Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

La cerámica pintada al segle XVIII

retaule de la Seu

retaule de la Seu

Pels carrers i edificis de Xàtiva ens podem trobar amb una gran quantitat de panells de ceràmica pintada amb diversos motius, solen predominar els devocionals, referits a temes religiosos. Aquests se van fer molt populars en el segle XIX amb la mà de Josep Sanchis i Cambra qui naix a l’any 1772 al que hi hauriem d’afegir Joan Bru, a cavall del segle XVIII i XIX. Joan Bru estava format en la tradició del rococó, però fou un dels iniciadors en l’estil neoclàsic, i pictoricista en la pintura de la ceràmica valenciana.  La cerámica pintada valenciana va ser per tant un aspecte molt important en la decoració dels edificis durant el segles XVIII i XIX.

En un dels monuments on trobem aquesta coneguda ceràmica pintada del segle XVIII és en la sacristia de la Seu. Així mateix també podem trobar molta ceràmica d’aquest periode en el Museu de l’Almodí, i en altres edificis de la localitat.

En aquesta entrada ens voliem centrar en un retaule que és molt afamat a Xàtiva, és tracta d’un retaule fet al segle XVIII per iniciativa popular, en homenatge als personatgesretauleartigues2 il·lustres de la ciutat, on apareixen entre d’altres els dos papes del  llinatge dels Borgia. Aquest retaule es coneix com el Retaule de la Casa de Artigues, com hem dit abans se seguia un estil rococó, amb una mida aproximada de 2,8m d’ample per 5.6 m d’alt, està compost per uns 288 taulellets de 0’2×0’2cm.  En el mateix podem llegir:

“Tu pila es Jordán fecundo,
cuyos hijos con verdad
son timbres de esta ciudad,
gloria, y esplendor del mundo.”
També podem llegir que va ser fet:
“A expensas del barrio”
Al quadre podem identificar unes 15 persones, però no se sap amb certesa totes, sols es coneixen algunes.
  • Un franciscà, Fray Miguel Agulló
  •  Sor Margarita Agulló “Venerable Agullona”
  •  Un religiós dominic, Sant Jacint Castañeda.

Després als costats veiem a:

  • Santa Basilia i Anastasia

Baix veiem a Calixte III i Alexandre VI, que porten les corones papals. I als seus costats hi han dos cardenals, un dels quals podria ser Pedro Serra.

En la part més inferior tenim:
  • dos bisbes
  • José de Ribera “El Españoleto”
  • Fray Pedro Balaguer.
  • Fray Tomás Maluenda
  • El cosmògraf i marí Diego Ramírez de Arellano

A sota els personatges es troba majestuosa la ciutat, amb les seues muralles, el castell i la bandera.

No sempre ha estat visible:
El tauler va ser desmontat durant la Guerra Civil, i es va tornar a muntar al acabar aquesta, de fet va estar en casa de la senyora Artigues. En 1986 el van restaurar i en 1989 li van tornar a posar la imatge de la verge de la Seu.
*La primera imatge és d’aquesta pàgina: http://seudexativa.org/index.php/patrimonioartistico/guiaseo?showall=1&limitstart= Per a la casa d’Artigues vam la imatge d’aquí: https://novabitacora.wordpress.com/2012/09/30/los-borja-en-xativa/#more-1004

L’oligarquia urbana, els Cebrián, i els Cerdá

carrer Corretgeria

carrer Corretgeria

La informació sobre les personalitats que conformaven l’oligarquia xativina, és més bé escassa. Si més no, podem dir que la majoria eren hisendats que podien viure de les rentes. La situació a principi del XVIII de bancarrota impedia inclòs pagar els salaris.

Aquesta gent que hem anat veient en els apartats de l’administració, provenia de les classes acomodades, tenien una bona distribució dels seus negocis, en propietats rústiques, urbanes, censos, ramats, industries, i els seus bens mobles. Hi han alguns que abandonen el comerç, per a invertir les guanys en la terra i en les propietats, o en els censos. Són rendistes i hisendats. Si fem un anàlisi de la família de José Cebrián, podem conèixer com eren. Alguns com els Cebrián, Peris, Ruíz de Alarcón, Cerdá, Ximeno, Alonso o Ferris. A partir del XVIII qualsevol operació d’arrendar o cedir en emfiteusis devia comptar amb l’autorització regia, que també es podia aconseguir amb cèdules.

Els Cebrián eren una de les famílies acomodades de la ciutat, diversos familiars ocuparen càrrecs institucionals, com ja varem dir en l’administració. En aquesta família contaven amb els requisits per accedir al poder: noblesa, privilegis, i posició econòmica.

les seues propietats rústiques ascendien a 140 fanecades de terres, d’horta i de secà, distribuïdes en diferents partides, també tenien en la ciutat de València. Els seus bens immobles eren una casa amb jardí on vivia la família, en la casa del buen ayre, abans Perpiñá, i abans a una casa mitjana de la mateixa casa. Després de la guerra sumaren un solar de casa en el mateix carrer.

En quant als censos, un total de 3.000 lliures sobre el comú de la ciutat. Els Cebrián tenien el major part de bens vinculats, alguns eren de lliure disposició, que gastaven per a diversificar els ingressos.

Posesión del Consejo de S. Miguel de S. Felipe (1814) Vicente López

Posesión del Consejo de S. Miguel de S. Felipe (1814) Vicente López

En la dècada dels 70 fins als 90, Francisco Cebrián, junt amb el càrrec d’alferes major, mantenia el mateix nucli bàsic del patrimoni. Havia si més no, afegit la fonda del Sol, el principal dels seus ingressos. El ingressos nets de les rentes, deduïts ells càrrecs en concepte de pagaments per censos, cartes de gracia, al Reial Patrimoni, etc. li reportaven unes 572 lliures. Vivia en el carrer Corretgeria, amb una gran reputació i posició central en la ciutat.

Els Cebrián es van valdre del Hereu per a sostenir un patrimoni sòlid i cohesionat. En 1732, a Francisco Cebrián y Roca se li va concedir l’autorització per a fundar Hereu (mayorazgo) sobre els seus bens. En 1774, Francisco Cebrián y Berenguer de Morales, sol·licita al monarca per a poder prendre un cens redimible sobre els seus bens de Hereu, va fer una subrogació. El monarca va accedir-hi.

Un altre cas són els Cerdá. Luís Cerdá y Rotlá, tenia el seus ingressos molt diversificats, terres, la majoria arrendades i dedicades al arròs, secà, i hortes. Vivia en el carrer de Roca, i tenia tres cases en el Portal dels Banys, altres dos e n San Agustín, i una en el raval de San Joan. A més, era un dels creditors censalistes del ajuntament, i d’altres censos que li devia algun membre de la col·legiata. Els seus ingressos provenien del Molí que tenia en la partida de la Almunia, cedit en arrendament, era titular del senyoriu de l’Almunia, que estava prop a Sant Felip. Solament estes rentes ja li produïen 800 lliures.

La majoria del seu patrimoni era vinculat, també tenia de lliure disposició. Havia heretat de Gaspar Portadora, amb els que feia negocis.  A finals dels 40, va vendre censos, i propietats rústiques, així com terres en les partides de l’Almunia, lo que li va suposar més de 1.000 lliures.

Per a finalitzar aquest apartat hem de dir que no tots els regidors eren igual de rics i acomodats, algunes passaven dificultats alhora de mantindre el ritme de vida, que moltes vegades sobrepassava les seues possibilitats. Està clar que aquestes penúries no se poden comparar amb el que passava un jornaler. Estem davant d’una economia desigual. Un d’aquests fou D. José Ferrer, que era advocat, i els seus ingressos és reduïen a la seua professió, i malgrat això tractava d’emular el tren de vida dels anteriors que hem vist. Disposava de 60 fanecades, però no tenia propietats, de fet sa casa li l’havien donat pels bens confiscats als austriacistes. Ell la va reformar, tot i estar arruïnat, i el seu anterior propietari la va tractar de recuperar, ja que era descendent d’una família d’advocats. Però el cas el va guanyar Ferrer. Tot i això havia de pagar 1 lliura i 7 sous com a pensió al Reial Patrimoni, i tenia l’obligació de pagar 11 lliures a un projecte d’Hospital, que al final no es va fer.

Hi havien casos molt diversos de regidors, alguns curiosos, com el que no pertanyien a la petita noblesa, sinó que eren llauradors enriquits, com era Tomás Sancho (regidor de gràcia), i en la columna de no nobles figurava junt amb un advocat i dos comerciants. Es va convertir en un hisendat terratinent, podent emular la vida dels nobles.