![\"\"](\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiadecocentaina\/files\/2013\/12\/407px-Espinosa-milagrodelcristo.jpg\" "\\"El")
<\/a><\/p>\nEspinosa va rebre la influ\u00e8ncia d’Orrente, en obres com el\u00a0Martiri de Sant Marcel<\/i>\u00a0o el\u00a0Martiri de Sant Pere M\u00e0rtir de Verona<\/i>\u00a0(de l’esgl\u00e8sia de Sant Nicolau de Val\u00e8ncia, on tamb\u00e9 es conserven dues escenes del mateix retaule: el\u00a0Naixement de la Verge<\/i>\u00a0i\u00a0Naixement de sant Joan<\/i>). L’altra influ\u00e8ncia va ser la de Francesc Ribalta, com es pot veure\u00a0en el\u00a0Sant Sopar<\/i>\u00a0de Morella, que segueix la mateixa escena pintada per Ribalta\u00a0per a l’altar del Col\u00b7legi del Patriarca\u00a0de Val\u00e8ncia. Desapareguts Francesc i Joan Ribalata\u00a0en la d\u00e8cada de 1630\u00a0el seu prestigi i activitat augmentaren considerablement, fins la seua mort ser\u00e0 el pintor valenci\u00e0 m\u00e9s reconegut.<\/p>\n
Tractaria en diverses ocasions el tema de la Verge amb l’infant en les seues obres, com els quadres del Museu Municipal de Val\u00e8ncia, la\u00a0Mare de D\u00e9u del Roser<\/i>\u00a0a la bas\u00edlica dels Desemparats\u00a0o la\u00a0Verge i l’Infant en un tron amb \u00e0ngels<\/i>\u00a0del Museu del Prado. Un altra tem\u00e0tica important en la seua obra s\u00f3n les figures de sants a\u00efllades, com el\u00a0Sant lloren\u00e7 i sant Vicent M\u00e0rtir<\/i>,\u00a0Sant Ram\u00f3n Nonat<\/i>\u00a0del Prado,\u00a0Sant Tom\u00e0s de Villanueva<\/i>\u00a0al Museu de Belles Arts de Val\u00e8ncia, etc. Molts dels quadres que pint\u00e0 estan signats i datats, en la qual s’evidencia una evoluci\u00f3 bastant t\u00edmida.<\/p>\n
A finals de la seua carrera li encarregaren una s\u00e8rie de quadres de tem\u00e0tica relacionada amb els mercedaris, la\u00a0Missa de Sant Pere Nolasc<\/i>, l’Aparici\u00f3 de la Verge a Sant Pere Nolasc<\/i>, el\u00a0Descobriment de la Mare de D\u00e9u del Puig<\/i>, etc. El 1665\u00a0elabor\u00e0 el quadre de la\u00a0Comuni\u00f3 de la Magdalena<\/i>\u00a0per a l’altar major de l’esgl\u00e9sia dels caputxins\u00a0de Massamagramell.<\/p>\n
<\/p>\n
Mor a Val\u00e8ncia\u00a0el 20 de febrer de 1667. Deix\u00e0 inacabat un\u00a0Martiri de sant Leocidi i santa Glis\u00e8ria<\/i>\u00a0per al Col\u00b7legi del Patriarca, que l’acab\u00e0 i entreg\u00e0 el seu fill Jeroni Espinosa de Castro. Entre els seus deixebles que seguiren amb el seu estil est\u00e0 el seu fill, i influ\u00ed en artistes com Pau Pontons\u00a0o Gaspar de la Huerta.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Comencem l’apartat de cultura de la vila de Cocentaina entre els segles XIV al XVIII parlant del primer dels artistes contestans que hi vorem ac\u00ed: Jeroni Jacint Espinosa. Jeroni Jacint de Espinosa\u00a0(Cocentaina, 18 de juliol del 1600\u00a0– Val\u00e8ncia, 1667), va … Continue reading