Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

La qüestió de la catedralitat de Xàtiva, els antecedents

23022013055.jpgPer a entendre les propostes plenes de passió que es fan durant el segle XVIII per a que Xàtiva obtinga un bisbat, hem de fer una entrada que explique de manera breu com naix i avança aquesta qüestió des de l’edat mitjana, fins arribar al nostre segle. Tot comença pel reial privilegi del 30 d’Abril de 1377, en el qual el rei Pere dóna esperances d’erigir la església major en catedral:

“Promitens vobis pro afecta concesionis huyus modi cuod faciemus et tractarimus cud domine summo pontifice cui pro inde certum nunciam intendimus nunciare cuod ipse ordinet incivitate ipsam sedem et eclesiam cathedralem providendo in ibi de episcopo qui episcopatum habeat sub certis libitationibus terminatum datumque certis redditibus prou dictus dominus Papa providerit seu ordinament faciendum.”

Un cop Xàtiva fou reconquerida pels cristians, Jaume I, no li van tornar la seva antiga catedralitat com a València, ja que Xàtiva fou conquerida amb molt d’esforç. Això provocà certs pactes amb els musulmans, els quals quedaren com a propietaris del castell menor.

Ja en 1351 la ciutat insisteix en que la seua parròquia major fossi col·legiata. Hi hagueren cartes per al bisbe de València, i per a que el rei li ho fes enviar al Papa. Pedro II va manifestar que ja estava preparant les instruccions per a que l’erigiren no col·legiata, sinó CATEDRAL, tal i com havia promès en 1347 quan la va erigir com a ciutat. El 30 d’Abril de1377 per privilegi la ciutat rep el títol de CIUTAT, li va donar esperances de fer-la catedral.

Temps després, Martí l’Humà suplica al Papa Luna la creació de nous bisbats, entre ells el de Xàtiva. El 3 de juny de 1409 dilucida l’assumpte en el consell, ja que tenia al representant prop de la cort pontifícia, a principis d’any manà a l’ambaixada al pontifici, i escrigué la carta al monarca, i Xàtiva manà com a missatger a J. Guardia, qui havia de tornar a la ciutat si no s’aconseguia el nou bisbat. En 1414 per bula de Benedicte XIII la església major de Xàtiva passa a ser col·legiata.

Quan va anar a Xàtiva Rodrigo Borja en 1433, li van demanar la restitució de la catedralicitat:

“e respost Ell, ser fill e natural de aquesta ciutat  e que la tenia en tant amor e memoria que per tot son poder faria fos complaguda del cuplicat, e que fos deixat a son carrech. Llibre de jurats de l’Arxiu de Xàtiva.”

En 1594 renaix novament la pretensió, durant el regnat de Felip II, qui va contestar al cabilde setabense desde el Pardo, per carta el 29 de novembre de 1594:

“Venerables y amados nuestros: El canónigo Oltra, síndico de esa iglesia colegial y ciudad de Xàtiva, me dió vuestra carta de su creencia y explicándola de palabra y por escrito me ha presentado las razones que hay para erigir en catedral esa iglesia; y habiéndolo mandado miar con la atención que obliga la calidad del negocio, siendo de tanta consideración como es, he mandado suspender la plática por ahora; y así se ha respondido al canónigo Oltra y dádole licencia para que se vuelva; y os agradezco el celo con que atendéis el aumento de esa iglesia. -yo el Rey-.”

En 1617, davant de la cort de Felip III, la ciutat repeteix la seua solicitut. El consell d’Aragó la va admetre, i es despatxaren cartes reials al virrei i a la reial Audiència, però el informe no es va arribar a fer, malgrat que les cartes es repetiren; en 1626 davant de Felip IV, en les corts de Monzón l’estament militar va fer pròpia en acte de corts l’aspiració xativina.

“La ciudad de Xàtiva, en tiempo de los godos, fue catedral insigne y los obispos de ella florecieron mucho en santidad y asistieron a los concilios toledanos. Es ciudad populosa y la segunda del reino. tiene la gobernación muy dilatada y de muchos pueblos; y un breve de su santidad Gregorio XIII para que haya en ella oficial foráneo; dos hijos papas: Calixto III, que concedió a la corona real el patronazgo de los obispados de España, y otro, Alejandro VI, que concedió a dicha corona la conquista de las Indias. Ha producido 9 cardenales, 28 obispos, 3 maestres de Montesa, y uno de Rodas. Tiene 11 conventos, mucha caballería y una insigne colegial. En consideración de todo ello, lo cual suplica a V.M. el dicho brazo militar sea de su real servicio mandar honrar dicha ciudad con que haya obispo en ella y con título de catedral […] Y para dicho efecto mande V.M.  interceder con S.S. y dar sus cartas reales al embajador de Roma para que procure bulas apostólicas de Su Santidad para dicha nueva erección.”

Però va ser al segle XVIII on es reprenen aquestes pretensions amb una major força, potser com a reacció a les lluites religioses del segle anterior. Com veurem a la següent entrada.