![\"\"](\"http:\/\/3.bp.blogspot.com\/-v2yM5ymdECE\/Tyltk6r9_AI\/AAAAAAAAA5A\/7lsORm9Nhow\/s400\/trilogia+mediterranea.jpg\")
<\/p>\nPel que respecta a l\u2019economia contestana, <\/b>despr\u00e9s de la conquesta, moltes terres i cases van passar a mans cristianes per donaci\u00f3 reial.<\/b><\/p>\n
L\u2019horta tenia una complexa xarxa de s\u00e8quies, d\u2019ac\u00ed la poblaci\u00f3 obtenia les verdures i hortalisses que sobretot es destinaven al consum local. El sec\u00e0, s\u2019explotava pel sistema de guaret biennal o triennal. Els cultius m\u00e9s populars eren els cereals com el blat, civada, mill, pan\u00eds… que servien per fabricar farines panificables amb les que elaborar pa. El blat era privatiu de les fam\u00edlies m\u00e9s riques, en general, la poblaci\u00f3 consumia pa de civada amb un poc de blat si seu podien permetre. L\u2019oliva ocupava una amplia extensi\u00f3, mentres que la figuera, popular en \u00e8poca musulmana, va retrocedir.<\/p>\n
I pel que fa al cultiu de la vinya, La Plana, Secans i Gormaig, entre d\u2019altres partides rurals, es van veure plenes de ceps. En la majoria de cases al celler es disposaven els \u00fatils necessaris per a la premsa i fermentaci\u00f3 del most. El vi era la beguda familiar i d\u2019alterne a les tabernes.<\/p>\n
<\/p>\n
Al segle XIV, l\u2019agricultura ser\u00e0 l\u2019activitat mes important. En aquesta \u00e8poca, l\u2019economia era de consum per aix\u00f2 els cultius mes extensos eren els de primera necessitat: cereals, vinya i olivera, per\u00f2 tamb\u00e9 hi havien cultius de regadiu.<\/p>\n
Les terres podien ser alodials, es a dir, lliures de rentes o censals, i de tipus emfit\u00e8utic on es concedia al llaurador les terres a perpetu\u00eftat a canvi de les rentes pactades.<\/p>\n
En els cultius de sec\u00e0 la unitat econ\u00f2mica b\u00e0sica era el mas.<\/p>\n
El blat va ser el cereal mes cultivat ja que el pa era l\u2019aliment b\u00e0sic i majoritari. En les terres mes pobres del sec\u00e0 es cultivava la vinya, i les oliveres. En les hortes, el cultiu era m\u00e9s intensiu, i la varietat de productes major. Com els abons per animals eren sempre escassos, les parcel\u00b7les es dividien en tres, alternant diverses plantes en rotacions triennals: en una es plantava cereals d\u2019hivern, blat fonamentalment; en la segona cereals de primavera, mill, mentres que la tercera es deixava descansar una temporada, el guaret (barbecho<\/i>), o es sembraven llegums.<\/p>\n
La presencia d\u2019arbres fruitals tamb\u00e9 esta molt constatada, el cultiu de l\u2019horta anava associat a la presencia de rius a la comarca, la seua irregularitat i el clima sec van dur conflictes en l\u2019\u00fas de l\u2019aigua. La riquesa i prosperitat anir\u00e0 en conson\u00e0ncia a la bona o roina anyada de la collita, per exemple, l\u2019any 1333 es conegut com l\u2019any de la fam.<\/p>\n El volum de la producci\u00f3 agr\u00edcola del Comtat va experimentar un creixement constant, sostingut i accelerat durant el segle XV i principis del XVI. Tamb\u00e9 expansi\u00f3 de les principals instal\u00b7lacions de transformaci\u00f3 i distribuci\u00f3 de la producci\u00f3 agr\u00edcola, els molins i els forns. Exist\u00e8ncia tamb\u00e9 d\u2019algunes crisis agr\u00edcoles a curt termini, caracter\u00edstiques de les economies preindustrials.<\/p>\n Esta expansi\u00f3 no va afectar les bases productives del sistema agr\u00edcola, l\u2019hegemonia econ\u00f2mica seguia corresponent a la petita explotaci\u00f3 llauradora independent, d\u2019\u00e0mbit familiar. La plena disponibilitat de la terra per part de les fam\u00edlies de llauradors va vindre corroborada pel car\u00e0cter alodial, lliure, de la propietat en el realenge i per la cessi\u00f3 en emfiteusis en el senyoriu. Perman\u00e8ncia d\u2019una agricultura mediterr\u00e0nia, el cereal seguia sent el protagonista, predomini dels d\u2019hivern com el blat i la civada. Esta regi\u00f3 feia un paper molt important com abastecidora del regne de Val\u00e8ncia. El vi, l\u2019oli, i les llegums, com en segles anteriors, completaven el ventall de la producci\u00f3 agr\u00edcola de la regi\u00f3. La productivitat agr\u00edcola no va deixar d\u2019augmentar.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Pel que respecta a l\u2019economia contestana, despr\u00e9s de la conquesta, moltes terres i cases van passar a mans cristianes per donaci\u00f3 reial. L\u2019horta tenia una complexa xarxa de s\u00e8quies, d\u2019ac\u00ed la poblaci\u00f3 obtenia les verdures i hortalisses que sobretot es … Continue reading ![\"Sistema](\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiadecocentaina\/files\/2013\/12\/Sistema-Norfolk.jpg\")
<\/a><\/p>\n