![\"La](\"http:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/thumb\/b\/b8\/Gerpaz.jpg\/330px-Gerpaz.jpg\")
<\/p>\nL’al\u00e7ament dels camperols contra el domini dels senyors feudals, que es va prodruir al Regne de Val\u00e8ncia a principis del s.XVI, tamb\u00e9 es va fer sentir a Cocentaina.<\/p>\n
<\/p>\n
La presencia a Cocentaina del seu comte, en aquest moment, En Rodrigo, la va fer baluard de la contrarrevoluci\u00f3. El comte va posar en quarantena la vila amb l’objectiu d\u2019evitar el contagi revolucionari, va prohibir l\u2019entrada de gent extrangera que poguera encoratjar-la i va reprimir el moviment de la Muntanya capturant al seu l\u00edder a Pen\u00e0guila, Miguel Dom\u00e8nech. En aquestes circumst\u00e0ncies Cocentaina es va convertir en el punt de mira dels amotinats i en el 1521 el seu raval va ser saquejat per un grup d\u2019agermanats. La moreria va ser assaltada per els propis habitants cristians de Cocentaina, a pesar de ser una poblaci\u00f3 antiagermanada per causa del seu senyor, el comte Rodrigo de Corella, els musulmans van tindre que fugir a les muntanyes properes de la Serrella i B\u00e8rnia, alguns dels quals es van tindre que dedicar al bandolerisme per a subsistir, fins la seua expulsi\u00f3 del regne de Val\u00e8ncia a l\u2019any 1609.<\/p>\n
L\u2019ajuda militar i financera del comte va ser decisiva, va ser avalista d\u2019un cr\u00e8dit de 12.000 ducats concedits a la corona per a preparar la campanya contra els agermanats.<\/p>\n
Des d’Oriola, el l\u00edder agermanat Palomares va intentar entrar a Cocentaina al capdavant d\u2019un col\u00b7lectiu de mil homes amb la fi d\u2019unir la vila al moviment revolucionari, per\u00f2 el projecte es va paralitzar per l\u2019 intervenci\u00f3 del senyor d\u2019Albatera, Ram\u00f3n de Rocafull, que va acudir en la seua ajuda.<\/p>\n
![\"2013-12-13](\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiadecocentaina\/files\/2013\/12\/2013-12-13-17.22.43.jpg\")
<\/a>Escena militar de la Biblia de Cocentaina.<\/p><\/div>\n
Encara que a Cocentaina tamb\u00e9 hi van haver partidaris de la germania, prompte va acabar el comte amb ells i va ser lloc de confian\u00e7a per al virrei\u00a0de Val\u00e8ncia, En Diego Hurtado de Mendoza i la seua fam\u00edlia que es van refugiar durant un temps a Cocentaina al 1520, m\u00e9s tard acceptaria l\u2019invitaci\u00f3 del just\u00edcia i jurats de X\u00e0tiva, per\u00f2 prompte es va penedir perqu\u00e8 despr\u00e9s de lliurar-se d\u2019una mort segura per la sublevaci\u00f3 dels setabenses (habitants de X\u00e0tiva) va tindre que abandonar precipitadament aquesta ciutat i es va refugiar a D\u00e8nia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’al\u00e7ament dels camperols contra el domini dels senyors feudals, que es va prodruir al Regne de Val\u00e8ncia a principis del s.XVI, tamb\u00e9 es va fer sentir a Cocentaina. La presencia a Cocentaina del seu comte, en aquest moment, En Rodrigo, … Continue reading