Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

Xàtiva, la ciutat de les mil fonts

Xàtiva sempre ha sigut coneguda com la ciutat de les mil fonts. Durant tota la seua història s’han anat construint aquestes fonts, les quals s’han convertit en un emblema del patrimoni cultural de Xàtiva. Durant el segle XVIII, com no podia ser menys, també es van dur a terme una sèrie de construccions, entre elles, noves fonts. Aquesta cultura de l’aigua ja havia sigut destaca durant l’ocupació islàmica, i en el posterior periode cristià, en el que destaca la font de la trinitat.

Font de la Trinitat

Font de la Trinitat

En aquest apartat ens centrem en les que es van construir durant el segle XVIII. Comencem el nostre recorregut amb la font reial de Sant Francesc, la qual va ser reconstruida en 1764 seguint un estil barroc. L’encarregat de la seua construcció fou Marcos Piqueres. Mescla la seua funcionalitat amb una decoració religiosa, on podem veure la imatge de Sant Francesc, reconstruida, ja que la imatge original d’aquest sant va desaparèixer al segle XIX. També hem de destacar els dos escuts de la ciutat que apareixen en la copa de la font.

La font de la trinitat és la més antiga de la ciutat, construida en 1403, però la seua informació va desaparèixer en l’incendi. Si més no, va ser restaurada en el segle XVIII. Està en un punt estratègic en el camí Reial, ja que aquí es trobava el palau del Alarcón, (jutjats actuals), i el convent de la Trinitat (Arxiu de la ciutat), i a més deriva al carrer Moncada on estava tots els palauets.

Font Reial d'Aldomar

Font Reial d’Aldomar

La font reial de Aldomar, es troba en la plaça Alexandre VI, a la mateixa porta de la casa natal d’Alexandre VI, data de la primera meitat del segle XVIII, està feta amb marbre de Buixcarró. Les dimensions de la bassa fan pensar que també va fer la funció d’ abeurador, ja que l’altura també permet l’accés als animals.

La font dels 25 “xorros” dolls. Aquesta font és la més afamada de Xàtiva, crida molt l’atenció el fet de que tinga 25 dolls. Va ser construïda entre el 1788 i el 1804, és d’estil neoclàssic. En aquest cas es fan servir els materials de l’antic portal de Cocentaina. La funció d’aquesta font era substituir l’abeurador, que era una antiga pica islàmica que avui podem veure en l’Almodí. De la font destaca el rostre que veiem entremig dels dolls, per la boca del qual s’orgeix l’aigua. Així mateix podem veure una placa que diu:

“La sed apagó al labrador sediento.

Con mis cristales Sétabis florece

Crece el comercio, la labranza crece.

Población y cosechas acreciento”.

Font dels 25 dolls

Font dels 25 dolls

 

Font dels peixos

Font dels peixos

Font dels peixos de l’Alameda, d’aquesta font s’hauria de destacar que en la crema li van robar totes les pedres, i en 1717 es va decidir refer-la. En el 1858 la van restaurar, i li van donar un estil més neoclàssic. Aquesta font era veinal, és a dir, la mantenien els veïns i servia per al consum humà.

La font reial del Lleó, és un dels punts d’encontre de tota la gent jove de la ciutat. Això és perqué es troba en un lloc molt cèntric, i a més al seu costat hi han bancs de marbres junts a la font que permiteixen esperar a la gent. Aquest punt de referència data del segle XVIII. En 1788 es construeix el Portal del Lleó, i aquesta font que com podem veure du un lleonet al damunt. Però a aquesta font no sols la visitem en l’actualitat la gent jove, sobre tot a la fira d’Agost, sinó que va ser testimoni de molts aconteciments, ja que al seu voltant es feien recepcions oficials de visites principesques i personatges il·lustres i representatius. Eixint-nos un poc del segle XVIII, s’hauria de fer referència a la placa commemorativa a Ferran VII que podem veure d’alt, feta de marbre negre.

La Font del Lleó

La Font del Lleó

Per acabar voldria ficar un dels poemes que podem veure al castell de Xàtiva, fet per un poeta musulmà, ja que al castell també podem veure fonts d’època islàmica de gran bellesa:

23022013062

Presos al Castell, la Guerra de Successió

Presó Castell major, Xàtiva

Presó Castell major, Xàtiva

Degut a la batalla que s’estava lliurant dins de la ciutat, la societat es trobava dividida entre borbònics i austriacistes. Aquesta situació va provocar que hi hagueren presos al castell, i en la pròpia presó de la ciutat. El propi Macanaz, del que ja hem parlat en altres entrades ens conta en el Memorial, quan parla sobre la reconstrucció de la ciutat (1708) el següent:

“Y en dia 14 del mismo mes (Desembre de 1705), D. Juan Tàrrega y otros Hombres conocidos ayudados de toda la plebe de Xàtiva, sublevaron aquel pueblo contra su Majestad, faltando al juramento de fidelidad que habían hecho en la diputación de aquel Reino, y después los diputados de él, en esta corte.
Prendieron al gobernador, D. Francisco Rocafull, y a los pocos que le siguieron, les saquearon sus casas y ocuparon sus bienes raíces, y presos los llevaron a Valencia, dejando algunos en el Castillo y ofreciéndolos por despojos a Basset, le dieron la onbediencia.”

A més a més, si recordem la seua pertinència al partit botifler, podem comprovar com més avall diu:

“Por el mes de abril del año 1706, las armas de si ,majestat, mandada por el general conde de las Torres, pasaron a poner sitio a aquella Ciudad, y antes de executarlo, le pareció prudente advertència escribir a la Ciudad, y a D. Juan Tárrega, ofreciéndoles el perdón de parte de su Majestad, si reconocidos de su delito viniesen a dar la obediència. Negaronse a darla ahorcando al que llevó las cartes a Pedro Mollà i a Joseph Soler, jurados que estuvieron de parte de la justícia de su majestat les dieron garrote, teniendo los cadáveres tres dies en el lugar del suplicio para terror de los Buenos vasallos”

En quan al tercer pres botifler no se sap amb seguretat si era Joaquim Peris, com ens indica Agustí Ventura, seguint la cita de Carlos Sarthou. Però hem de tindre present que quan els botiflers apressaren la ciutat, ja que a més a més la cremarem com ja hem dit diverses vegades. Els principals maulets que foren apressats foren el justícia Jaume Llinars, i el jurat Josep Aparici, i del destí dels quals no se sap massa. Una cosa similar passa amb el coronel de cavalleria Joan Tàrrega, aquest personatge tenia un palau al carrer Moncada, davant el monestir de Santa Clara, i també hi ha un molí en el camí de Santa Anna, que porta el seu nom, Molí de Tàrrega, encara que està en ruïnes. Alguns pensen que va fugir a Barcelona, lluitant allí contra el Borbó, i finalment trobaria la mort al castell de Pamplona. Kamen, la guerra de Successió, 1974, pàg. 331:

“Tras la reconquista de Xàtiva por los realistes, Tàrrega nombrada marqués de l’Almúnia por el Archiduque, fue encarcelado en el Castillo de la Ciudad, y trasladado en 1718 a la Ciudad de Pamplona”.

El castell va albergar altres presoners, però no hi ha moltes més notícies al respecte. D’aquest tema també parlarem quan contàvem la batalla i pèrdua de la ciutat en l’apartat de política. Ja des de temps medievals hi havia hagut presoners de renom al castell, com el comte d’Urgell.

El retrat de Felip V

xativa

Josep Amorós

Una imatge que ens ve al cap quan pensem en la Xàtiva del segle XVIII, la Colonia Nueva de San Felipe, és aquest quadre, el qual ha passat de ser un retrat a ser un símbol de la voluntat d’autogovern dels valencians. De fet és molta la gent que visita el museu per veure aquest quadre, hem localitzat una foto on surt el propi Joan Fuster en 1960 junt al quadre.

  • Però quina es la història del quadre? Qui el va pintar, qué imatge va prendre, i qui el posa cap per avall?
Joan Fuster i Santiago Albertí

Joan Fuster i Santiago Albertí

Va ser a finals del segle XVII quan Xàtiva va obtenir el tractament de senyoria i el privilegi de tenir el retrat del monarca a la Sala de la Casa de la Ciutat. Després de l’incendi, els regidors es reunien en la casa del governador per estar destruït l’edifici municipal. Fins l’any 1719  els regidors no van encomanar els tres retrats, més una representació al·legòrica de la Vinguda de l’Esperit Sant per a la capella de l’edifici. L’artista el van triar entre els actius en la ciutat, Josep Amorós, que va adquirir cert prestigi entre l’oligarquia local.

Josep Amorós no sabia com era Felip V i la seua família. Era molt freqüent en l’època l’ús de gravats. El cas va ser que es va fer un embolic, perquè per al retrat de la reina, que  ja era Isabel de Farnesio, segona esposa de Felip V, va agafar un gravat que representava a Gabriela de Saboya, primera muller, que havia mort cinc anys abans. De fet al rètol que figura a la part esquerra va escriure Maria Luisa Gabriela de Saboya, princesa de Asturias, títol que mai va ostentar, i que posteriorment va ser tapat per altra capa de pintura per posar a sobre, «Reina de España».

hereuse

Nicolás Langlois

Però el retrat que amb el temps arribaria a fer-se famós va ser el de Felip V. Aquest personatge apareix representat dret, en un posat cortesà,  es destaca sobre un fons on s’escenifica la Batalla d’Almansa. La gent durant molt de temps no sabia d’on provenia la imatge, i perque tenia el braç estirat. En la Biblioteca Nacional de Madrid es troba una reproducció d’un gravat publicat en una obra de Margarita i Béatrice Torrione, l’original es troba a la Biblioteca Nacional de França en París i es titolava Hereusse naissance du prince des Asturies, de Nicolás Langlois. El gravat pertanyia a un almanac per a l’any 1708 i en ell es representava el naixement del Príncep d’Astúries. Felip V, apareixia dret en mig del dormitori reial, mostra a la cort al seu primogènit assenyalant amb la mà cap el xiquet que du al braç la governanta del príncep.  Amorós va aïllar la imatge del rei d’aquella escena que contava amb molts personatges. La mà dreta, estesa en l’original per dirigir l’atenció cap a l’hereu, queda en el quadre amb una postura forçada, al faltar la referència que la justificava.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Antoni Miró

El 1919, es va traslladar al museu que acabava de fundar-se per formar part de les seues col·leccions. Seria molts anys després, a finals de dels cinquanta, quan un capellà i uns pocs estudiants van convèncer al conservador del museu, el que ha hem nomenat moltes vegades, Carlos Sarthou, per capgirar el retrat. Així figura en una obra de Fuster del 1962. El Museu de l’Almodí va adquirir el 1989 la visió pintada per Antoni Miró, amb un Felip V que ocupa la part inferior d’una carta que en la part superior, es representa un amenaçador felí. D’aquest quadre s’han fet moltes versions, literaries, i il·lustrades. Fa qüestió d’unes setmanes a la població xativina es van veure pancartes amb Fabra col·locat al revés, utilitzant aquest símbol. També l’han utilitzat grups musicals xativins com amansalva, el seu icon es una guitarra on la part del cos es el cap de Felip V del revés.

 

xativins demanant la dimissió de Fabra utilitzant el símbol del quadre.

xativins demanant la dimissió de Fabra utilitzant el símbol del quadre.