Segons el que s’ha investigat per a la poblaci\u00f3 de Cocentaina i en relaci\u00f3 a la seua poblaci\u00f3 i societat (tractarem la cristiana), es pot fer refer\u00e8ncia a les seg\u00fcents dades. Comen\u00e7ant per l’Edat Mitjana, ja que es necessari comprendre part del seu per\u00edode final per connectar amb la denominada Edat Moderna, ens encontrar\u00edem \u00f2bviament, amb una societat on la mentalitat esta obcecada per les creencies del mon cristi\u00e0 i molt influ\u00efda per les seues activitats productives i el mon econ\u00f2mic, el qual era el motor de desenvolupament i avan\u00e7 de les fam\u00edlies. A la bibliografia encontrem una informaci\u00f3 diferenciada entre el sexe mascul\u00ed i el sexe femen\u00ed.<\/p>\n
De l’home, s’ha de fer const\u00e0ncia del paper que jugava a l’hora de vigilar i pasturar els ramats aix\u00ed com la participaci\u00f3 en les feines de tipus dom\u00e8stic. Hi ha que destacar la import\u00e0ncia del seu treball en els camps de cultius agr\u00edcoles de sec\u00e0 i de regadiu. Depenent de l’edat, el treball podia ser m\u00e9s o menys intens, major per als homes joves-adults o d’edat adulta, per\u00f2 tamb\u00e9 tenint en compte la import\u00e0ncia en la seua participaci\u00f3 dels infants, que ajudarien als pares en els moments de la sembrada i collita del cereal per exemple, quan m\u00e9s ma d’obra es requeriria.<\/p>\n
De la dona, haur\u00edem de nomenar que la mentalitat de la \u00e8poca redu\u00efx en part la seua exist\u00e8ncia i la seua implicaci\u00f3 social. Segons la mentalitat de la \u00e8poca, que surt principalment de la figura de l’home i de la gestaci\u00f3 de la estructuraci\u00f3 social, la dona te una capacitat jur\u00eddica limitada i no serviria per als treballs f\u00edsics tant com l’home. Per desgr\u00e0cia, a la seua infantesa, la dona \u00e9s considerada com una ”c\u00e0rrega in\u00fatil” que no serviria per als treballs agr\u00edcoles, encara aix\u00ed quan son adultes si que podrien prendre partida a les feines agr\u00edcoles.<\/p>\n
Es tracta d’una figura protegida per lleis i tamb\u00e9 per la cust\u00f2dia del pare, el qual l’hauria de, b\u00e0sicament, controlar, fins que tingues lloc el matrimoni amb una fam\u00edlia interessada per decisi\u00f3 del pare i la mare. A m\u00e9s, a difer\u00e8ncia de l’home, no t\u00e9 la capacitat de participar en c\u00e0rrecs p\u00fablics, ni en q\u00fcestions judicials, ni en res relacionat amb funcions socio-pol\u00edtiques. Caldria parlar de la visi\u00f3 que podrien tindre uns germans de les seues germanes, en tant que les segones son vistes com unes persones de les que s’haurien de lliurar o treure de damunt quan abans millor. Degut a la vigil\u00e0ncia paterna i materna de la dona fins que es converteix en una persona adulta, hi existixen dos vies: una era la del matrimoni, i l’altra la de seguir la via religiosa. En ambdues corrents, influ\u00efen decisivament e interessadament les propostes i decisions dels pares. En relaci\u00f3 al matrimoni el que es tractava amb mes deteniment era el tema de la dot econ\u00f2mica que podia aportar la dona i que implicava el seu casament, en un altra fam\u00edlia del mateix o d’un m\u00e9s elevat nivell social i econ\u00f2mic.<\/p>\n
El nivell cultural, per a la poblaci\u00f3 en general, era molt pobre, recordem que els llibres es concentraven als \u00e0mbits eclesi\u00e0stics i pol\u00edtics-administratius. No hi havia inter\u00e8s tampoc per part dels pares en que els seus fills aprengueren a llegir o a escriure, sentien un bon recolzament en assistir a l’esgl\u00e9sia i en tindre coneixements sobre elements religiosos, encara que foren prou b\u00e0sics.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Segons el que s’ha investigat per a la poblaci\u00f3 de Cocentaina i en relaci\u00f3 a la seua poblaci\u00f3 i societat (tractarem la cristiana), es pot fer refer\u00e8ncia a les seg\u00fcents dades. Comen\u00e7ant per l’Edat Mitjana, ja que es necessari comprendre … Continue reading