Com a molts llocs de l\u2019antic Regne de Val\u00e8ncia, l\u2019important fet hist\u00f2ric de l\u2019expulsi\u00f3 de la poblaci\u00f3 morisca va suposar un dr\u00e0stic i notable canvi en quant a la naturalesa dels pobladors de Cocentaina i tamb\u00e9, al seu desenvolupament econ\u00f2mic. Cal dir que els grans senyors que tenien com a vassalls a moriscos estaven totalment en contra, ja que estos eren qui treballaven la terra i feien les tasques de tipus econ\u00f2mic que beneficiaven a les autoritats.<\/p>\n
Una vegada desapareix de Cocentaina la poblaci\u00f3 morisca o tamb\u00e9 coneguts com els cristians nous, tindria lloc un episodi en el que la vila rep una onada de (re)poblaci\u00f3 emigrada des d\u2019altres nuclis. Aix\u00ed mateix, els vinguts per ocupar les terres que deixaren de treballar els moriscos, foren eminentment cristians vells, tant de poblacions castellanes com de poblacions valencianes. Del primer grup arribaren des de Montealegre, Villena o Yecla per exemple, mentre que del grup de pobles valencians vingueren des de Banyeres i Bocairent principalment, sent d\u2019aquestes dos \u00faltimes localitats d\u2019on provingu\u00e9 el gros poblacional. Resulta curi\u00f3s indicar la presencia al territori Cocentaina (a Muro) de gent granadina, pot ser descendents d\u2019aquells que van emigrar a Granada durant la revolta de las Alpujarras i tornaren?.<\/p>\n
Els cristians vells arribats des de Banyeres i Bocairent, foren els que es convertiren en els primers propietaris de les terres que abans ocupaven els moriscos. Els repobladors foren b\u00e0sicament, agricultors (que podien estar endeutats) o artesans, generalment dels estrats baixos de la societat, mentre que als pocs individus de posici\u00f3 privilegiada se\u2019ls dotava tant de terres per a llaurar, com de cases per a viure.<\/p>\n
Encara aix\u00ed i amb un episodi repoblador despr\u00e9s d\u2019un notable descens de la poblaci\u00f3 per l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos, l\u2019\u00edndex i el percentatge dels habitants no arriba a ser el mateix. Es aix\u00ed com a 1622, encontrem xifres m\u00e9s baixes que abans de 1609. La poblaci\u00f3 es va reduir aproximadament un ter\u00e7 del que era originalment i a nivell comarcal la p\u00e8rdua va ser del 45%.<\/p>\n
A banda de la expulsi\u00f3 dels moriscos, tamb\u00e9 s\u2019haurien de nomenar la incid\u00e8ncia de cat\u00e0strofes vinculades a terratr\u00e8mols i \u00e8poques de sequia, que feren tremolar el percentatge poblacional per\u00f2 el moment m\u00e9s intens va ser el generat per la pesta, que a comen\u00e7aments de juny de 1648 fa acte de presencia a Cocentaina fins a gener de 1649, quan la epid\u00e8mia ja ha acabat i probablement, es sold\u00e9s amb la vida del 14 per cent de la poblaci\u00f3.<\/p>\n
El per\u00edode de recuperaci\u00f3 poblacional al segle XVII esdevindria durant la segona meitat de la cent\u00faria, encara que el creixement va ser prou moderat sense poder parlar de xifres, tan sols es t\u00e9 un coneixement de tipus indirecte reconegut per l\u2019augment de la producci\u00f3 agr\u00edcola i una major exist\u00e8ncia de terres llaurades, aix\u00ed com la construcci\u00f3 de m\u00e9s cases, cosa que implica l\u2019exist\u00e8ncia de m\u00e9s gent habitant.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Com a molts llocs de l\u2019antic Regne de Val\u00e8ncia, l\u2019important fet hist\u00f2ric de l\u2019expulsi\u00f3 de la poblaci\u00f3 morisca va suposar un dr\u00e0stic i notable canvi en quant a la naturalesa dels pobladors de Cocentaina i tamb\u00e9, al seu desenvolupament econ\u00f2mic. … Continue reading