La gastronomia en la societat d’època moderna a Xàtiva

Una part important de la societat són els seus hàbis alimentaris. A la Comarca de la Costera trobem una série de plats típics que es venen cuinant des d’època moderna, on l’ingredient fonamental és l’arròs. Si hem de parlar d’un plat estrella en les taules del territori valencià tots pensariem en la paella. Efectivament la paella va nàixer com una forma de solemnitzar els gran aconteciments santorals al segle XVIII. El doctor Gregorio Marañón (1887-1960) escriu:

” En todas las tierras valencianas reina, con rutilante y variada gloria, la paella. Maravillosa es la valenciana. Nadie puede poner reparos a su calidad, que se mantiene sin desmayos a través de los siglos: desde los días en que un embajador de Luis XIV (1638-1715), sabio en todas las artes culinarias, moría, empero, a los tres días de desembarcar, ahíto de paella valenciana, hasta nuestros horas de hoy, en que uno de los grandes cirujanos de América me confió que por una paella como la que acababa de degustar en Valencia cambiaría todo el Museo del Prado.”

Arròs al forn
Arròs al forn

Hem de tenir present que s’ha de fer una distinció entre la cuina de la burguesia i gent més rica, i la de la població més pobra, ja que no podien contar amb els mateixos ingredients. En este cas es dependia també de les terres properes que tenien, i que podien cultivar. Per exemple en la zona de la Font de la Figuera se solien cuinar olles i matances, perque tenien més ganaderia. Mentre que en Xàtiva o en La Llosa de Ranes, predominava l’ús de l’arròs, i les verdures. Les terres de la comarca de la Costera presenten diferents variacions, però malgrat això, el producte més utilitzat era l’arròs. Entre els diferents tipus d’arròs destacava la “cassola” d’arròs al forn. També hauriem de parlar del arròs caldós, arròs en fesols i naps. Era un producte molt econòmic i que permitia moltes possibilitats en la gent més humil, de fet gràcies a la gran afluència d’arròs durant el segle XVIII, podem veure varietats, com les que hem mencionat. Possiblement és aquí quan l’arròs al forn es començaria a fer tal i com el coneguem.

Aquests plats segueixen sent dels més populars en les cases xativines. A ells hauriem d’afegir alguns dolços dels que ja se tenen noticia al segle XV, ja que foren descrits per Robert de Nola (mestre cuiner del segle XV). En l’actualitat es segueixen realitzant en aquesta localitat. Primerament mencionarem les taronges de Xàtiva, de les quals Robert de Nola ens diu:

“Tomarás queso fresco y los triturarás en un mortero con huevos. Le añadirás harina.

taronges de Xàtiva
taronges de Xàtiva

Cuando todo esté bien mezclado, cogerás una cazuela que este limpia y le pondrás una buena cantidad de grasa de cerdo o aceite que sea muy fino. Cuando la cazuela hierva haz de la mezcla pelotitas redondas y ves poniéndolas de manera que las pelotas puedan nadar, y cuando tengan color de oro las sacarás. Cuando ya esté todo hecho lo colocarás en platos y por encima pondrás miel, azúcar y canela molida.”

arnadí
arnadí

En quant a l’Arnadí, és d’origen islàmic, se pot fer de boniato, o de carabassa. És originari de Xàtiva, encara que ara ha traspassat les fronteres i el podem trobar en altres llocs i fet de formes diferents. Se solia fer en Setmana Santa, el Dijous Sant. Un fet curiós és que ara se celebra el concurs nacional d’Arnadí, que ha popularitzat Llanera de Ranes.

Per a finalitzar hauriem de parlar d’un altre dolç islàmic, l’almoixàvena, se sol fer els dijousos, per això en els cartells dels forns podem llegir dijous: monxàvenes. Se fa en farina, ous, llard de porc, sucre, oli i aigua.


Posted

in

by

Comments

5 responses to “La gastronomia en la societat d’època moderna a Xàtiva”

  1. Estefanía Avatar
    Estefanía

    ¡Hola! Que blog más chulo os ha quedado, ¡y esta entrada es de las mejores! Qué buena pinta tienen las “ taronges” y “l´Arnadí” no se queda atrás. Sabía que el arroz era muy típico de Xátiva pero no sabía que también se hacía en la cazuela al horno, en mi ciudad es muy típica la costra al horno que también esta buenísima. Me habéis despertado la curiosidad por Xátiva con este blog pues tiene muchas cosas interesantes que desconocía y además es muy bonita. Así que espero algún día poder visitarla y os animo a seguir con este blog tan interesante. Besos 🙂

    1. Jessica Avatar
      Jessica

      Buenas, me alegra mucho tu comentario, pues nuestro objetivo fundamental era despertar el interés por esta preciosa ciudad. La gastronomía mediterránea es muy rica, sobre todo en arroces, aún no he probado el arroz con costra (lo tengo en tareas pendientes). La verdad es que el arnadí, si te gusta el dulce de calabaza es un acierto seguro. No dudes en visitarnos, tenemos parada de tren :), ¡Besos! 🙂

  2. Ignacio Maza Alonso Avatar
    Ignacio Maza Alonso

    Hola! Aquest blog ens ha impressionat als meus companys i a mi per la seua qualitat, tant a l’hora de la redacció del articles sobre la Xàtiva del segle XVIII, com en la seua presentació, molt curada i agradable visualment. Respecte al article de la gastronomia xativina del Setcents, he de dir que al llegirlo descobrí receptes de les quals no tenia la més llunyana idea de que existien. Espere que algun dia ens convides a arnadí en Xàtiva, o millor, en Llosa de Ranes. 😉 Bessets!

    1. Jessica Terol Avatar
      Jessica Terol

      Moltissimes gràcies, m’agrada que agrade la gastronomia local. La veritat es que a la zona de la Costera, sobre tot a Xàtiva, hi ha molts dolços d’origen àrab. La veritat es que quan tinga més temps després d’examens vull provar a fer-ne alguns, a veure com ixen.
      Besets 🙂

  3. Ignacio Maza Alonso Avatar
    Ignacio Maza Alonso

    PS. Se m’he oblidava. Recorda de convidar-nos també a tastar les almoixàvenes xativines. 🙂

Respon a Ignacio Maza Alonso Cancel·la les respostes

L’adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *