{"id":66,"date":"2011-05-09T17:10:17","date_gmt":"2011-05-09T17:10:17","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/?p=66"},"modified":"2011-06-10T11:13:03","modified_gmt":"2011-06-10T11:13:03","slug":"telescopi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/2011\/05\/09\/telescopi\/","title":{"rendered":"telescopi"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

Invenci\u00f3 del telescopi<\/strong><\/em><\/span><\/p>\n

Al maig de 1609, Galileu rep de Par\u00eds una carta del franc\u00e8s Jacques Badovere, un dels seus antics alumnes, qui li confirma un rumor insistent: l’exist\u00e8ncia d’un telescopi que permet veure els objectes llunyans. Fabricat a Holanda, aquest telescopi hauria perm\u00e8s ja veure estels invisibles a simple vista. Amb aquesta \u00fanica descripci\u00f3, Galileu, que ja no d\u00f3na cursos a Cosme II de M\u00e9dicis, construeix el seu primer telescopi. Al contrari que el telescopi holand\u00e8s, aquest no deforma els objectes i els augmenta 6 vegades, o sigui el doble que el seu oponent. Tamb\u00e9 \u00e9s l’\u00fanic de l’\u00e8poca que aconsegueix obtenir una imatge dreta gr\u00e0cies a la utilitzaci\u00f3 d’una lent divergent en l’ocular. Aquest invent marca un gir en la vida de Galileu.<\/p>\n

El 21 d’agost, amb prou feines acabat el seu segon telescopi (augmenta vuit o nou vegades), ho presenta al Senat de Ven\u00e8cia. La demostraci\u00f3 t\u00e9 lloc en el cim del Campanile de la pla\u00e7a de Sant Marco. Els espectadors queden entusiasmats: davant els seus ulls, Murano, situat a 2 km i mitj\u00e0, sembla estar a 300 m solament.<\/p>\n

Galileu ofereix el seu instrument i llega els drets a la Rep\u00fablica de Ven\u00e8cia, molt interessada per les aplicacions militars de l’objecte. En recompensa, \u00e9s confirmat per a tota la vida en el seu lloc de P\u00e0dua i els seus emulgents es dupliquen. S’allibera per fi de les dificultats financeres.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, contrari a les seves al\u00b7legacions, no dominava la teoria \u00f2ptica i els instruments fabricats per ell s\u00f3n de qualitat molt variable. Alguns telescopis s\u00f3n pr\u00e0cticament inutilitzables (almenys en observaci\u00f3 astron\u00f2mica). A l’abril de 1610, a Bolonya, per exemple, la demostraci\u00f3 del telescopi \u00e9s desastrosa, com aix\u00ed ho informa Martin Horky en una carta a Kepler.<\/p>\n

Galileu va recon\u00e8ixer al mar\u00e7 de 1610 que, entre m\u00e9s de 60 telescopis que havia constru\u00eft, solament alguns eren adequats. Nombrosos testimoniatges, incl\u00f2s el de Kepler, confirmen la mediocritat dels primers instruments.<\/p>\n

El 10 de juliol de 1610, Galileu deixa Ven\u00e8cia per traslladar-se a Flor\u00e8ncia.<\/p>\n

Malgrat els consells dels seus amics Sarpi i Sagredo, que temen que la seva llibertat sigui restringida, ell ha, en efecte, acceptat el lloc de Primer Matem\u00e0tic de la Universitat de Pisa (sense c\u00e0rrega de cursos, ni obligaci\u00f3 de resid\u00e8ncia) i aquell de Primer Matem\u00e0tic i Primer Fil\u00f2sof del gran duc de Toscana.<\/p>\n

El 25 de juliol de 1610, Galileu orienta el seu telescopi cap a Saturn i descobreix la seva estranya aparen\u00e7a. Seran necessaris 50 anys i instruments m\u00e9s poderosos perqu\u00e8 Christiaan Huygens comprengui la naturalesa dels anells de Saturn.<\/p>\n

El mes seg\u00fcent, Galileu troba una manera d’observar el Sol en el telescopi i descobreix les taques solars. Els d\u00f3na una explicaci\u00f3 satisfact\u00f2ria.<\/p>\n

Al setembre de 1610, prosseguint amb les seves observacions, descobreix les fases de Venus. Per a ell, \u00e9s una nova prova de la veritat del sistema copernic\u00e0, doncs \u00e9s f\u00e0cil d’interpretar aquest fenomen gr\u00e0cies a la hip\u00f2tesi helioc\u00e8ntrica, ja que \u00e9s molt m\u00e9s dif\u00edcil de fer-ho basant-se en la hip\u00f2tesi geoc\u00e8ntrica.<\/p>\n

Va ser convidat el 29 de mar\u00e7 de 1611 pel cardenal Maffeo Barberini (futur Urb\u00e0 VIII) a presentar els seus descobriments al Col\u00b7legi pontifical de Roma i en la jove Acad\u00e8mia dels Linxs. Galileu romandr\u00e0 dins de la capital pontifical un mes complet, durant el qual rep tots els honors. L’Acad\u00e8mia dels Linxs li reserva una rebuda entusiasta i li admet com el seu sis\u00e8 membre. Des d’aquest moment, el linx de l’acad\u00e8mia adornar\u00e0 el frontispici de totes les publicacions de Galileu.<\/p>\n

El 24 d’abril de 1611, el Col\u00b7legi Romano, compost de jesu\u00eftes dels quals Christopher Clavius \u00e9s el membre m\u00e9s eminent, confirma al cardenal Belarmino que les observacions de Galileu s\u00f3n exactes. No obstant aix\u00f2, els savis es guarden b\u00e9 de confirmar o de denegar les conclusions fetes pel florent\u00ed.<\/p>\n

Galileu retorna a Flor\u00e8ncia el 4 de juny<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Invenci\u00f3 del telescopi Al maig de 1609, Galileu rep de Par\u00eds una carta del franc\u00e8s Jacques Badovere, un dels seus antics alumnes, qui li confirma un rumor insistent: l’exist\u00e8ncia d’un telescopi que permet veure els objectes llunyans. Fabricat a Holanda, aquest telescopi hauria perm\u00e8s ja veure estels invisibles a simple vista. Amb aquesta \u00fanica descripci\u00f3, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2036,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[676],"tags":[],"class_list":["post-66","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2036"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=66"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":155,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66\/revisions\/155"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=66"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=66"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/galileo\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=66"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}