{"id":48,"date":"2011-05-09T16:01:09","date_gmt":"2011-05-09T16:01:09","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/"},"modified":"2011-06-10T10:50:36","modified_gmt":"2011-06-10T10:50:36","slug":"aportacions-cientifiques","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/aportacions-cientifiques\/","title":{"rendered":"Aportacions cient\u00edfiques"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

L’astr\u00f2nom i f\u00edsic itali\u00e0 Galileu Galilei va exercir un paper fonamental en el moviment intel\u00b7lectual que va transformar la imatge medieval de l’univers i va asseure les bases de la concepci\u00f3 de la naturalesa pr\u00f2pia de la ci\u00e8ncia moderna. Les seves teories -el car\u00e0cter pol\u00e8mic de les quals per a l’\u00e8poca va provocar la condemna de l’Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica- van rebatre les nocions heretades de l’aristotelisme i de l’escol\u00e0stica cristiana.<\/p>\n

F\u00edsica<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n

Galileu va realitzar notables aportacions cient\u00edfiques en el camp de la f\u00edsica, que van posar en dubte teories considerades veritables durant segles. Aix\u00ed, per exemple, va demostrar la falsedat del postulat aristot\u00e8lic que afirmava que l’acceleraci\u00f3 de la caiguda dels cossos -en caiguda lliure- era proporcional al seu pes, i conjetur\u00e0 que, en el buit, tots els cossos caurien amb igual velocitat. Per a aix\u00f2 va fer lliscar esferes costa avall per la superf\u00edcie llisa de pl\u00e0nols inclinats amb diferent angle d’inclinaci\u00f3 (i no va ser amb el llan\u00e7ament de cossos de diferent pes, des de la torre inclinada de Pisa, com s’havia cregut durant molt temps).<\/p>\n

Entre altres troballes notables figuren les lleis del moviment pendular. Sobre aquesta va comen\u00e7ar a pensar, segons la coneguda an\u00e8cdota, mentre observava un llum que oscil\u00b7lava en la catedral de Pisa, i les lleis del moviment accelerat.<\/p>\n

L’obra que li va fer mereixedor del t\u00edtol de Pare de la F\u00edsica Matem\u00e0tica va ser el Discorsi i dimostrazioni matematiche intorno a due nuove scienze attinenti la meccanica<\/em> (Discursos i demostracions entorn de dues noves ci\u00e8ncies relacionades amb la mec\u00e0nica), escrita amb l’ajuda del seu deixeble Torricelli, on descriu els resultats de les seves investigacions sobre mec\u00e0nica. Aquesta obra va asseure les bases f\u00edsiques i matem\u00e0tiques per a una an\u00e0lisi del moviment, i es va convertir a la base de la ci\u00e8ncia de la mec\u00e0nica, edificada per cient\u00edfics posteriors, com Isaac Newton. Galileu va crear dues noves ci\u00e8ncies conegudes en l’actualitat com a Din\u00e0mica i Resist\u00e8ncia de materials.
\n
\nAstronomia<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n

Les seves aportacions en el terreny de l’astronomia i l’estudi de l’univers no van ser menys importants. A principis del segle XVII, va perfeccionar la ullera de llarga vista, un instrument \u00f2ptic de recent invenci\u00f3, per obtenir un telescopi de seixanta augments.<\/p>\n

Amb l’ajuda del telescopi , Galileu va explorar el cel i va arribar a conclusions que van revolucionar profundament la manera d’entendre l’ordre de l’univers. En contra de la creen\u00e7a general, va demostrar que la superf\u00edcie de la Lluna no era cristal\u00b7lina, sin\u00f3 que estava coberta de cr\u00e0ters i muntanyes, amb el que refuto la idea aristot\u00e8lica de l’absoluta perfecci\u00f3 dels astres. De la mateixa manera, va descobrir les taques solars, amb el que va poder determinar el per\u00edode de rotaci\u00f3 del Sol i l’adre\u00e7a del seu eix. Galileu va descobrir, aix\u00ed mateix, els quatre sat\u00e8l\u00b7lits majors de J\u00fapiter i va demostrar que no tots els astres giraven al voltant de la Terra. Aquesta constataci\u00f3 de les teories copernicanes, contraria a la cosmologia de Tolomeo vigent fins llavors, li va valer la condemna de les autoritats eclesi\u00e0stiques, per\u00f2 va exercir un paper fonamental per edificar la moderna visi\u00f3 de l’univers.<\/p>\n

Metodologia cient\u00edfica<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n

Pod\u00edem dir que Galileu va ser fundador de l’astronomia moderna, i m\u00e9s en general, com el introductor del m\u00e8tode experimental en la investigaci\u00f3 cient\u00edfica. A m\u00e9s dels seus extraordinaris resultats com a f\u00edsic i astr\u00f2nom, la import\u00e0ncia de Galileu est\u00e0 precisament a haver-hi creat una mentalitat cient\u00edfica nova, les bases de la qual s\u00f3n encara les nostres. Per aquests motius, es pot considerar a Galileu com el fundador de la ci\u00e8ncia moderna, basada en l’observaci\u00f3 dels fets, la realitzaci\u00f3 d’experiments i la formulaci\u00f3 de teories explicadores. En la hist\u00f2ria de la cultura, Galileu s’ha convertit en el s\u00edmbol de la lluita contra l’autoritat i de la llibertat en la investigaci\u00f3.<\/p>\n

Les llunes de Galileu<\/span><\/em><\/strong><\/p>\n

En 1609 Galileu Galilei rep una carta on un antic alumne li notifica, li confirma perqu\u00e8 es remorejava insistentment, que a Holanda han constru\u00eft un aparell per veure objectes a dist\u00e0ncia. Galileu no era un te\u00f2ric de l’\u00f2ptica i va fabricar molts telescopis que no eren bons per a astronomia, per\u00f2 si que va construir alguns de bons, la qual cosa li va permetre ser el primer cient\u00edfic d’alt nivell que escodrinyava els cels. Imagineu-vos les meravelles que va descobrir en, per exemple, la Lluna: muntanyes, cr\u00e0ters, superf\u00edcies planes semblades a doll, van deure ser uns moments magn\u00edfics per a aquest pensador privilegiat. I no solament fix\u00e0 els seus ulls en la Lluna, tamb\u00e9 va descobrir sat\u00e8l\u00b7lits a J\u00fapiter (els sat\u00e8l\u00b7lits galineans), Europa, Ganimedes i Calisto. Ara s’han descobert els originals d’uns primers dibuixos de les fases de la Lluna publicats en el \u201cSiderevs Nunciun\u201d, conegut com a \u201cGaseta sideral\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’astr\u00f2nom i f\u00edsic itali\u00e0 Galileu Galilei va exercir un paper fonamental en el moviment intel\u00b7lectual que va transformar la imatge medieval de l’univers i va asseure les bases de la concepci\u00f3 de la naturalesa pr\u00f2pia de la ci\u00e8ncia moderna. Les seves teories -el car\u00e0cter pol\u00e8mic de les quals per a l’\u00e8poca va provocar la condemna […]<\/p>\n","protected":false},"author":2036,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-48","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/48","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2036"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=48"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/48\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":125,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/48\/revisions\/125"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=48"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}