El segle XVI es un moment realment dif\u00edcil per a abordar estudis i dades sobre la demografia de la localitat ja que no es coneixen censos parroquials de la primera meitat d\u2019aquesta cent\u00faria. Si tenim en compte a m\u00e9s, que els que existeixen no son fiables o son de moriscos estrictament, ja tenim dificultats per intentar fer una visi\u00f3 poblacional de la \u00e8poca. Els que es coneixen, de 1510, 1563 o 1573 \u2013 1575, recullen a la poblaci\u00f3 per unitats familiars i per tant, les xifres s\u2019han de transformar a individus (entre 4 i 6).<\/p>\n
Seguint les pautes generals que es proposen, ens topar\u00edem amb un estancament demogr\u00e0fic a les primeres d\u00e8cades del segle XVI entre altres raons per, les revoltes mud\u00e8jars i la guerra de les Germanies, que van suposar moviments poblacionals i moltes morts. 1530 seria la data en la que la poblaci\u00f3, t\u00e9 l\u2019\u00edndex m\u00e9s baix. Per\u00f2, esta constatat que entre 1535 i fins 1609 la poblaci\u00f3 morisca del raval de Cocentaina, pareix que es triplica, per altra banda, els espais de poblaci\u00f3 cristiana, no presenten la mateixa naturalesa, sin\u00f3 que hi ha estancament o descens. El que es triplique la poblaci\u00f3 morisca hi ha que relacionar-ho a una costum social d\u2019aquest sector social, i es que accedien molt prompte al matrimoni (uns 11 o 12 anys d\u2019edat), a m\u00e9s de tindre en compte que habitaven en les zones muntanyenques i no en les planures com la poblaci\u00f3 cristiana, estant exposats\u00a0 tot tipus de malalties contagioses, tamb\u00e9 s\u2019ha de incidir en la import\u00e0ncia de la introducci\u00f3 del \u2018\u2019blat de moro\u2019\u2019, \u00e9s a dir, el pan\u00eds vingut d\u2019Am\u00e8rica, amb importants nutrients i hidrats de carboni. El nombre de cases o \u2018\u2019focs\u2019\u2019 (de poblaci\u00f3 morisca), que apareixen als censos, es de 25 per a 1563 i de 54 per a 1602.<\/p>\n
La pesta, una de les moltes que estaven per vindre a terres valencianes, fa acte de presencia a partir de 1500 a X\u00e0bia, Yecla i Alacant, arribant tamb\u00e9 a Benifallim encara que en retr\u00e0s. Seria entre 1522 i 1523 quan encontrem episodis a Cocentaina, on el comte va fugir a refugiar-se amb els seus familiars a una vivenda seua situada a Alcoi. La pesta dels anys 30 del segle XVI va ser la que va actuar amb m\u00e9s for\u00e7a i es va expandir de forma m\u00e9s ampla pel Regne de Val\u00e8ncia. A finals de 1550 trobem un altre episodi de pesta, i es en les dates nomenades quan ens encontrem amb descensos demogr\u00e0fics importants.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El segle XVI es un moment realment dif\u00edcil per a abordar estudis i dades sobre la demografia de la localitat ja que no es coneixen censos parroquials de la primera meitat d\u2019aquesta cent\u00faria. Si tenim en compte a m\u00e9s, que … Continue reading