Municipis afectats pel terratrèmol de 1748

Població 1735 (V) 1748 (V) 1768 (H) 1787 (H) 1794 (V)
Castelló S.F. 166 310 1.499 1.475 500
Canals 165 190 1.534 1.768 600
La Llosa 56 71 847 972 291
San Felip 1.202 1.500 10.786 12.665 3.100
Montesa 117 154 702 808 200
Vallada 170 174 1.472 1.785 440
Ontinyent 1.370 1.438 7.111 7.892 2.100
Olleria 612 466 2.519 3.123 880
Montaverner 85 60 701 735 175
Carcaixent 895 800 4.765 4.958 1.370

La població que es va veure afectada pel terratrèmol, no sols va afectar Xàtiva, San Felip, sinó moltes altres poblacions dels voltants, de les quals hem escollit unes quantes. De entre elles, Castelló de San Felip, o Canals, tenien una gran rivalitat amb la nostra San Felip, pels motius polítics i econòmics que hem apuntat en les entrades de les lluites pel poder, i en les quals insistirem en altres noves entrades.

La població a la ciutat de Xàtiva (Segle XVIII)

Joaquín Lorenzo Villanueva
Joaquín Lorenzo Villanueva

Jaume I conquista la ciutat l´any 1244. Baix el domini cristià, Xàtiva va obtenir el títol de ciutat l´any 1347 gràcies a Pere IV i es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de València.

A finals del segle XV, la seua funció administrativa s´extenía sobre un extens terme municipal i ampliava la seua governació fins Xixona i Villajoyosa. Amb tot, la seua rellevància comercial es va veure perjudicada per el descens de població que va suposar l’expulsió dels moriscos, junt amb la crisis econòmica i les diferents epidèmies de pesta que es van donar a meitat del segle XVII.

 El segle XVIII va suposar un notable desenvolupament demogràfic per a tot el territori valencià.  Segons les anotacions del Cens de Floridablanca ens informa que la població de València ocupa el quint lloc, després Castelló, Oriola, Alacant, Elx i Xàtiva. Per tant, Xàtiva durant el segle XVIII, era una de les principals viles del país, amb unes dimensions similars a les d’Alcoi o Castelló.

Encara que la ciutat de Xàtiva va ser destruïda l´any 1707 per les tropes de Felipe V, – 10.000 habitants en aquesta època i uns 11.800, vuit anys després –   i pel terratrèmol de 1748, la població es va incrementar en la segona meitat del segle, arribant a 13.950 habitants en 1754. El terratrèmol va suposar l’afonament de certs edificis de la ciutat, amb la conseqüent reconstrucció de les restes conservades, donant-se noves obres i reformes en la ciutat.

A finals del segle XVIII i començament del XIX, l’economia va començar a deteriorar-se al quedar fora del nou Camí Real de Madrid a València i al desaparèixer la seua industria tèxtil casi per complet. Aquest fet junt amb la desamortització, que va buidar molt convents i va abolir els senyorius, va portar a terme l’èxode de mig centenar de famílies nobles.

 No obstant, no tot foren males noticies, ja que Xàtiva va arribar a ser capital de província entre el 1822 al 1833, gràcies a la perseverança i treball d’un dels seus fills il·lustres: Joaquín Lorenzo Villanueva, que també va col·laborar al recuperar, el 28 de setembre de 1820, el nom de Xàtiva per a la població.

 A meitat del segle XX la població va començar a augmentar de manera més constant, degut a l’èxode rural i l’especialització de Xàtiva com ciutat de serveis.