![\"\"](\"http:\/\/stc.obolog.net\/multimedia\/fotos\/72000\/71083\/71083-59130.jpg\")
<\/p>\nAl s.XVI, \u00a0l\u2019activitat productiva b\u00e0sica continuava siguent l\u2019agricultura, en la nostra comarca caracteritzada pel predomini del sec\u00e0, amb petites zones de regadiu pr\u00f2ximes als centres urbans o junt als escassos rius, porcions poc extenses per\u00f2 productives.<\/p>\n
Els cultius principals, la trilogia mediterr\u00e0nia (oli, gra i vinya), garroferes, fruits secs, els cultius destinats a la manufactura com el lli, el c\u00e0nem o les moreres (aliment dels cucs de seda) i cireres, particularment al Comtat.<\/p>\n
<\/p>\n
Els moriscos van introduir amb \u00e8xit la dacsa, en substituci\u00f3 del blat i la civada, augmentat la productivitat dels camps i pal\u00b7liant la pen\u00faria cerealista habitual entre ells fins aleshores. Els fruits de la vinya es destinaven sobretot a la fabricaci\u00f3 de vi i panses.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/ciencia.diariodeavisos.com\/wp-content\/uploads\/2013\/02\/Maiz_Grano1.jpg\")
<\/p>\n
L\u2019economia era de subsist\u00e8ncia. Sec\u00e0 i regadiu es destinaven a cultivar els cereals basics, sobretot blat. Com a cultiu comercial destacava la vinya, per\u00f2 el vi que es produ\u00efa, era de baixa qualitat, destinat al consum local i dif\u00edcilment exportable. El blat era acaparat per les comunitats de cristians vells, i els moriscos consumien cereals de pitjor qualitat, tenien que conformar-se en traure farina de productes tan diversos com el mill, el pan\u00eds, les faves, llegums incl\u00f2s llentilles.<\/p>\n
Va haver un creixement de l\u2019aprofitament dels recursos h\u00eddrics, a m\u00e9s va haver un proc\u00e9s d\u2019ampliaci\u00f3 de la terra cultivable a costa dels boscos o augmentant els abancalaments.<\/p>\n
A finals del s.XVI\u00a0 es produ\u00efa a Cocentaina blat, civada, mel i cera i s\u2019obtenia abundant llana, tamb\u00e9 destacava per les seues olives.<\/p>\n
Per\u00f2 l\u2019agricultura va patir durant el s.XVI plagues i terribles sequ\u00edes. En 1513 la llagosta va afectar els camps de tota la comarca. La gran sequera dels anys seg\u00fcents, 1514 i 1515 va afavorir la reaparici\u00f3 de la llagosta a la comarca en una magnitud fins aleshores desconeguda. Una nova plaga afectaria els camps al 1547.<\/p>\n
El s.XVII, es va caracteritzar com un per\u00edode de crisis, sobretot per la despoblaci\u00f3 rural deguda a l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609. Per\u00f2, es va produir un creixement econ\u00f2mic durant la segona meitat del segle per una major diversificaci\u00f3 i comercialitzaci\u00f3 de l\u2019agricultura, amb la consolidaci\u00f3 i extensi\u00f3 de cultius com la vinya, de marcat car\u00e0cter comercial i la dacsa. Es va produir tamb\u00e9, un increment de la desigualtat en la propietat de la terra, tradu\u00efda en una progressiva perduda de la propietat de la majoria de la poblaci\u00f3 a mans d\u2019una petita part dels seus ve\u00efns que d\u2019aquesta forma veien augmentades les seus possessions a costa dels demes, aquest grup de rics llauradors seran els protagonistes de l\u2019 introducci\u00f3 de cultius comercials.<\/p>\n
Al s.XVIII, va haver un increment i diversificaci\u00f3 de la producci\u00f3 agr\u00edcola. Els camps de regadiu obtenien l\u2019aigua de mines. La producci\u00f3 de la terra de regadiu es destinava en la seua major part al autoconsum dels llauradors o a l\u2019abasteciment local. En aquestes terres s\u2019obtenien rendiments molt importants. Quan es podia abonar intensament de vegades s\u2019aconseguien dues collites anuals, una de blat i l\u2019altra de dacsa. La producci\u00f3 comercial s\u2019obtenia sobretot a les terres de sec\u00e0.<\/p>\n
Segons Cabanelles a finals dels anys 80 del segle XVIII a Cocentaina: \u201capenas pasaban de 400 hanegadas las que entonces recib\u00edan riego, calculado en una fila de agua que sacaban del r\u00edo. Pod\u00edanse tomar hasta quatro para fecundar m\u00e1s terreno; mas, por desgracia, todo hasta las paredes de Cocentaina era pedregoso y esteril. Pero la ingeniosa industria de los vecinos, apartada la multitud de piedras y cantos que cubrian aquel suelo, a\u00f1adio a su poca tierra buena cantidad de otra tra\u00edda de varias partes y a fuerza de trabajos improbos y porfiados ha formado 1000 hanegadas m\u00e1s de huerta\u201d.<\/p>\n
Degut a les caracter\u00edstiques naturals del territori, la producci\u00f3 no va arribar ni a la diversitat ni al volum de les m\u00e9s riques comarques valencianes, per\u00f2 a pesar d\u2019aix\u00f2 s\u2019obtenien quantitats estimables de certs productes.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Al s.XVI, \u00a0l\u2019activitat productiva b\u00e0sica continuava siguent l\u2019agricultura, en la nostra comarca caracteritzada pel predomini del sec\u00e0, amb petites zones de regadiu pr\u00f2ximes als centres urbans o junt als escassos rius, porcions poc extenses per\u00f2 productives. Els cultius principals, la … Continue reading