![\"2013-12-26](\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiadecocentaina\/files\/2013\/12\/2013-12-26-12.56.07.jpg\")
<\/a><\/p>\nEl poder local es va estructurar al voltant d’un petit grup de rendistes ennoblits.<\/p>\n
Les activitats draperes es van consolidar en el s.XIV, per a donar un important salt qualitatiu i quantitatiu en el XV, fins a mitjans d\u2019aquest segle els draps produ\u00efts a la comarca tenien una qualitat molt baixa i els seus mercats eren restringits. Fins el segle XVI, el paper de les autoritats locals ser\u00e0 molt important en la regulaci\u00f3 de les activitats draperes. El canvi t\u00e8cnic que va suposar la generalitzaci\u00f3 del abatanat hidr\u00e0ulic, podia ser una de les raons de fons de la progressiva import\u00e0ncia de la manufactura drapera de la zona. Es tracta encara d\u2019una industria poc desenvolupada que es dedicava a la producci\u00f3 de draps barats (draps de la terra) destinats al consum dels mercats locals o a curta distancia. Per\u00f2 ja en aquestos moments apareixen artesans-empresaris que combinen les activitats draperes amb altres negocis, impulsant l\u2019activitat manufacturera, protagonitzant els primers processos d\u2019acumulaci\u00f3 constatats. No ser\u00e0 fins la d\u00e8cada dels 60 del s.XV quan es va iniciar el creixement. El canvi es vora refor\u00e7at per les mesures proteccionistes contra els draps castellans aprovats per la reina en 1467.<\/p>\n
Per tant, import\u00e0ncia de les ordenances i transformacions durant la segona meitat del segle XV i durant el XVI. El proc\u00e9s de producci\u00f3 va comen\u00e7ar a ser dirigit per un grup d\u2019artesans que pertanyien al ofici dels paraires. Controlaven la mat\u00e8ria prima, la llana, es netejava als seus propis obradors i despr\u00e8s la repartien per les cases dels llauradors on era cardada, pentinada, emborrada, emprimada, tor\u00e7uda i filada. Aquesta feina era feta per dones i xiquets que a canvi rebien una quantitat de diners per lliura de floc o de fil. Una vegada el fil estava recollit, una part d\u2019ell es portava a altres cases per a que altres dones feren la \u201curdimbre\u201d, despr\u00e8s s\u2019entregava a altres artesans que s\u2019encarregaven de donar-li forma al drap: els teixidors, despr\u00e8s el teixit devia de netejar-se, abatanar-se i tenyir-se. Despr\u00e8s el drap tenia que cardar-se a perxa per a traure-li el p\u00e8l (ofici dels pelaires), \u201ctundido\u201d per anivellar-lo (abaixadors) i premsat (encara que aquesta operaci\u00f3 no es va introduir en la comarca fins el s.XVIII).<\/p>\n
El progressiu augment de la qualitat i la uniformitzaci\u00f3 dels draps fabricats al llarg del segle XV, seria el principal impulsor de la reglamentaci\u00f3.<\/p>\n
L\u2019augment de la producci\u00f3 va dur una utilitzaci\u00f3 major de treballadors a domicili el que explica la necessitat de dictar normatives que facilitaren el control de la qualitat dels productes realitzats per aquells treballadors. Les primeres ordenances gremials de les que es te noticia en la comarca son les aprovades a Alcoi pel consell el 9 d\u2019octubre de 1497.<\/p>\n
La participaci\u00f3 dels artesans en les freq\u00fcents lluites socials pareix un fet antic. Ja durant la guerra de l\u2019Uni\u00f3, els menestrals contestans van agafar les armes contra el seu senyor. Mes endavant, les tensions acumulades durant el creixement del segle XV, i l\u2019hostilitat d\u2019algunes oligarquies locals front als interessos manufacturers, units a la tend\u00e8ncia creixent a la exclusi\u00f3 del acc\u00e9s als poders locals als grups socials en ascens, esclatarien de forma violenta en la segona germania a principis del segle XVI. El resultat d\u2019aquestos enfrontaments anava a ser decisiu a l\u2019hora de configurar el mapa de la producci\u00f3 t\u00e8xtil de la comarca en el futur, despr\u00e8s de les germanies les repres\u00e0lies del rei es van traduir en el pagament d\u2019una s\u00e8rie de multes i compensacions, sanci\u00f3 de 3.000 ducats per a Cocentaina i recarregues imposades pel comte en el seu propi benefici (10.000 ducats) anaven a comprometre el desenvolupament posterior de la vila comtal. L\u2019oligarquia que tenia el poder local contesta va traslladar el pes de la fiscalitat als mes desfavorits mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 de cises sobre alguns articles de consum amb un resultat desastr\u00f3s per a la manufactura local, aix\u00ed es va produir l\u2019\u00e8xode de molts artesans a altres viles properes amb una fiscalitat menor.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El abans de la conquesta a la pen\u00ednsula precedeix a l\u2019aparici\u00f3 de localitats poblades per cristians que tendeixen a especialitzar-se en la producci\u00f3 de teixits de llana. Junt a una producci\u00f3 de major qualitat dirigida a mercats llunyans i situada … Continue reading <\/a><\/p>\n