Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

El terratrèmol de 1748

Gravat alemà s. XVIII, sobre un terratrèmol del 1755.

La ciutat de San Felip, la vella Xàtiva,  arrasada a causa del conflicte sucessori per la seua resitència al exèrcit borbònic, va quedar pràcticament destruïda pels terratrèmols de finals de març.  Habitada per més de 1.4000 veïns, acollia igualment als 100 religiosos del capítol de la seua col·legiata i als membres de nou comunitats religioses, dos d´elles de monges. En tots els informes de que disposem els responsables es mostren preocupats per la ciutat i els habitants, sent des del primer moment molt alarmants les noticies que arribaven de la ciutat tot i que en tots els casos no es contabilitzaven les víctimes. Així, les “relaciones de los estragos causados por los terremotos”, escrites immediatament després de la catàstrofe, fan referència al lamentable estat dels edificis i temples, i ens diuen que nou cases van ser demolides, vint-i-cinc estaven en reparació, vint-i-quatre estaven derivades en part, en quaranta-u era necessari efectuar algun tipus d’obra, i cent trenta-cinc ; tot allò justificava que un gran nombre de veïns hagueren optat per abandonar la ciutat i acampar al voltant d´aquesta. Conforme passaven els dies les noticies les noticies anaven concretan-se,gràcies al ministre de l´Audiència Valenciana, Pedro Valdés León. Aquest ministre instava al Capità General amb urgència personal expert per a iniciar les tasques de sanejament de la ciutat. El 3 d´abril després de que es donarà un segon terratrèmol, el duc de Cayús, mostrava la seua preocupació al marqués de la Ensenada per el que haguera pogut passar a la ciutat.

Al mateix temps, don Miguel Vandorent, governador de San Felipe havia reconegut els danys produït els primers danys al castell i portes de la ciutat.  L´estat general era lamentables ja que totes les defenses havien quedat destruïdes o molt perjudicades.

Les despeses resultaren molt elevades, sobrepassant les 17.000 lliures. Les esglésies i els convents de la ciutat van ser els edificis més afectats de la ciutat sent necessari 10.189 lliures per a la seua reparació a les que s´ha de sumar 1.309 lliures per a refer les cases de les diferents comunitats eclesiàstiques de la població. La principal porta d’accés al casc urbà necessitava una immediata reparació de 300 lliures. L’ajuntament, llotja, almodí i altres edificis del comú necessitaven 650 lliures per a ser reparades. Per últim les cases dels veïns s´havien vist notablement afectades, sobretot les del més pobres sent necessari 2.700 lliures per a la seua reparació.

De les 17.040,5 lliures en que es valoren les despeses que suposaria reconstruir els edificis de la ciutat el l´intendent va recomanar únicament assumir el pagament de 2.026. més de la meitat d´aquesta quantitat es va dedicar a subvencionar als veïns pobres, a més s’arbitraren almoines per a reconstruir els convents de la Mercè (400 lliures), dels capuxinos (73lliures) i de les monges de la Consolació (197 lliures). També recomanava l´intendent l’assumpció de les 330 lliures que es calculava del cost de la demolició i la posterior reparació de la Torre de San Francesc i l’amacen de la Palla.

Les manufactures a Xàtiva, segle XVIII

Gravat  d'un taller de seda

Gravat d’un taller de seda

La manufacura també s´havia donat un grau de desenvolupament durant el segle XVIII, y accentuant-se en el segle XIX, gràcies al creixement del comerç i dels transports a nivell mundial i els canvis interns en les estuctures productives i socials. La gran industria manufacturera era la seda, destacant-se centres como València, Gandia i Oriola. No obstant, la seda valenciana va tenir un esplendor efímer, ja que a partir dels anys 90, té una caiguda molt important.

El sector hegemònic del segle XVIII  són els panys, que ocupaven més de 16000 operaris en casi 7000 telers.  Esta industria no era homogènia. Els panys a Morella començaven a mostrar signes visibles d’estancament; era una producció que no anava més enllà dels mercats locals, era un sector de molt baixa productivitat. Per el contrari, al voltant d’Alcoi i Ontinyent, que tenia una llarga tradició manufacturera, té una gran desenvolupament, sent la principal proveïdora del exèrcit. L´extenció dels draps, es tractava d´un treball a domicili en nuclis pròxims a Alcoi, com Ibi, Cocentaina o Muro.  Aquesta ret de municipis s´amplia en el segle XIX, des de La Vall d´Albaida i La Marina.

Aquesta industria va suposar un desenvolupament d´altres sectors com el paper, ja que era necessari per a embolicar els panys. Al final del segle XVIII es construeix la primera fàbrica de paper.

La industrialització hauria d´esperar encara fins al segle XX, entorpida per el acaparador sector agrari i la inexistència d´una burgesia dinàmica i emprenedora. Aquest endarreriment es deu sobre tot a causa de la duresa del règim senyorial valencià, enfortit amb la refeudalització posterior a l´expulsió dels moriscos.

En 1795 es registra un ofici on se li diu al Corregidor Gaspar Pascual de Bonança, que per acord del Capità General s’havien donat les ordres per a les companyies havien d’acompanyar al Santíssim Sagrament.

Els gremis, constituïts a Xàtiva des del segle XIV, desfilaven en el XVIII en la processó, precedits dels seus estendards i amb les escultures dels seus sants titulars.  Lluïen les carrosses, danses i músiques, competint per destacar; així hi havien els sabaters amb les imatges dels seus patrons Sant Crispín i Sant Crispiniano; el dels sastres amb la bandera de damasco vermell i galons d’or processionant a les Santes Anastasia i Basilisa; els ferrers amb Sant Eloy; els moliners amb la Verge dels Desemparats; els forners i els estudiants amb Sant Tomás d’Aquino. Continuaven els carros triomfals o Roques sobre els quals representaven actuacions sacramentals conegudes com a Misteris, que posteriorment deixen de ser escenificats per persones i passen a ser-ho amb figures dels personatges que intervenien.

Població de les parròquies de Xàtiva, 1769

Comte d'Aranda, per José María Galván

Comte d’Aranda, per José María Galván

El cens d’Aranda ens permet conèixer la població a la ciutat de Xàtiva, primerament fa un anàlisi de la població en les parròquies, tot allò data del 1768-1769. De fet es considerat el primer cens ja que abasteix tot el territori nacional, i conta persones, no veïns. Tot apunta a que el posterior cens de Floridablanca,1775-1787,  serà més fiable. Hem de tindre present que la importància d’Aranda en San Felipe no serà sols pel cens, com veurem en posteriors entrades, l’expulsió dels Jesuites en la ciutat de San Felipe. Un procés que s’estaria produint a nivell nacional, motivat per este comte d’Aranda, i pel motí d’Esquilache.

Parròquia de L´Assumpció de Nostra Senyora

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  752 753  0  0  752  753  1.505
De 7 a 16  807  781  0  1  807  782  1.589
De 16 a 25  622  672  123  228  745  900  1.645
De 25 a 40  290  268  793  946  1.083  1.214  2.297
De 40 a 50  432  176  553  427  985  603  1.588
Més de 50  123  389  470  346  593  735  1.328
Total  3.026  3.039  1.939  1.948  4.965  4.987
TOTAL   6.065  3.887  9.952
TOTAL GENERAL  10.390

 

Parròquia de Sants Joans, Baptista i Evangelista

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  38  34  0 0  38 34  72
De 7 a 16  41  43  0 0  41  43  84
De 16 a 25  15  14  2  7  17 21  38
De 25 a 40  2  6  41  48  43 54  97
De 40 a 50  0  2  24  20  24 22  46
Més de 50  8  15  20  15  28  30  58
Total  104  114  87  90  191  204
TOTAL  218  177  395
TOTAL GENERAL  395

 

Parròquia de Nostra Senyora dels Àngels

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  8 18 0 0 8 18 26
De 7 a 16  10 9 0 0 10 9  19
De 16 a 25  7  4  0  0  7 4  11
De 25 a 40  1  4  11 13  12 17  29
De 40 a 50  2  2  7 8  9 10  19
Més de 50  0  5  4 2  4 7  11
Total  28  42  22 23  50 65
TOTAL  70  45  115
TOTAL GENERAL  115

 

Parròquia de Nostra Senyora de la Nativitat

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  3 3  0 0 3 3 6
De 7 a 16  3  8 0 0  3  8  11
De 16 a 25  8  1  0  0  8  1  9
De 25 a 40  1  1  3  3  4  4  8
De 40 a 50  3  1  4  3  7  4  11
Més de 50  3  2  2  1  5  3  8
Total  21  16  9  7  30  23
TOTAL  37  16  53
TOTAL GENERAL  53

 

Parròquia de Nostra Senyora del Rosari

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  10  9  0  0  10  9  19
De 7 a 16  10  11  0  0  10  11  21
De 16 a 25  6  5  1  5  7  10  17
De 25 a 40  0  1  13  12  13  13  26
De 40 a 50  2  1  6  6  8  7  15
Més de 50  0  0  4  2  4  2  6
Total  28  27  24  25  52  52
TOTAL  55  49  104
TOTAL GENERAL  106

 

Total del municipi de XÀTIVA

Finalment ens mostra la població de tot el municipi, és curiós pel fet que ens divideix la població en diverses categories, i entre sexes. Això permet fer estudis sobre l’esperança de vida, la quantitat de xiquets, o la quantitat d’homes o dones depenent de la seva edat. Un nombre d’estadístiques que ens poden ajudar a fer un estudi social partint d’aquestes dades poblacionals.

Fadrins/Vidus Casats Total TOTAL
Grup d´edats Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Menys de 7  811 817 0  0  811  817  1.628
De 7 a 16  871  852 0 1 871  853  1.724
De 16 a 25  658  696 126 240 784 936  1.720
De 25 a 40  294  280 861 1.022 1.155 1.302 2.457
De 40 a 50  439  182  594 464 1.033 646 1.679
Més de 50  134  411  500  366  634  777  1.411
Total  3.207  3.238  2.081  2.093  5.288  5.331
TOTAL  6.445  4.174  10.619
TOTAL GENERAL  11.058