![\"\"](\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiadecocentaina\/files\/2013\/12\/0grisallasopardelltimoa.jpg\" "\\"El")
<\/a><\/p>\nAquesta nova ocupaci\u00f3 no li va fer-hi abandonar-hi la pintura, que continu\u00e0 practicant a Cocentaina, a la que va seguir-hi vinculat i on deix\u00e0 diverses obres en l\u2019esgl\u00e8sia de Santa Maria, el Palau Comtal i el convent francisc\u00e0 de Sant Sebasti\u00e0. Al mateix temps es despla\u00e7ava pel Regne de Val\u00e8ncia \u00a0fent entrega de retaules per a esgl\u00e8sies i convents, conservant-se entre d\u2019altres el retaule dels\u00a0Misteris del Rosari <\/i>\u00a0pintat per al convent de Sant Dom\u00e8nec d\u2019Oriola, o el de les\u00a0\u00c1nimes<\/i>\u00a0de la\u00a0Concatedral de Sant Nicolau de Bari\u00a0a\u00a0Alacant, datat el 1574, en el que va seguir-hi una tipologia molt difosa a Val\u00e8ncia al siglo XVI i que abordar\u00e0 en alguna altra ocasi\u00f3, como al retaule parcialment conservat de l\u2019esgl\u00e8sia del Monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Gandia.<\/p>\n
Treballant al\u00a0Monestir de Sant Jeroni, es va sentir-hi atret per la vida mon\u00e0stica i solicit\u00e0 el seu ingr\u00e9s als 45 anys d\u2019edat al mateix monestir, on, un any despr\u00e9s, el 1576, va fer-hi testament i profes\u00e0 com a monjo. Pint\u00e0 en ell el seu retaule major, format per catorze taules de gran format i complexitat compositiva, concl\u00f3s el 1579, i diversos retaules menors junt a altres pintures per a distintes depen\u00e8ncies. Dels retaules citats per las fonts, s\u2019han perdut els dedicats a Sant Lloren\u00e7 i Magdalena, aix\u00ed com les pintures al fresc localitzades a distints llocs dintre del monestir. \u00danicament es conserva al seu puesto\u00a0El sant sopar<\/i>, grisalla pintada al tremp que presidia un dels refectoris\u00a0del monestir. La seua inquietud espiritual va portar-l’hi a passar-si a l\u2019orde franciscana\u00a0durant un breu per\u00edode, no trigant a retornar-hi al seu antic Monestir, on nom\u00e9s s’absentaria per raons de treball. Aix\u00ed, el 1582 estava a Bocairent,\u00a0taxant el retaule que havia deixat inacabat Joan de Joanes\u00a0i acabat el seu fill. El 1588 es trobava al Monestir de Jeroni de Sant Miquel dels reis (Val\u00e8ncia), per al que pint\u00e0, entre altres obres, el\u00a0Sant Miquel<\/i>\u00a0del retaule de la Concepci\u00f3 i un\u00a0Crist de la columna<\/i>\u00a0al claustre, asumpte que es repetir\u00e0 a l’esgl\u00e8sia a de Sant Nicolau de Val\u00e8ncia i al convent dels franciscans de Cocentaina. Segons Orellana va deixar-hi tamb\u00e9 el seu autoretrat a la cel\u00b7la del prior, davant una imagte de la Verge.<\/p>\n El seu estil monumental i devot, ancorat en models dels Macip, va proporcionar-li una gran quantitat d\u2019encarrecs en esgl\u00e8sies i convents, als que pugu\u00e9 atendre gr\u00e0cias a les dispenses concedides pels seus superiors al Monestir. Degut a aix\u00f2, i a les nombroses concessions que Borr\u00e0s havia fet al monestir, el 1601 la comunitat va acordar-hi celebrar cinquanta mises tots els anys per la seua \u00e0nima e incloure-l\u2019hi en la llista dels benefactors del monestir. Les seues \u00faltimes obres documentades van ser-hi les que va realizar-hi entre el 1602 i el 1604 per al convent francisc\u00e0 de Sant Sebasti\u00e0 \u00a0a Cocentaina, encara que pareix que va seguir-hi en actiu fins al 1608. Mor\u00ed al mateix monestir.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Nicolau Borr\u00e0s Falc\u00f3\u00a0(Cocentaina, 1530-1610) fou un pintor renaixentista\u00a0valenci\u00e0 deixeble i continuador de l\u2019estil de Joan de Joanes, que amb ell es prolongar\u00e0 fins ben entrat el segle XVII, restant al marge dels nous corrents naturalistes representats per Francesc Ribalta i … Continue reading <\/a><\/i><\/p>\n