![\"Chaime](\"http:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/a\/a1\/Chaime_I_d%27Arag%C3%B3n.jpg\/209px-Chaime_I_d%27Arag%C3%B3n.jpg\")
<\/p>\nPrimer anem a remuntar-nos al temps de reconquesta. Cocentaina en aquest context, seria una de moltes viles que buscaven una capitulaci\u00f3 beneficiosa, evitant aix\u00ed problemes a Jaume I, que tampoc els desitjava. El consell musulm\u00e0 contest\u00e0 va establir contactes amb les autoritats reials i els va entregar la vila a canvi d\u2019un reconeixement dels seus drets cap a 1245. Aix\u00ed, Cocentaina no va patir grans trastorns amb la dominaci\u00f3 cristiana, probablement les cosses es mantingueren com abans de la seua conquesta, incl\u00f2s la custodia del seu castell degu\u00e9 d\u2019estar baix la custodia d\u2019algun musulm\u00e0 que comptaria amb la confian\u00e7a del rei. El consell local li prometria fidelitat i li pagaria certa contribuci\u00f3 al monarca y aquest, per la seua part, els respectaria els seus drets i costums. La presencia de poblaci\u00f3 cristiana durant aquests anys seria nul\u00b7la, es va potenciar la perman\u00e8ncia dels seus antics pobladors musulmans, ara convertits en mud\u00e8jars.<\/p>\n
Per\u00f2 en 1247, aquesta situaci\u00f3 de calma es va acabar i es va produir l\u2019al\u00e7ament musulm\u00e0 contra la dominaci\u00f3 cristiana, el l\u00edder va ser al-Azraq que protegit pel relleu muntany\u00f3s que envolta la seua residencia d\u2019Alcal\u00e0, a l\u2019est de Cocentaina, va mantindre conflicte amb les tropes cristianes fins a 1258. Aix\u00ed, Jaume I, es va donar conter que el domini no seria efectiu fins que no es canviara la poblaci\u00f3 aut\u00f2ctona musulmana per altra cristiana. Amb aquest fi, es van mobilitzar les institucions estatals i eclesi\u00e0stiques concedint tot tipus d\u2019avantatges terrenals i espirituals a tots aquells valerosos que s\u2019arriscaren a repoblar aquestes terres de frontera. La reacci\u00f3 cristiana es far\u00e0 patent passant a controlar, un a un, els castells sublevats. Al final nom\u00e9s quedar\u00e0 el santuari rebel d\u2019Alcal\u00e0, per aix\u00f2 es va traslladar Jaume I a Cocentaina que amb les seues tropes es va dirigir a l’encontre d\u2019al-Azraq, al que va fer capitular el 8 de juliol de 1258 i aquest, es va tindre que exiliar encara que alguns dels seus seguidors encara tindrien la possessi\u00f3 d\u2019importants castells.<\/p>\n
<\/p>\n
Despr\u00e9s d\u2019a\u00e7\u00f2, va haver un per\u00edode de pau i prosperitat que va acabar per les tensions del segon al\u00e7ament mud\u00e8jar de 1275, on al-Azraq va trobar la mort davant els murs d\u2019Alcoi. Va ser una vict\u00f2ria cristiana per\u00f2 es va veure ennegrida per la derrota posterior en el barranc de la Batalla, al intentar els alcoians, refor\u00e7ats, probablement pels contestans, eixir en persecuci\u00f3 de les tropes del llegendari l\u00edder.<\/p>\n
Al ritme d\u2019aquests fets va anar sorgint una nova Cocentaina, passant de la Qustantaniya musulmana a la Cocentaina cristiana. La primera situada en la vessant oriental del tur\u00f3 del castell i el primer assentament cristi\u00e0 es va situar en les pr\u00f2pies vivendes d\u2019aquells musulmans que havien preferit emigrar a terres musulmanes despr\u00e9s de la conquesta o durant el primer al\u00e7ament, l\u2019 ubicaci\u00f3 en la vessant muntanyosa no responia a les formes de\u00a0 vida ni als models defensius vigents dins del m\u00f3n catalano-aragon\u00e9s, aix\u00ed que feia falta buscar un nou assentament. Per a la poblaci\u00f3 musulmana, Jaume I, va fundar el raval o moreria de Cocentaina, per altra banda,\u00a0 l\u2019assentament cristi\u00e0 es va al\u00e7ar sobre hortes i reals cedits a la comunitat cristiana pel monarca Jaume I. La seua planta tenia el model cl\u00e0ssic hipod\u00e0mic, formant un rectangle, protegit per muralles i amb portes d\u2019acc\u00e9s en cadascun dels seus costats: el portal de X\u00e0tiva, el de Travadell, el de San Jaume i el d\u2019Alcoi. En els angles NE i NW es van situar respectivament, l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Maria i el alc\u00e0ssar o residencia dels oficials reals, els seus murs formen part de la muralla exterior. Despr\u00e9s es van anar construint les vivendes dels contestans, els edificis destinats a servicis p\u00fablics i les muralles defensives, necessitant gran part del que falta de segle. Amb el nou segle, el XIV, el recinte interior va quedar saturat i es va comen\u00e7ar a construir a extramurs.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/blocs.mesvilaweb.cat\/media\/UmF2YWwgaSB2aWxhIDI=_216475_3521_1.jpg\")
<\/p>\n
Cocentaina es va mantindre baix el patrimoni reial des de la seua conquesta fins a 1291, quan va ser entregada en senyoriu a Roger de Ll\u00faria, que es va convertir en el primer senyor de la vila.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Primer anem a remuntar-nos al temps de reconquesta. Cocentaina en aquest context, seria una de moltes viles que buscaven una capitulaci\u00f3 beneficiosa, evitant aix\u00ed problemes a Jaume I, que tampoc els desitjava. El consell musulm\u00e0 contest\u00e0 va establir contactes amb … Continue reading