![\"2013-12-26](\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiadecocentaina\/files\/2013\/12\/2013-12-26-12.56.53-1.jpg\")
<\/a><\/p>\nEls preus industrials van cr\u00e9ixer en menor mesura que els agr\u00edcoles. El descens en el consum de bens de qualitat va suposar l\u2019extensi\u00f3 de les noves draperies, teixits molt mes lleugers i f\u00e0cils de fabricar. D\u2019aquesta forma es va refor\u00e7ar la tend\u00e8ncia general a la ruralitzaci\u00f3 de la producci\u00f3 que ja es constatava des del segle XV.<\/p>\n
Les dificultats tamb\u00e9 es van constatar a Cocentaina on el consell va dictar a principis del segle XVII, mitjans per a frenar la compet\u00e8ncia de la m\u00e0 d\u2019obra estrangera. La conjuntura va inclinar mes la balan\u00e7a del costat dels artesans dependents, despr\u00e8s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos, per la falta de m\u00e0 d\u2019obra poc qualificada. Inflaci\u00f3, crisis de la demanda i pressi\u00f3 al al\u00e7a sobre els salaris anaven a marcar a mitja termini la crisis de la manufactura gremial en els moments immediatament posteriors a l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos. En Cocentaina aquesta crisis acabaria amb \u00a0les activitats industrials de la vila fins al segle XVIII, la seua revitalitzaci\u00f3 es produiria influenciada per Alcoi i Bocairent.<\/p>\n
Encara que va perviure un extracte d\u2019artesans semi-independents a Cocentaina, la norma general es va basar en la relaci\u00f3 salarial entre un fabricant que proporcionava la mat\u00e8ria prima i un artes\u00e0 que la transformava en el seu domicili per comte d\u2019aquell.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Des de finals del segle XVI, les manufactures urbanes tradicionals, especialment les t\u00e8xtils, van entrar en crisis degut a les seues restriccions gremials i als elevats costos del treball, al que hauria de afegir-se el desenvolupament paral\u00b7lel de l\u2019agricultura, basat … Continue reading <\/a><\/p>\n