Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII

Colonia Nueva de San Felipe

Un viatge per la Xàtiva del segle XVIII - Colonia Nueva de San Felipe

La gastronomia en la societat d’època moderna a Xàtiva

Una part important de la societat són els seus hàbis alimentaris. A la Comarca de la Costera trobem una série de plats típics que es venen cuinant des d’època moderna, on l’ingredient fonamental és l’arròs. Si hem de parlar d’un plat estrella en les taules del territori valencià tots pensariem en la paella. Efectivament la paella va nàixer com una forma de solemnitzar els gran aconteciments santorals al segle XVIII. El doctor Gregorio Marañón (1887-1960) escriu:

” En todas las tierras valencianas reina, con rutilante y variada gloria, la paella. Maravillosa es la valenciana. Nadie puede poner reparos a su calidad, que se mantiene sin desmayos a través de los siglos: desde los días en que un embajador de Luis XIV (1638-1715), sabio en todas las artes culinarias, moría, empero, a los tres días de desembarcar, ahíto de paella valenciana, hasta nuestros horas de hoy, en que uno de los grandes cirujanos de América me confió que por una paella como la que acababa de degustar en Valencia cambiaría todo el Museo del Prado.”

Arròs al forn

Arròs al forn

Hem de tenir present que s’ha de fer una distinció entre la cuina de la burguesia i gent més rica, i la de la població més pobra, ja que no podien contar amb els mateixos ingredients. En este cas es dependia també de les terres properes que tenien, i que podien cultivar. Per exemple en la zona de la Font de la Figuera se solien cuinar olles i matances, perque tenien més ganaderia. Mentre que en Xàtiva o en La Llosa de Ranes, predominava l’ús de l’arròs, i les verdures. Les terres de la comarca de la Costera presenten diferents variacions, però malgrat això, el producte més utilitzat era l’arròs. Entre els diferents tipus d’arròs destacava la “cassola” d’arròs al forn. També hauriem de parlar del arròs caldós, arròs en fesols i naps. Era un producte molt econòmic i que permitia moltes possibilitats en la gent més humil, de fet gràcies a la gran afluència d’arròs durant el segle XVIII, podem veure varietats, com les que hem mencionat. Possiblement és aquí quan l’arròs al forn es començaria a fer tal i com el coneguem.

Aquests plats segueixen sent dels més populars en les cases xativines. A ells hauriem d’afegir alguns dolços dels que ja se tenen noticia al segle XV, ja que foren descrits per Robert de Nola (mestre cuiner del segle XV). En l’actualitat es segueixen realitzant en aquesta localitat. Primerament mencionarem les taronges de Xàtiva, de les quals Robert de Nola ens diu:

“Tomarás queso fresco y los triturarás en un mortero con huevos. Le añadirás harina.

taronges de Xàtiva

taronges de Xàtiva

Cuando todo esté bien mezclado, cogerás una cazuela que este limpia y le pondrás una buena cantidad de grasa de cerdo o aceite que sea muy fino. Cuando la cazuela hierva haz de la mezcla pelotitas redondas y ves poniéndolas de manera que las pelotas puedan nadar, y cuando tengan color de oro las sacarás. Cuando ya esté todo hecho lo colocarás en platos y por encima pondrás miel, azúcar y canela molida.”

arnadí

arnadí

En quant a l’Arnadí, és d’origen islàmic, se pot fer de boniato, o de carabassa. És originari de Xàtiva, encara que ara ha traspassat les fronteres i el podem trobar en altres llocs i fet de formes diferents. Se solia fer en Setmana Santa, el Dijous Sant. Un fet curiós és que ara se celebra el concurs nacional d’Arnadí, que ha popularitzat Llanera de Ranes.

Per a finalitzar hauriem de parlar d’un altre dolç islàmic, l’almoixàvena, se sol fer els dijousos, per això en els cartells dels forns podem llegir dijous: monxàvenes. Se fa en farina, ous, llard de porc, sucre, oli i aigua.

Les missions jesuïtes a Sant Felip (II)

El segon informe remès pel pare Javier Gamir, datat a València el 17 de maig de 1712, té un caràcter més “polític” i reservat, a més d’un major interès per a la Història de la Ciutat, on el jesuïta mostra una espècie de programa d’actuacions, que comunica al pare Robinet perquè l’hi faci arribar al rei.

El preàmbul comença amb la negativa visió del pare Gamir de Sant Felipe:

“La Colonia de San Felipe puede dar la culpa de las calamidades todas y contratiempos pasados a su antigua Xativa, pues era esta ciudad la más viciosa y escandalosa de este Reyno como era fama constante y la ocupación de virreyes y ministros assi eclesiásticos, como seculares.”

Cosa que no semblava així, ja que posseïa Església Col·legial, tres parròquies, nou comunitats de frares i dos de monges, nombroses confraries i pràctiques piadoses. Així i tot, tots els mals de la colònia eren a ulls del pare Gamir, la falta d’educació.

El pare Gamir, passa a continuació a plantejar “algunes reflexions per al total remei del País”;

Sant Ignacio de Loyola instruint a un grup de xiquets

Sant Ignacio de Loyola instruint a un grup de xiquets

En quant al problema fiscal, parla del decret real per a la nova població, datada el 27 de novembre de 1707:

“[…] en las ruinas de la dicha ciudad de Xativa se edifique una nueva población con el nombre de la Ciudad de San Felipe y en lugar de los pobladores rebeldes que antes tenía se ponga una fidelísima y nueva Colonia de nuevos pobladores dignos y beneméritos de tan singular honra […].”

Però per a ell els problemes devenien d’un clergat poc preparat per educar a la joventut, el que suposava la clau dels problemes. Junt a això, el clergat que havia repoblat la nova “colònia” era escàs i suscitava poca confiança.

Les últimes línies es dediquen a reafirmar la política de Felipe V respecte a la nova colònia “que las ideas de malévolos le han procurado extinguir“.

El Museu de l’Almodí

façana del museu

façana del museu

 

quadrePer acabar el nostre recorregut cultural hem decidit dedicar-li una secció al Museu de l’Almodí. Però primerament voliem dir que el segle XVIII, i l’edat moderna en general han suposat una “imprompta” en la societat actual. Una de les mostres és que són coneguts com “socarrats”. Però no sols això, sinó que és segueix celebrant la fira des del privilegi de Jaume I, es fan representacions dels Borgia tant en el castell, com en la ciutat, on no debades amb motiu de la fira s’ha representat el recorregut dels Borgia pels carrers. També en el cas dels maulets i botiflers s’han fet escenificacions que ja comentarem en un altre apartat del blog, així com representacions de presos, com el comte d’Urgell en el castell. Al Betlem de nadal es representen les muralles i una figura de Felip V del revés

image

Doncs bé, aquesta forma de veure la història del XVIII en el present, també s’ha fet eco en l’Almodí, amb motiu de la seua reforma es van fer unes jornades de teatralització dins del mateix edifici. Algú que no conega Xàtiva, es preguntarà i per què es diu Almodí. Doncs bé, és un edifici que ocupa dos anteriors: l’antiga llotja de contractació del blat construïda entre 1545 i 1548 per acord dels jurats, i l’antic Pes Reial, que fou reformat en 1838 per a instal·lar la Duana de Mercaderies, i en 1928 per convertir-lo en seu del Banc d´Espanya. Té dues façanes, una lateral gòtica i altra casticista.  Esta llotja estava situada on s’emmagtzamava i media el blat en època islàmica, ja que el nom d’Almodí deriva de la paraula àrab, almud, unitat de mesura de grans.

  • Com és per dins?

33718618Destaca un pati d’estil renaixentista, amb unes columnes jòniques, i arcs de mig punt. Els mobles antics foren recollits en la Casa de la Ciutat fonamentalment, i d’altres edificis. També hi ha objectes arqueològics que estaven en aquesta Casa de la Ciutat. Carlos Sarthou, el segon encarregat, va ser el qui més va anar enriquint les col·leccions. En 1986 es va haver de reformar, tal i com està passant ara enl’actualitat. Les col·leccions han anat augmentant amb donatius, adquisicions, i amb la creació del servei d’Arqueologia.

  • Les col·leccions

Abasten totes les etapes de la història de Xàtiva, des de restes prehistòriques, fins a pintures com la d’Antoni Miró. Té ceràmica pintada, escultura, fotografies, el mobiliari, cartells, tèxtils, ceràmica islàmica, orfebreria, quadres, retaules, capitells, peces romanes, etc. Tot això permet construir un petit recorregut visual per la història de la nostra ciutat. La Saiti ibèrica, va acunnyar moneda com ja sabem, i també té un cap masculí ibèric del segle IV a.C. Així com conta amb peces de l’antiga catedral de Sant Feliu, de la que ja parlarem. Encara que ens eixim de cronologia no podem evitar no mencionar el seu patrimoni islàmic, ricissim, amb una coneguda pica funeraria del segle XI amb unes decaracions molt particulars, arcs d’un Bany Àrab, arcs del palau almohade, i sobre tot els joguets en forma d’animalets alguns, fets en ceràmica.

San Onofre, Ribera

San Onofre, Ribera

En l’època que més ens interesa, la moderna, el museu conta amb pintures com la Transfiguració i la taula de Sant Nicolau i Sant Dionís, del segle XVI. No podem oblidar-nos en aquest apartat del conegut Josep Ribera, qui representa el barroc en Xàtiva, i del qual s’expossen algunes obres al museu, ja que era xativí. També té una tela de la Magdalena de Vicente Vitòria, també té pintura italiana, francesa i flamenca, com Luca Giordano, Carducho, Orrente, Palomino i Mazo, així com obres del taller de Rubens, Teniers, Brueghel, Murillo, Velázquez i Carreño.

El retrat de Felip V del que ja dedicarem una entrada, així com els esbossos pintats per Josep Vergara per a les petxines de la cúpula de la col·legiata. També trobem el retrat de Ferran VII, fet per Vicente López. Hi ha obres de Benlliure, Russinyol, Pérez Contel i altres arteistes com Vneto, Hernández Quero, Manuel Boix, Enric Solbes, Antoni Miró, i Adrià Pina.

DSC02849Pel que fa al mobilirari, és d’estil barroc, rococó i ferrandí, exemples són el Llit de les Àguiles, les safates de les Reials proclamacions, la Mare de Déu de l’assumpció, aixó com orfrebreria, brodats, plafons ceràmics, teixits,del segle XVIII. TÉ una imatge jacent de l’Assumpta de 1769, rococó, amb un bordat.DSC02957

Per tant si esteu interessants en el segle XVIII vos el recomanem, pel seu mobiliari, la ceràmica, algunes pintures, ceràmica, etc. Però de segur que si entreu al edifici vos passa com a mi, i no podeu evitar vore’l tot. Vos hem ficat algunes imatges del museu a la nostra pàgina del facebook.