Author: Agnés

  • Les missions jesuïtes a Sant Felip (II)

    El segon informe remès pel pare Javier Gamir, datat a València el 17 de maig de 1712, té un caràcter més “polític” i reservat, a més d’un major interès per a la Història de la Ciutat, on el jesuïta mostra una espècie de programa d’actuacions, que comunica al pare Robinet perquè l’hi faci arribar al…

  • Les missions populars dels jesuïtes a la Nova Colònia de Sant Felip

    En 1712, quatre anys després dels inicis de les feines de reconstrucció de la ciutat de Xàtiva, ara el nom de la Nova Colònia de San Felip, del col·legi Sant Pau en València, de aquí eixirà  dos jesuïtes per a predicar les seues missions populars. En aquestes missions populars van ser un dels principals ministeris de…

  • Societat al segle XVIII

    A finals de l’Edat Moderna, al País Valencià hi ha una  persistència de la dicotomia entre senyors propietaris de la terra i amb amplis poders jurisdiccionals, i els vassalls llauradors que la cultivaven. En aquest  moment apareix un grup intermedi de propietaris i rendistes, reclutats de la baixa noblesa, la oligarquia ciutadana i la classe…

  • Antecedents; el segle XVII

    El segle XVII es caracteritza per sofrir un gran retrocés en el arc Mediterrani, sent especialment dur en el País Valencià, que va sofrir un destacat perdua de població per l’expulsió dels morisc, el que suposa la transformació de les estructures socials i econòmiques. L´ expulsió morisca va ser una decisió fundamentalment política, a pesar…

  • Evolució des de 1707 fins a l’actualitat

    En la actualitat Xàtiva conta amb una població de quasi 30.000 habitants. A més, a més, aquesta ciutat valenciana és la capital de la comarca la Costera. A continuació vos mostrem un gràfic de barres, de l’evolució d’aquesta ciutat des de l’any 1707, l’hem elaborat amb les dates d’una taula passant-les al excel. D’aquesta manera…

  • El Cens de Floridablanca (1787) a Xàtiva

    El Cens de Aranda  -1768,1769- va ser el primer que va englobar tot el territori espanyol, utilitzant les diverses divisions administratives eclesiàstiques.  El recompte es va fer a nivell d´individus i no de cases, el que va resultar ser una novetat, amb una espesificació de certes caracteristiques demogràfiques: sexe, edat i estat. El Cens de…

  • Expulsió dels jesuïtes

    La Colònia de Sant Felip, va ser per a un grup de jesuïtes del Col·legi de San Pau de València, el escenari perfecte per a desenvolupar la seua missió, canviant les costums dels seus habitants ja que “Xátiva era la ciudad más viciosa y escandalosa de este Reyno como era fama constante“. Quan van arribar l´…

  • El terratrèmol de 1748

    La ciutat de San Felip, la vella Xàtiva,  arrasada a causa del conflicte sucessori per la seua resitència al exèrcit borbònic, va quedar pràcticament destruïda pels terratrèmols de finals de març.  Habitada per més de 1.4000 veïns, acollia igualment als 100 religiosos del capítol de la seua col·legiata i als membres de nou comunitats religioses, dos d´elles de monges.…

  • Les manufactures a Xàtiva, segle XVIII

    La manufacura també s´havia donat un grau de desenvolupament durant el segle XVIII, y accentuant-se en el segle XIX, gràcies al creixement del comerç i dels transports a nivell mundial i els canvis interns en les estuctures productives i socials. La gran industria manufacturera era la seda, destacant-se centres como València, Gandia i Oriola. No obstant, la seda valenciana va tenir un esplendor efímer, ja…

  • Població de les parròquies de Xàtiva, 1769

    El cens d’Aranda ens permet conèixer la població a la ciutat de Xàtiva, primerament fa un anàlisi de la població en les parròquies, tot allò data del 1768-1769. De fet es considerat el primer cens ja que abasteix tot el territori nacional, i conta persones, no veïns. Tot apunta a que el posterior cens de…

  • Del feudalisme al capitalisme

    El pas del feudalisme al capitalisme ha estat un nuclear en la histografia valenciana.  El pas al capitalisme no era un procés gradual sinó que es dona al llarg del últims segles medievals i moderns.  L’expansió  a altres territoris va facilitar el desenvolupament d´una economia mercantil, la penetració urbana en el món rural, la descomposició…

  • Municipis afectats pel terratrèmol de 1748

    Població 1735 (V) 1748 (V) 1768 (H) 1787 (H) 1794 (V) Castelló S.F. 166 310 1.499 1.475 500 Canals 165 190 1.534 1.768 600 La Llosa 56 71 847 972 291 San Felip 1.202 1.500 10.786 12.665 3.100 Montesa 117 154 702 808 200 Vallada 170 174 1.472 1.785 440 Ontinyent 1.370 1.438 7.111 7.892…

  • La població a la ciutat de Xàtiva (Segle XVIII)

    Jaume I conquista la ciutat l´any 1244. Baix el domini cristià, Xàtiva va obtenir el títol de ciutat l´any 1347 gràcies a Pere IV i es va convertir en la segona ciutat més important del Regne de València. A finals del segle XV, la seua funció administrativa s´extenía sobre un extens terme municipal i ampliava la…

  • L’expansió del segle XVIII

    El segle comença amb una derrota col·lectiva en la Guerra de Successió, que suposa el fi del ordenament foral del regne; i en el cas de la ciutat de Xàtiva va suposar una greu crisis en tots els sentits. En l´ àmbit poblacional, l´origen del creixement es dona en  la segona meitat del segle XVII, no…

  • Antecedents; segle XVII

    A meitat del segle XVII hi han certes dificultats generades per l’expulsió del moriscos com per les crisis conjunturals sofrides en la primera meitat de la centúria. En realitat, ambdós factors afectaren a les transformacions demogràfiques. L’expulsió dels moriscos va suposar una greu sangria demogràfica en el Regne de València,  aquest va perdre al voltant de la…

  • Els béns confiscats

    Macanaz es nombrat Comissari per a l’establiment de la nova població de Sant Felipe, dictant normes per al retorn de pobladors. Aquest tenien que passar un control de fidelitat. Primer ho tenien que sol·licitar, després passar la prova de fidelitat que consistia en formular vàries preguntes sobre la trajectòria, sobre si havia sigut fidel al…

  • Resultat dels ingressos a la ciutat

    Aquestos ingressos li suposaven a la ciutat uns ingressos d´unes 24.000 lliures anuals, moneda valenciana. A  més, es citen altres relatius a la percepció de censos de veïns de Canals i la Torre de Canals, especificant que “ que oy no se pueden justificar por haverse quemado los papeles del Archivo en el incendio de…

  • Quadre de peites de 1723

    PEITES: Del Senyor de Càcer 25 lliures Id. Cotes 10 lliures Id. Alcàntera 10 lliures Id. Rotglà 15 lliures Id. TorrentId. Torrella 13 lliures15 lliures Id. Corbera 15 lliures Id. Del molí de Torrella 12 lliures Id. Annauir 13 lliures Id. La Granja 12 lliures     10 sous Id. Tossalet 22 lliures Id. Rafelguarf 5 lliures…

  • Quadre de les sises de 1723

    SISES: Del peix fresc 300 lliures De l´arrendament de l´Almodí de la cal 25 lliures Id. De la carn 8.000 lliures Dret del tabac 500 lliures Alfondec del blat 1.000 lliures Dret del ví 3.000 lliures Dret de la molta 4.000 lliures Dret de la mercaderia 2.600 lliures Dret del mig florí 600 lliures Dret…

  • Introducció a l’economía del segle XVIII

    Durant la segona meitat del segle XVII la economia valenciana comença a superar les dificultats més greus generades tant per la expulsió del moriscos com per les crisis donades en la primera centúria. La Guerra de Successió va provocar una crisis molt localitzada cronològicament, tenint el any 1709 la major incidència. Però, després de la…