Cocentaina ja presentava un augment notori de poblaci\u00f3 cap a la segona meitat del segle XVII, tenint el seu punt \u00e0lgid a partir de 1680, per\u00f2 \u00e9s durant la cent\u00faria del segle XVIII (dins de la t\u00f2nica general d\u2019increment demogr\u00e0fic del Regne de Val\u00e8ncia) quan el nombre d\u2019habitants presenta un creixement m\u00e9s intens, encara que hi haur\u00e0 diferents punts d\u2019intensitat i no sempre els censos poblacionals ens poden donar xifres cent per cent segures, ja que podem estar davant de dades parcials al desapar\u00e8ixer molts documents sobre la natalitat.<\/p>\n
El primer dels censos va ser el de Campoflorido, que fa referencia a les dades de 1712 i 1713 encara que no es molt fiable en tant que es va realitzar per a poder posar en marxa els impostos borb\u00f2nics, el \u2018\u2019equivalente\u2019\u2019, despr\u00e9s de la Guerra de Successi\u00f3, la qual faria tremolar l\u2019\u00edndex poblacional. Per tant les xifres poden diferir un tant de la realitat i per aix\u00f2 s\u2019aplica una correcci\u00f3 a l\u2019estudi percentual. Sembla que la poblaci\u00f3 s\u2019incrementa en un 24\u20195 % en relaci\u00f3 a la del segle anterior tenint en compte la primera meitat del segle XVIII, mentre que a la segona meitat ens encontrem amb un increment al voltant del 80% aproximadament seguint als censos. Parlant amb xifres, Cocentaina gaudeix en 1712 \u2013 1713 de 2159 habitants (cens de Campoflorido corregit), en 1768 de 3767 (cens d\u2019Aranda) i en 1786 de 5040 habitants (cens de Floridablanca), superant-se la duplicaci\u00f3.<\/p>\n
Als censos parroquials queda perfectament registrat l\u2019increment de baptismes tant de la primera meitat del segle com de la segona, tenint com a mitjana de baptismes al voltant de 1712 o 1713 uns 250-260 i duplicant-se cap a 1760. Molt probablement, tal \u00edndex de xifres demogr\u00e0fiques hi haja que vincular-lo tamb\u00e9 i juntament a l\u2019increment de natalitat, a l\u2019arribada de fam\u00edlies o individus immigrants d\u2019altres localitats de la comarca o d\u2019altres comarques ve\u00efnes, encara que amb una intensitat molt baixa. Per a poder mantenir-se tan b\u00e9 l\u2019increment demogr\u00e0fic comentat abans, s\u2019ha de nomenar que Cocentaina no es va veure afectada per les cat\u00e0strofes i epid\u00e8mies que varen oc\u00f3rrer a finals del segle XVIII, com la mal\u00e0ria o el tifus, que en canvi, si que arribaren a localitats properes com Pen\u00e0guila, Gaianes o Agres, i no hi ha que oblidar que, l\u2019augment dels treballs agr\u00edcoles i la major extensi\u00f3 de terres posades en cultiu, van contribuir a afavorir dit creixement poblacional.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Cocentaina ja presentava un augment notori de poblaci\u00f3 cap a la segona meitat del segle XVII, tenint el seu punt \u00e0lgid a partir de 1680, per\u00f2 \u00e9s durant la cent\u00faria del segle XVIII (dins de la t\u00f2nica general d\u2019increment demogr\u00e0fic … Continue reading