Amb la proclamaci\u00f3 de Felip II comen\u00e7ava un per\u00edode que durar\u00e0 quasi dos segles, durant el qual la influ\u00e8ncia espanyola ser\u00e0 determinant en les circumst\u00e0ncies pol\u00edtiques del m\u00f3n. El f\u00ed d’aquest per\u00edode es produir\u00e0 en 1700 quan Carles II, \u00faltim monarca de la casa dels Austria, mor i Felip V accedix al tron. Amb ell s’introduir\u00e0n a la austera Cort madrilenya les modes i frivolitats que envoltaven Versalles. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia inmediata la noblesa espanyola s’afrancessar\u00e0 en part, per a adular al nou monarca i per eixa tend\u00e8ncia espanyola a refusar un poc la cosa pr\u00f2pia i de lloar l’ali\u00e8.<\/p>\n
El menjar del rei i de la seua Cort requeria un complicat muntatge de servicis i depend\u00e8ncies, el qual s’anomenava “Oficio de Boca”, i que tenia per misi\u00f3 preparar tots els menesters de la fam\u00edlia reial i de la seua Cort, a m\u00e9s dels banquets que es celebraven amb freq\u00fc\u00e8ncia.<\/p>\n
La base fundamental d’aquesta preparaci\u00f3 eren les cu\u00efnes, enormes fogons, grans asadors, considerables forns, tot acondicionat i prove\u00eft amb tota una s\u00e8rie d’utensilis de coure, ferro i fang amb qu\u00e8 es confeccionaven els guisopos m\u00e9s complicats. S’ha de tenir en compte que, amb el nombre de comensals que assist\u00eden i amb la quantitat de menjar que utilitzaven, a la for\u00e7a les cu\u00efnes hav\u00eden de gaudir d’un bon acondicionament.<\/p>\n
Tot el procediment estava dirigit per un “cocinero mayor” que recib\u00eda les subvencions per a que la cu\u00efna estiguera prove\u00efda de tot el necessari. Seguint amb la jerarqu\u00eda, el “cocinero de servilleta”, que recib\u00eda els aliments que ven\u00eden de la despensa per a ser condimentats y que tamb\u00e9 fe\u00efa entrega dels plats als servidors de la taula reial. Seguidament tots els components que preparaven els manjars:cuiners, mossos de cu\u00efna, pastelers, reposters, “especieros”,”triperos”,”potaxier”(encargado de las verduras y ensaladas), “frutier”,”buxier”(que procurava la llenya, el carb\u00f3 i els utensilis de neteja),”aguador”,”galopines” (encarregats de netejar la cu\u00efna i de desplomar les aus), aix\u00ed com tamb\u00e9 un grup de “p\u00edcaros” que ajudaven en tots els menesters i que robaven quan pod\u00eden.<\/p>\n
Per supost, la decoraci\u00f3 i aseo dels menjadors estaven regits per la “tapicer\u00eda”, que s’ocupava de preparar fins l’\u00faltim detall dels mobles, alfombres…que adornaven els comedors depenent del tipus de cerim\u00f2nia que s’oficiava. El menjar del rei era sempre un gran esdeveniment reial, especialment quan es tractava d’un banquet o d’un menjar p\u00fablic, cosa\u00a0 que es celebrava una volta a la setmana. Arribada l’hora, el “ujier de sala” recorr\u00eda les habitacions dels funcionaris i gentils-homes de servici, copejant les portes amb un bast\u00f3 de ban\u00fas rematat amb una corona, que era l’emblema de la seua autoritat, per a que estigueren llestos i ocupessen els seus llocs. A l’hora assenyalada ix\u00eda el rey de la seua c\u00e0mara i es dirig\u00eda cap al menjador amb el majordom de setmana.<\/p>\n
El menjar, en general, era anomenat “Vianda”, la qual estava dividida en tres “viandes”. Un exemple son els banquets per Nadal:<\/p>\n
Banquetes por Navidad<\/em><\/strong><\/p>\n Perniles, con los principios <\/em>(entrants) <\/em><\/p>\n Ollas podrida<\/em>s<\/p>\n Pavos asados con su salsa<\/em><\/p>\n Pastelillos Saboyanos de ternera ojaldrados<\/em><\/p>\n Pichones y torreznos asados<\/em><\/p>\n Platillo de artaletes de aves sobre sopas de natas<\/em><\/p>\n Bollos de vac\u00eda<\/em><\/p>\n Perdices asadas con salsa de limones<\/em><\/p>\n Capirotada con solomillo, salchichas y perdices<\/em><\/p>\n Lechones asados con sopas de queso, az\u00facar y canela<\/em><\/p>\n Ojaldres de masa de levadura con enjundia de puerco<\/em><\/p>\n Pollas asadas.<\/em><\/p>\n Aix\u00f2 per a comensar… ara la segona “Vianda”, \u00e9s a dir, el segon plat.<\/p>\n Segundo<\/em><\/strong><\/p>\n Capones asados<\/em><\/p>\n Anades asadas con salsa de membrillos<\/em><\/p>\n Platillo de pollos con escarolas rellenas<\/em><\/p>\n Empanadas Inglesas<\/em><\/p>\n Ternera asada con salsa de oruga<\/em><\/p>\n Costrada de mollejas de ternera y higadillos<\/em><\/p>\n Zorzales asados sobre sopas doradas<\/em><\/p>\n Pastelones de membrillos, ca\u00f1as y huevos mexidos<\/em><\/p>\n Empanadas de liebres<\/em><\/p>\n Platillos de aves a la Tudesca<\/em><\/p>\n Truchas fritas con tocino magro<\/em><\/p>\n Ginebradas<\/em><\/p>\n Tercero<\/em><\/strong><\/p>\n Pollos rellenos con picatostes de ubres de ternera asados<\/em><\/p>\n Gigotes de aves<\/em><\/p>\n Platillo de pichones ahogados<\/em><\/p>\n Cabrito asado y mechado<\/em><\/p>\n Tortas de cidra verdes<\/em><\/p>\n Empanadas de pavos en masa blanda<\/em><\/p>\n Besugos frescos cocidos<\/em><\/p>\n Conejos con alcaparras<\/em><\/p>\n Empanadillas de pies de puerco<\/em><\/p>\n Palomas torcaces con salsa negra<\/em><\/p>\n Manjar blanco<\/em><\/p>\n Bu\u00f1uelos de viento<\/em><\/p>\n Per si encara tenien fam es servia amb aquests plats: olives, ra\u00efm,melons, llimes dolces o taronges, panses, ametlles, manteca fresca, peres, formatge i conserves.<\/p>\n La resta dels dies el rei menjava retirat en una petita estada, sense pompes cerimonials, en la intimitat dels seus gentils-homes que aten\u00eden al seu servici. El rei i la reina menjaven separats i tan s\u00f2ls en contades situacions gaud\u00eden de menjars familiars.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Amb la proclamaci\u00f3 de Felip II comen\u00e7ava un per\u00edode que durar\u00e0 quasi dos segles, durant el qual la influ\u00e8ncia espanyola ser\u00e0 determinant en les circumst\u00e0ncies pol\u00edtiques del m\u00f3n. El f\u00ed d’aquest per\u00edode es produir\u00e0 en 1700 quan Carles II, \u00faltim monarca de la casa dels Austria, mor i Felip V accedix al tron. Amb ell […]<\/p>\n","protected":false},"author":889,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3958],"tags":[],"class_list":["post-70","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-el-segle-xvi"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/gastronomia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/gastronomia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/gastronomia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/gastronomia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/889"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/gastronomia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=70"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/gastronomia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":73,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/gastronomia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/70\/revisions\/73"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/gastronomia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=70"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/gastronomia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=70"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/gastronomia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=70"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}