La concessi\u00f3 de fires, es considera al llarg de l\u2019Edat Mitjana com una gran merc\u00e8, ja que moltes vegades suposava un r\u00e0pid desenvolupament mercantil e industrial per a la ciutat. El privilegi era atorgat pel rei, encara que existien fires organitzades particularment per senyors territorials.<\/p>\n
A Cocentaina se li va concedir el privilegi de celebraci\u00f3 de la fira el 12 de maig de 1346, donaci\u00f3 que va ser feta pel rei Pere IV a petici\u00f3 de Roger de Ll\u00faria que durant quatre anys l\u2019havia acompanyat en les seues guerres. El context socioecon\u00f2mic d\u2019aquest moment est\u00e0 enclavat en un cicle de collites ro\u00efns, que va comen\u00e7ar l\u2019any 1340 i va acabar l\u2019any 1347. A a\u00e7\u00f2 es va unir un canvi clim\u00e0tic, que va combinar la falta d\u2019aigua amb grans pluges i epid\u00e8mies.<\/p>\n
Per a facilitar la seua celebraci\u00f3, el rei va disposar que tant compradors com venedors tingueren salvoconducte, assegurant les mercaderies i dem\u00e9s interessos, tant en el seu viatge d\u2019anada i tornada com en la seua perman\u00e8ncia a Cocentaina. Durant aquest temps no podien ser detinguts ni capturats per crim o delicte, excepte tra\u00efdors, falsificadors de moneda, saltejadors de camins, lladres i sodomites i els que cometeren crims contra el rei. Orden\u00e0 als oficials que compliren el dit al privilegi, baix pena de mil morabatins. A m\u00e9s prometia resoldre els danys comesos contra els participants de la fira i les seues mercaderies al llarg d\u2019eixos quinze dies. Aquest r\u00e8gim jur\u00eddic especial, s\u2019anomena \u201cpau de fira\u201d.<\/i><\/p>\n
No trobem molta const\u00e0ncia documental de la celebraci\u00f3 de la fira en els segles XIV i XV, sabem que es celebra, per\u00f2 no de que forma, el nombre de comerciants, les mesures de vigil\u00e0ncia municipal… tal vegada, degut al propi privilegi, la fira no exigia el cobrament d\u2019impostos, per el que no es necessitava tindre const\u00e0ncia d\u2019un registre de mercaderies, els delictes no eren penats pel que tampoc estaven registrats…<\/p>\n
S\u00ed que hi ha un document de 1457 on es fa refer\u00e8ncia a la celebraci\u00f3 de dues fires, una en maig i l\u2019altra en octubre, l\u2019explicaci\u00f3 estaria en la concessi\u00f3 d\u2019un nou privilegi a la vila per part d\u2019Alfons V, sol\u00b7licitat per Xim\u00e8n P\u00e9rez de Corella despr\u00e9s de les continuades pluges al llarg de la fira de 1456 en que els pocs comerciants que van acudir quasi no van realitzar vendes. El rei li dona el dret de celebrar una fira anual, que comen\u00e7aria el primer de maig i duraria tot el mes, sense deixar de celebrar-se la fira d\u2019octubre. Es celebraran aquestes dues fires al llarg del segle XV, per\u00f2 no queda const\u00e0ncia de que es fera en el segle XVI, tal volta la coincid\u00e8ncia amb la celebraci\u00f3 d\u2019altres fires al mes de maig i les millores clim\u00e0tiques al llarg del mes d\u2019octubre va fer que decreixera fins desapar\u00e8ixer.<\/p>\n
En el segle XVII la fira va anar despla\u00e7ant-se de data, passant de celebrar-se entre els dies 29 de setembre al 11 d\u2019octubre, a finals del mateix mes i principis de novembre.<\/p>\n
L\u2019 ubicaci\u00f3 de la fira en el seu origen es situa en la pla\u00e7a de la vila, probablement entre els segles XV-XVII la fira es situar\u00e0 a l\u2019interior de les muralles, entre la torre del Portal Obscur, la torre de Selfa i la torre de Segura, prop de l\u2019actual pla\u00e7a del palau. A finals del segle XVII te lloc el seu canvi de seu i passa a la pla\u00e7a de les monges o palau. Per\u00f2 la fira ocupava tots els carrers del centre de la vila, els mercaders podien decidir entre alquilar una parada de les que muntava l\u2019ajuntament, o dipositar els articles al terra, o sobre taulons de fusta o caixes que ells mateixos portaven.<\/p>\n
A m\u00e9s el municipi oferia als comerciants el muntatge de les parades, del que s\u2019encarregava un fuster, col\u00b7locades en mig de la pla\u00e7a del palau o adossades a la paret de dita pla\u00e7a. La resta de pla\u00e7es i carrers son ocupats per comerciants que exposen les seues mercaderies sobre taulons de fusta o sobre el terra, estalviant-se pagar l\u2019arrendament de les parades.<\/p>\n
El clima variable del mes de novembre impedeix en moltes ocasions l\u2019assist\u00e8ncia a la mateixa, com va succeir l\u2019any 1695.<\/p>\n
Els ingressos de la fira es destinen en molts cassos a cobrir les defici\u00e8ncies del sou de les arques reials o en altres cassos es destina per a fer front a un pagament extraordinari com va ser la restauraci\u00f3 i ampliaci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia de Santa Mar\u00eda al 1695.<\/p>\n
Tamb\u00e9 es realitzaven jocs i apostes, que la resta de l\u2019any estaven fortament penalitzats i que en aquestes dades es permetien, per\u00f2 abans devien de pagar al just\u00edcia municipal en concepte de permissivitat i arrendament d\u2019aquestos jocs.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La concessi\u00f3 de fires, es considera al llarg de l\u2019Edat Mitjana com una gran merc\u00e8, ja que moltes vegades suposava un r\u00e0pid desenvolupament mercantil e industrial per a la ciutat. El privilegi era atorgat pel rei, encara que existien fires … Continue reading