Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

La reforma municipal de 1766

Interior del convent Sant Onofre, el Nou.

Interior del convent Sant Onofre, el Nou.

El municipi de San Felip ja no era aquella ciutat arruïnada d’abans, com un au fènix s’havia aixecat entre les seues cendres. Si més no contava amb una administració, intervinguda, però eficient, i una economia en alça, com ho demostra els nous edificis que es construeixen, com la casa de l’Ensenyança a instancia del arquebisbe majoral i destinada a les xiquetes pobres. A més a més es va continuar amb la construcció de la col·legiata, i es construeix el convent de San Onofre el Nou. Des de la pròpia administració es va haver de reformar la Casa de la ciutat, per les feines burocràtiques que obligaven a disposar d’un edifici en condicions.

Així mateix la reparació de camins, sèquies, i demés infraestructures repercutiren en l’aspecte econòmic i demogràfic, com hem vist en els seus apartats respectius; hi ha una gran expansió agrícola i industrial.

Si més no, l’any 1766 destaca en Espanya pels motins que es produeixen en Madrid, però no afecten en Xàtiva, però les hem de tenir present com a marc jurídic en el procés de control de les administracions locals per part de la monarquia. Aquests motins s’originaren a partir d’una Pragmàtica que liberalitzava el preu del gra. El temor a que es generalitzés aquest fenomen va fer baixar els preus del gra en Xàtiva, encara que després es tornaren a pujar segons el acte acordat del 5 de maig 1766:

“y habiéndose examinado esta materia con la reflexión que pide el caso y teniendo presente lo expuesto sobre ella por los señores fiscales, y la necesidad de desengañar a la plebe, para que no cayga en excesos sediciosos, fiada en indultos y perdones, que nada le aprovechan: declararon por nulas é invalidas las baxas hechas, o que se hicieron por los magistrados y ayuntamientos de los pueblos compelidos por fuerza y violencia, por carecer de potestad para permitir que los abastos se vendan a menos precio, que el de su coste y costas.”

Els nous càrrecs que es creen com els de diputats del comú, i síndic personero, si es creen en teoria per acurtar les actuacions dels regidores, això resultava aconseguir un major suport en les administracions locals. La Corona es dota de nous elements de control cap a les oligarquies locals, que a la seua vegada dominaven les administracions locals. Lo que en aparença era una obertura per a nous sectors diferents de les elits, en la realitat era reforçar l’intervencionisme.

El acte acordat es va completar amb altres disposicions, com la Instrucció de Diputats i Personeros, del 25 de Juny de 1766, configurant el marc jurídic per als nous oficis. Això junt amb les ordenances de 1750 deixaven configurat en Xàtiva el nou organigrama administratiu que no se veuria trastocat fins a la crisis de l’antic Règim.

  • Què establia l’acte acordat?

La creació de diputats del comú en numero de quatre per a les poblacions de més de 2000 veïns, “los cuales diputados tengan voto y entrada y asiento en el Ayuntamiento después de los regidores, para tratar y conferir en punto de abastos; examinar los pliegos, o propuestas que se hicieran, y establecer las demás reglas tocantes a estos puntos que pide el bien del común.”

  • Què regulava la instrucció?

Establia el procediment electiu, que es farien per sufragi de segon grau, els veïns organitzats per parròquies o barris, escollien a 24 compromissaris, i aquest elegien als diputats del comú i el síndic personero. Aquest major accés venia a limitar als sectors majoritaris que concorrien como escollibles i com escollidors. també es varen reglamentar altres qüestions, com el protocol, el tractament dels regidors numeraris, tema que en Xàtiva va provocar una polèmica entre els nous i vells oficis.

el 28 de Juliol de 1766 varen resultar escollits:

taula

La Corona realitza una intel·ligent llaor, aprofità la conjuntura, va satisfer als que volien accedir al govern local. El que aconseguia era incrementar el seu control sobre les oligarquies tradicional, mitjançant els nous oficis, als que necessitava per a eixe fi. però va anar amb compte de que això no trastoqués massa el domini d’eixes oligarquies a les que també necessitava. Amplia la seua base de recolzaments, i conserva el dels vells sectors. Les similars fortunes i professions igualaren els grups.

L’informe del marqués de Malespina al Marqués de Ensenada, 1748

Marqués de Ensenada.

Marqués de Ensenada.

El terratrèmol de 1748 va provocar una ràpida resposta des de l’administració. tant la Capitania General, com la Intendència actuaren per a esbrinar el total de danys, i com reparar-los. La intendència que tenia, com a funcions principals:

  • Procurar l’abastiment del exèrcit.
  • Fomentar l’economia de la seua àrea d’influència.

Les seues funcions entroncaven amb les dels regidors, de fet foren suprimides en  els llocs on no hi havien tropes, 1721-1749, però les ordenances les varen restablir donant-los prerrogatives en hisenda, justícia, policia, així com en el abastiment de tropes. En les capitals de províncies, exerciren el càrrec de corregidor.

Els detalls dels danys ocasionats pel terratrèmol en les governacions de Montesa, San Felipe, Alzira i Cofrents, els coneguem, pel informe que va fer el intendent valencià don Francisco Driguet, el marqués de Malespina, qui ocupava la intendència valenciana des del 1741, i va seguir en ella fins al 1754, sent també corregidor; en compliment d’una reial ordre que data del 18 d’Abril. En aquesta li sol·licitaren una avaluació de les ruïnes ocasionades en les poblacions afectades, se li demanava una radiografia socioeconòmica de les mateixes. Tot allò serviria per a poder reparar les desgràcies d’aquelles ciutats.

Entre el 4 de maig i el 7 de juny, els funcionaris de la Intendència feren els interrogatoris pertinents, els quals permeteren elaborar un corpus documentat dirigit al marqués de la Ensenada, per donar-li coneixement de la situació, i aconseguir l’aprovació reial per a les propostes que en ell ficaren.

  • Què contenia aquest corpus?

Els actes amb els esbrinaments aconseguits en la pesquisa de 1747, i el Parèixer Reservat del Intendent, on feia constar la seva opinió sobre com rescabalar econòmicament les pèrdues als pobles.

podem extraure, que els danys ascendiren a 116.377’5 lliures, però no s’inclou el valor de la reconstrucció de poblacions completament destrossades. com Montesa, o Sellent. En el següent quadre veiem els danys d’algunes poblacions, junt alb els titulars de cada una, el nombre de veïns: clergues i seglars, i la quantitat anual que havien de reparar per  Equivalent.

pob

Però no tot havia de ser reposat per les instancies oficials, sinó com va indicar en un altre document en el qual reduïa la quantitat que per a reparar les ruïnes descontava la Reial Hisenda de la contribució del equivalent durant uns anys. No obstant quedaren al marge de tota ajuda els titulars dels senyorius, així com molts edificis eclesiàstics, l’Intendent entenia que era als titulars a qui corresponia assumir la despesa.

Entre Enguera, San Felipe, Montesa i Vallada absorbiren el 50% de les ajudes assignades, o dit d’una altra forma van veure reduït l’equivalent durant uns anys, algunes fins al 1752.

poblacio

 Per tant podem concloure que aquestes respostes donades des de l’administració, mitjançant els informes, i la participació dels organismes mencionats, tingueren també les seues repercusions econòmiques, de les quals podem veure més informació en l’entrada del blog situada en eixa categoria referida al terratrèmol. També tingue conseqüències a nivell de població, el gran nombre de morts en les diferents ciutats, com podem veure a l’entrada de població que ens adjunta el quadre demogràfic. Així mateix va causar un gran temor en la població, que com en el cas de Sellent es trobaven “atemorizados y aflixidos” com podem observar en les actes que hem comentat. El duc de Caylús li va manar una missiva al marqués de la Ensenada, quatre dies després del primer terratrèmol fent-li saber que continuaven els tremolors, però amb menys força. Així ho va der saber Pedro Valdés León, ministre de la hisenda valenciana, des de San Felipe el dia 26 març. 

Expulsió dels jesuïtes

Espulsió Jesuïtes

Espulsió Jesuïtes

La Colònia de Sant Felip, va ser per a un grup de jesuïtes del Col·legi de San Pau de València, el escenari perfecte per a desenvolupar la seua missió, canviant les costums dels seus habitants ja que “Xátiva era la ciudad más viciosa y escandalosa de este Reyno como era fama constante“.

Quan van arribar l´ Esglèsia Col·legial no tenia ningún confesor ni predicador; després de comprovar aquesta difícil situació espiritual van començar a atuar, ja que aquestos desitjaven que tots els xativins conegueren la seua presència dirigint-se cap als Arravals de Xàtiva. Per altra banda, els jesuïtes manifestaren un clar intrès d´esnsenyament del Catecisme entre els xiquets xativins, ja que aquesta era molt precaria. Així mateix era encara més precaria la educació de les xiquetes com va assenyalar el Pare Calatayud:

«Es notable en varios Pueblos la mala educación, y poca crianza de las niñas: muchas de ellas en llegando a los diez y ocho y veinte años, se hallan desembueltas, de genio abierto, altivas y desobedientes a sus Padres, porque se torcieron desde los principios, y con ellos crecían sus apetitos, y pasiones: otras deseosas de la virtud, y trato de oración o de consagrarse a Dios, no saben leer, ni habilidad alguna: y por falta de mugeres Maestras que las críen en santo temor de Dios y las enseñen a leer, escrivir, hacer encajes, bordar… salen mal criadas. En varias Repúblicas se encuentran algunas mugeres que las enseñan algo, mas su instrucción suele ser defectuosa (…) convendrá fundar una Escuela pública para niñas».

Per tant, el seu objectiu va ser fomentar les pràctiques espirituals escrites per Sant Ignaci de Loyola.

Els jesuïtes que havien tingut un destacat paper en Xàtiva, i en altres zones d´Espanya, van sofrir una greu crisis durant la segona meitat del segle XVIII.  Concretament el diumenge de Rams de 1766 , esclata a Madrid la revolta; més de 5.000 persones es dirigeixen a pedrades cap a la casa del Ministre d’Hisenda, Esquilaxe , per a després continuar cap a la Casa Real. Encara que el detonant de la revolta és va ser un decret del ministre en que s’ordenava als homes a retallar les clàssiques capes i barrets, en el transfons del assumpte estava la fam del poble, el augment del preus, el malestar per la presencia de estrangers en el govern i les permanents intrigues de les forces menys permeables a la reforma. De aqui que la revolta es va propagar a milers de ciutats. El dia següent serà el dia més important esclatant la guerra  contra la guarida valona. La revolta es donarà fins al Dimarts Sant, després del compromís real de accedir a les peticions dels exaltats.

El rei abandona la Casa Reial en direcció a Aranjuez; però açò no queda impune, ja que el rei obliga a Campomanes a fer una exhaustiva investigació sobre la revolta. Les investigacions apunten directament als jesuïtes com incitadors del motí. Un any després el rei decreta la expulsió tant d´Espanya com de totes les colònies de tots els membres de la congregació de Sant Ignasi de Loyola, fet que també es va produir uns anys abans a França  i Portugal. Aquest decret suposa l´expulsió de més de 5.000 jesuïtes abandonen Espanya i les colònies americanes amb destí a Roma. La mesura real no es para aqui, ja que si una cosa vol demostrar Carles III és que el rei és el únic en el orde temporal i que l´obediència cega a Roma és incompatible amb el seu sentit de la monarquia. Per això, sis anys més tard, i gràcies als bons oficis de José Monyino en el Vaticà, aconsegueix del Papà Clement XIV la supressió de la Companyia de Jesús, fet que li valdria a Monyino el títol de Compte de Florida Blanca.

Les conseqüències per a la cultura i per a l’ensenyança que estaven pràcticament en mans de la Companyia van a ser nefastes, sobre tot en Amèrica Llatina, on els jesuïtes portaven una esplèndida tasca.

En qualsevol cas, la confrontació amb l´Església serà una constant sobre tot amb les continues tensions amb la Inquisició.