a la hist\u00f2ria de Cocentaina.<\/p>\n
El municipi de Cocentaina \u00e9s, sens dubte, una de les zones del Pa\u00eds Valenci\u00e0 on hi ha m\u00e9s jaciments prehist\u00f2rics documentats. La pres\u00e8ncia humana es constata des del musteri\u00e0 (40.000 anys d’antiguitat). L’any 1972 es van localitzar, a la partida de les Jovades, les restes del que va ser el primer poblat prehist\u00f2ric de la comarca i pertany al neol\u00edtic final (5000 anys d’antiguitat).<\/p>\n
De l’\u00e8poca del bronze, apareixen diversos poblats en zones altes i escarpades, envoltats alguns amb muralles de pedra seca. Alguns exemples en s\u00f3n el Piquet del Baladre, Mastec, el Pic Negre o Sant Crist\u00f2fol. En el m\u00f3n ib\u00e8ric, Cocentaina representa una zona important\u00edssima amb poblats com el Terratge, el Sompo, l’Alberri, Petxineta, la Torreta, el Castell i el poblat i santuari de la Serreta, conegut mundialment pels ploms amb escriptura ib\u00e8rica. Alguns historiadors situen la capital de la Contest\u00e0nia ib\u00e8rica en aquesta zona.<\/p>\n
De la pres\u00e8ncia romana i tardoromana es conserven testimonis d’algunes viles i necr\u00f2polis principalment a la partida de la Plana, Polixisto i l’Alquer\u00eda de Canisio.<\/p>\n
Del per\u00edode musulm\u00e0 coneixem assentaments agr\u00edcoles a partir del segle X, com els de Sompo, les Jovades o el Puntarr\u00f3 i un poblat d’altura situat en una de les vessants de la muntanya del Castell. A partir del segle XI, el nom de Qustantaniya (Cocentaina) apareix en els textos \u00e0rabs com a capital d’una extensa regi\u00f3 administrativa que abra\u00e7a tota la zona nord muntanyosa de l’actual prov\u00edncia d’Alacant que depenia de D\u00e9nia i Val\u00e8ncia amb un important castell. Va mantenir la capitalitat fins a la conquesta cristiana.<\/p>\n
En 1248 els cristians conquereixen Cocentaina, encara que el cabdill musulm\u00e0 al-Azraq continua la lluita. Va ser necess\u00e0ria l’arribada del rei Jaume I a Cocentaina perqu\u00e8 es produ\u00eds la capitulaci\u00f3 d’aquest cabdill el dia 8 de juliol de 1258.<\/p>\n
L’any 1291, l’almirall de la Corona Aragonesa, Roger de Ll\u00faria, passa a ser el primer senyor feudal de la vila. El seu llinatge es conserva fins al 1378. Al setembre de 1304, musulmans que venien de Granada cremaren i saquejaren la vila. Des d’aleshores en\u00e7\u00e0 els habitants de Cocentaina s\u00f3n coneguts amb el malnom de socarrats.<\/p>\n
A partir de l’any 1378, la vila passa de mans d’uns senyors a altres fins que el 1448, Xim\u00e9n P\u00e9rez de Corella la compra per 80.000 florins. Aquest senyor ennblir\u00e0 la vila perqu\u00e8 el rei aragon\u00e9s Alfons el Magn\u00e0nim li va concedir la categoria de Comtat. D’aquesta manera va quedar formada l’actual comarca del Comtat.<\/p>\n
Durant la primera meitat del segle XVII, el t\u00edtol de comtess de Cocentaina passa de la fam\u00edlia Corella a la de Benavides, que el va posseir fins a la segona meitat del segle XVII i va passar a mans dels Medinaceli pel casament de Joaquima Benavides i Corella, quinzena comtesa de Cocentaina amb Llu\u00eds Maria de la Soletat Pere d’Alc\u00e1ntara Fern\u00e1ndez de C\u00f3rdoba i Figueroa de la Cerda, tretz\u00e9 duc de Medinaceli, fam\u00edlia que posseeix el t\u00edtol.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
a la hist\u00f2ria de Cocentaina. El municipi de Cocentaina \u00e9s, sens dubte, una de les zones del Pa\u00eds Valenci\u00e0 on hi ha m\u00e9s jaciments prehist\u00f2rics documentats. La pres\u00e8ncia humana es constata des del musteri\u00e0 (40.000 anys d’antiguitat). L’any 1972 es … Continue reading