![\"\"](\"http:\/\/www.desenderismo.org\/wp-content\/uploads\/agres.jpg\")
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"Respecte al m\u00f3n comercial, els contestans tenien diverses formes d\u2019aprovisionar-se de tots aquells articles que no produ\u00efen. Podien obtindre-los a traves dels venedors ambulants que recorrien la vila, als tallers artesanals, a les tabernes locals, als domicilis particulars dels agricultors ja que el seu excedent productiu solien posar-lo a la venda a la porta de les seues casses i, en especial, tots els dijous es celebrava el mercat setmanal en la pla\u00e7a del mercat, al mateix lloc i dia que en la actualitat es realitza.<\/p>\n
Moltes de les transaccions no es realitzaven al contat sino en pagament diferit, lo que dur\u00e0 a futurs problemes de liquiditat. El grau d\u2019endeutament de les fam\u00edlies era molt alt.<\/p>\n
Cocentaina va gaudir d\u2019una posici\u00f3 econ\u00f2mica privilegiada al ser el centre de l\u2019alt Serpis i de la zona muntanyosa del voltant. Sobre eixes bases es va creure convenient donar-li una fira anual en 1348, es celebrava primer per San Miquel, despr\u00e9s es va traslladar a la festivitat de Tots Sants com hui coneixem. La seua duraci\u00f3 estava fixada en 15 dies encara que amb el pas del temps s\u2019ha anat reduint.<\/p>\n
Entre els servicis p\u00fablics que la vila gaudia: existien uns banys p\u00fablics similars als emprats pels musulmans, dos tabernes sempre molt concorregudes, diverses alm\u00e0sseres, carnisseries, forns i molins fariners, una posada o alfondiguer per a residencia de mercaders i un prost\u00edbul a c\u00e0rrec de prostitutes mud\u00e8jars per a \u00fas de tots els ve\u00efns d\u2019edat i sexe adequat.<\/p>\n
Al s.XIV, tant la producci\u00f3 agr\u00e0ria com l\u2019artesana de la comarca produ\u00efa excedents que son canalitzats per a la seua venda. Cocentaina posse\u00efa un privilegi atorgat en 1298 per Jaume II, a instancia de l\u2019almirall Roger de Ll\u00faria, pel qual es veien excloses de pagar impostos de peatge per als productes amb dest\u00ed a Murcia. Tamb\u00e9 exportava cap a Val\u00e8ncia una gran quantitat de blat. Per a fomentar l\u2019intercanvi de productes i millorar l\u2019economia dels seus s\u00fabdits alguns senyors feudals van crear mercats o fires, Cocentaina ja tenia un mercat els dijous de cada setmana. El seu senyor Alfons Roger de Ll\u00faria va voler crear un mercat d\u2019\u00e0mbit mes extens que el ja aconseguit, per aix\u00f2, va demanar i va obtindre de Pere IV en 1346 la gracia de celebrar una fira anual.<\/p>\n
Al s.XVI, l\u2019activitat comercial estava poc estructurada. Hi havia gent dedicada al tr\u00e0fic de mercaderies o tenders que proporcionaven els comestibles diaris a la poblaci\u00f3. Per\u00f2 en lo que respecta a un comer\u00e7 a mes gran escala, derivat de la producci\u00f3 manufacturera, es trobava en mans dels propis fabricants. No tots fabricaven en si la mat\u00e8ria sino que l\u2019encarregaven a altres a domicili per\u00f2 s\u2019aseguraven la seua comercialitzaci\u00f3, amb contractes amb companyies de comerciants o b\u00e9 venent personalment la producci\u00f3 com a minories.<\/p>\n
Un comer\u00e7 que va floreixer al segle XVI i que es va desenvolupar en segles posteriors va ser el de la neu, aprofitant les especials condicions clim\u00e0tiques de les muntanyes de la comarca, i que en estiu es destinava a refrescar l\u2019aigua, a la fabricaci\u00f3 de sorbets o la conservaci\u00f3 de productes frescos. La neu es recollia en hivern en abrics naturals per a reservar-la, posteriorment aquests abrics van ser constru\u00efts artificialment com la cava arquejada d\u2019Agres, datada a mitjans del segle XVI. Tenia una capacitat propera als 2000 metres c\u00fabics. La neu una vegada compactada es convertia en gel i es guardava fins l\u2019arribada de l\u2019estiu quan per mitja de cavalcadures, era transportada als nuclis urbans de consum.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Respecte al m\u00f3n comercial, els contestans tenien diverses formes d\u2019aprovisionar-se de tots aquells articles que no produ\u00efen. Podien obtindre-los a traves dels venedors ambulants que recorrien la vila, als tallers artesanals, a les tabernes locals, als domicilis particulars dels agricultors … Continue reading