballant i produint importants troballes i aportacions a la ci\u00e8ncia fins a la seva mort en 1642. Aparti la seva indiscutible al\u00e7ada com a cient\u00edfic, el suplici personal que va sofrir en defensa del coneixement adjectiu i racional, ho va convertir en emblema de la llibertat essencial de la ci\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El Vatic\u00e0, que havia comen\u00e7at a recelar d’alguns cient\u00edfics dissidents que es desviaven del que explicaven les Escriptures, va celebrar no obstant els treballs de Galileu, i diversos dignataris de la cort pontif\u00edcia van mostrar un sincer inter\u00e8s pel telescopi. Animat ing\u00e8nuament per aquesta aprovaci\u00f3, Galileu va publicar en 1613 unes observacions sobre […]<\/p>\n","protected":false},"author":2036,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-43","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/43","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2036"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=43"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/43\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":65,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/43\/revisions\/65"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=43"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nEl tribunal quedava aix\u00ed autoritzat a iniciar-li un proc\u00e9s per presumpta heretgia. Malgrat els seus 70 anys i les seves xacres, l’astr\u00f2nom va ser obligat a viatjar a Roma al febrer de 1633, per estar \u2018present en el judici. Galileu va al\u00b7legar que no recordava el comprom\u00eds assumit davant Bellarmino, potser en ra\u00f3 de la seva avan\u00e7ada edat. Els jutges es van mostrar amables i indulgents amb ell, i quan es disposaven a deixar-ho lliure amb una reprimenda, va apar\u00e8ixer un decret de la Congregaci\u00f3 inquisidora determinant que havia de ser sentenciat. La fallada va consistir a obligar-ho a \u00ababjurar, maleir i detestar\u00bb els seus passats errors sobre una sacr\u00edlega translaci\u00f3 de la Terra. El cient\u00edfic es va pronunciar a aquell aberrant jurament, i diu la llegenda que en sortir va murmurar eppure si muove<\/em> (no obstant aix\u00f2 es mou insistint en el seu espectacular descobriment.<\/p>\n