Antecedents; segle XVII

"La pesta"
“La Mort Negra”

A meitat del segle XVII hi han certes dificultats generades per l’expulsió del moriscos com per les crisis conjunturals sofrides en la primera meitat de la centúria. En realitat, ambdós factors afectaren a les transformacions demogràfiques.

L’expulsió dels moriscos va suposar una greu sangria demogràfica en el Regne de València,  aquest va perdre al voltant de la tercera part de la població. En el cas de València hi ha un descens de 52.150 habitants en 1609, a 42.300 habitants en 1648 a causa de la eixida de repobladors de moltes viles i llocs del país.

En general, és un procés repoblador no lineal, amb freqüents retrocessos i fracassos, on la població cristiana del territori es va dedicar a colonitzar les terres que els moriscos havien abandonat produint-se una modificació geogràfica anterior, al reduir-se la superpoblació existent en les àrees muntanyoses del interior,  i concentrant-se la majoria dels habitants en les zones més fèrtils i accessibles del litoral.

La major part de mobilitat demogràfica es dona entre joves de famílies més pobres, que buscaven prosperar. Però aquest fet suposa unes conseqüències negatives per als llocs d’origen, que perderen part de la població o es despoblaren totalment. Els repobladors tenien preferència per la vida en nuclis majors, i no en xicotetes alqueries disperses. Així, també es buiden llocs amb major pressió senyorial com la Ribera Alta, les hortes de Gandía, Xàtiva o el Baix Vinalopó.

 Hi ha una parada en la recuperació demogràfica a causa de les epidèmies successives de pesta de 1627, 1631 i, especialment, 1647-1652, l’últim brot epidèmic greu que va sofrir el territori  que va causar unes 30.000 baixes, la meitat o més en la capital; i va marcar el punt més baix de la demografia valenciana del XVII i el inici de la recuperació que es va mantindre la resta de la centúria.

També baixa el nombre de matrimonis i de fills provocat per la crisis econòmica.  Així mateix, la mortalitat infantil és molt elevada, tenim dades del 15% de morts de nadons abans de complir el primer any, 14% de morts de xiquets de 1 a 4 anys, i el 3% de morts de xiquets de 5 a 9 anys.

La conclusió que podem donar per a la demografia del segle XVII és que hi ha una xicoteta millora poblacional en la segona meitat del segle, no sols vinculada per la desaparició de crisis epidèmiques, sinó també per la recuperació agrícola i la recuperació econòmica general.

 

Els béns confiscats

Melchor Rafael de Macanaz
Melchor Rafael de Macanaz

Macanaz es nombrat Comissari per a l’establiment de la nova població de Sant Felipe, dictant normes per al retorn de pobladors. Aquest tenien que passar un control de fidelitat. Primer ho tenien que sol·licitar, després passar la prova de fidelitat que consistia en formular vàries preguntes sobre la trajectòria, sobre si havia sigut fidel al rei, si en l’extermini se li havien saquejat les propietats, etc. Un exemple es el de el espardenyer de l’antiga Xàtiva, Joseph Sanchis, el qual se’l  declara fidel i lleial vassall del rei, obrint-li les portes de San Felipe.  Se li donen dues terres de secà en la Partida de Bixquert, i una casa amb hort i dret d´aigua Santa, que va ser d´Antonio Cazorla, desposseït de la propietat, per valor de 110 lliures moneda valenciana.

En 1717 amb la Pau de Viena, que recollia la mútua restitució de béns entre els contendents de la guerra, molts dels antics propietaris, però també el mateix municipi, intentarien emparar-se en la norma de Viena, per a recuperar els seus antics privilegis, cosa que no aconseguiria.

En el cas del esmentat Joseph Sanchis, la qüestió es complicava més, ja que els beneficiaris dels béns, al cap dels anys havien realitzat millores o reformes en cases, i posar les terres en producció.

El juí allargat fins 1729,  va fallar en contra del demandant.

Resultat dels ingressos a la ciutat

Aquestos ingressos li suposaven a la ciutat uns ingressos d´unes 24.000 lliures anuals, moneda valenciana. A  més, es citen altres monedasrelatius a la percepció de censos de veïns de Canals i la Torre de Canals, especificant que “ que oy no se pueden justificar por haverse quemado los papeles del Archivo en el incendio de dicha ciudad”, però que bé podrien ser la diferència fins les vora 33.000 lliures. Mentre els ingressos en l´any 1724, eren de 7.000 lliures, la ciris era òbvia.

Per tant, el Equivalent li suposa un moment crític per a la colònia de San Felipe, ja que dificulta la reconstrucció de la ciutat i provoca el enfrontament amb els creditors.  Aquestos eren un grup de pressió poderós, , que canvien el destí de la ciutat, paralitzant projectes urbanístics, en favor del seus beneficis, sent la principal objectiu cobrar les seues rendes.  Parlem d´un moment d’agitació social, la població està indignada amb la importància que van tenint els creditors i amb l´ ús que se li dona als recursos de la ciutat. No obstant, la colònia no pot assumir el deute de la antiga ciutat de Xàtiva, per el que els regidors recorren a Macanaz per a que pres pressione sobre les autoritats reials. Aquest li envia una carta al Marqués de Grimaldo en 22 d’agost i 9 de novembre de 1713 on exposa que San Felipe no té rendes ni propis, i que de persistir en les seues pressions la crisis s’agreujaria afectant negativament als nous repobladors, ja que no seria una colònia lliure, sinó d’esclaus,fent-los desistir d’establir-se.

A pesar de les concessions fetes a la ciutat, com la suspensió temporalment del pagament de censos i de no alçar-se una solució negociada fins el 1728, l’ajuntament va tenir que assumir la totalitat del deute de l’antiga Xàtiva, a pesar de les consideracions jurídiques de Macanaz, i acceptar que devia pagar als creditors. Aquestos continuaren exercint un control inflexible sobre l’ajuntament perquè complirà al peu de la lletra els capítols de la Concòrdia de 1728, aprofitant-se d´un joc a dues bandes: beneficiaris com a creditors i com a regidors.

Quadre de peites de 1723

PEITES:

Del Senyor de Càcer 25 lliures
Id. Cotes 10 lliures
Id. Alcàntera 10 lliures
Id. Rotglà 15 lliures
Id. TorrentId. Torrella 13 lliures15 lliures
Id. Corbera 15 lliures
Id. Del molí de Torrella 12 lliures
Id. Annauir 13 lliures
Id. La Granja 12 lliures     10 sous
Id. Tossalet 22 lliures
Id. Rafelguarf 5 lliures
Id. Faldeta 5 lliures
Id. Abat 18 lliures    3 sous
Id. Sans 20 lliures    4 sous
Id. Berfull 5 lliures
Id. Manuel 12 lliures
Id. Genovés 10 lliures
Id. Guadasséquies 13 lliures    8 sous
Id. Alfarrasí 25 lliures
Id. Bellús 5 lliures
Id. Torre Lloris i Miralbó ?
Id. Bèlgida 3 lliures
Del Col.legi de la Ciutat d´Oriola 5 lliures
Del Clero d´Aiora 6 lliures    12 sous  9 diners
Del Monestir de Ntra. Sra. Montserrat. 2 lliures    20 sous
Del Don Alonso Sans Tolsa 10 lliures
Del senyor del molí dit de Torrella 10 lliures
Del dret de peita de veïns de Palomar, Bèlgida, Albaida, l´Olleria i Canals, propietaris de cases a Xàtiva 114 lliures    8 sous
Del Calvari de l´ofici de Velluters 25 lliures
Del cens que el forn del Raval responia a la ciutat 3 lliures     10 sous
De l´ofici de Torcedors de la seda 10 lliures
De la casa contigua al forn, que habita el forner 1 lliures
De l´arrendador  de la Guardia de la Fira i drets d´ella 90 lliures