![\"\"](\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiadecocentaina\/files\/2013\/12\/ordenaci\u00f3n-de-san-esteban.jpg\" "\\"L'Ordenaci\u00f3")
<\/a><\/p>\nCap al 1556 va col\u00b7laborar-hi amb Joan de Joanes en l’execuci\u00f3 de tres de les nou taules del retaule dedicat a la vida de Sant Esteve de la parr\u00f2quia hom\u00f2nima de Val\u00e8ncia, que va ser-hi venut al rei Carles IV l’any 1801. Les tres taules obra seua s\u00f3n: Sant Esteve ordenat diaca, els Improperis i les Oracions de l’hort. <\/em>Encara que recents informacions degudes al bi\u00f2graf del sis-cents, Vicent Vitoria (1650-1709), primer historiador de Joan de Joanes, en l’obra Acad\u00e8mia de pintura del senyor Carles Maratti, \u00a0li atribueixen les dos \u00faltimes taules, entre d’altres, a un poc conegut Onofre Falc\u00f3, pintor renaixentista al que no se li coneix cap obra de moment, encara que tenia el seu propi taller i va col\u00b7laborar-hi estretament amb Joan de Joanes en la fabricaci\u00f3 del banc del retaule per a la parr\u00f2quia valenciana de Sant Bartomeu.<\/p>\n Per aproximaci\u00f3 amb el seu estil art\u00edstic li atribueixen: el Retaule de l<\/em>‘Adoraci\u00f3<\/em> de l’esgl\u00e9sia valenciana de Santa Maria de Requena (actualment sense rastre d’ell, malgrat tot, el coneixem per fotogr\u00e0fies). Es tractava d’un conjunt de dues pintures: d’una predel\u00b7la i una taula amb La Verge amb el xiquet acompanyada pels Sants Cosme i Dami\u00e0; la predel\u00b7la ofereix a l’esquerra una pintura amb Santa Catalina i Sant Nicolau, a la dreta Sant Mart\u00ed esmicant la capa; el centre l’ocupa una escena apa\u00efsada amb Jes\u00fas cam\u00ed del calvari; que va estar-hi aquest retaule en l’esgl\u00e9sia fins al 1936; la Rebel.li\u00f3 dels \u00e0ngels, la Defunci\u00f3 de la Verge, Sant Pau, una s\u00e8rie sobre\u00a0Sant Dion\u00eds a l’Are\u00f2pag, un Calvari, una Verge amb el Xiquet i els \u00c0ngels, i la Process\u00f3 a la muntanya del Gargano, i moltes altres.<\/p>\n El seu estil es singularitzava pel gust en les esveltes figures d’allargada anatomia i dits llargs, amb rostres greus, serens, m\u00e9s el\u00b7laborats quan corresponen a figures de gran renom i escala, presentant en major mesura marcats p\u00f2muls i fins nassos rectes o una miqueta aguilenques, per\u00f2 en qualsevol cas tots els seus personatges pressenten xicotets caps amb celles perfilades i boca petita generalment tancada, no exempts d’una certa monotonia, que contrasta amb la varietat gestuals que les figures de Joanes. Quant al tractament de les teles i la seua forma de frunzir-les, resol els seus volums d’una manera simplificada mitjan\u00e7ant aguts plecs rectilinis que hi confereixen als seus volums un aspecte geom\u00e8tric, que hi contrasta amb les suaus i harmonioses cad\u00e8ncies del pinzell de Joanes . A m\u00e9s el seu estil crom\u00e0tic \u00e9s menys intens que el de Joan Joanes<\/p>\n Probablement el seu fill, Vicent Requena el Jove, col\u00b7labor\u00e0 amb ell en l’execuci\u00f3 d’algunes obres, com en el cas de la Pietat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vicent Requena “El vell” (Cocentaina, cap al 1535-1590?). Pintor Renaixentista. Membre d’una fam\u00edlia de pintors. El coneixement que tenim d’ell \u00e9s escas, amb prou feines existeix documentaci\u00f3 sobre la seua formaci\u00f3 art\u00edstica. Nom\u00e9s apareix en la documentaci\u00f3 que en 1555 … Continue reading <\/a><\/p>\n