{"id":184,"date":"2013-11-26T17:10:46","date_gmt":"2013-11-26T17:10:46","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?page_id=184"},"modified":"2014-01-03T20:33:16","modified_gmt":"2014-01-03T20:33:16","slug":"valoracio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/valoracio\/","title":{"rendered":"Balan\u00e7 del segle XVIII a X\u00e0tiva"},"content":{"rendered":"
\"Gravat<\/a>
Gravat del segle XVIII del castell de X\u00e0tiva. Laborde?<\/figcaption><\/figure>\n

Podriem dir que aquest segle, el XVIII, se’ns presenta com un segle de\u00a0canvi i transformaci\u00f3<\/strong>. Al principi\u00a0partim d’una guerra<\/strong>, de la intensitat que fou la de Successi\u00f3, tenint en compte que cremaren la pr\u00f2pia ciutat. Per\u00f2, X\u00e0tiva com un au f\u00e9nix va\u00a0tornar a n\u00e0ixer<\/strong>\u00a0de les seues flames, i a partir de les diverses\u00a0transformacions<\/strong>\u00a0que va viure a tots els nivells, econ\u00f2mics, adminsitratius, pol\u00edtics i demogr\u00e0fics, culturals i socials. La ciutat es va anar fent cada cop m\u00e9s gran, amb un augment considerable de la poblaci\u00f3, com mostren les taules que vos hem anat mostrant. Si m\u00e9s no, mai va recobrar tot l’esplendor que va tindre en l’\u00e8poca anterior,\u00a0els temps tamb\u00e9 havien canviat.<\/strong>\u00a0No podem comparar aquesta X\u00e0tiva amb la d’\u00e8poca foral, el context ja no era el mateix, mentre aquesta davatllava sota les flames, altres anaren al\u00e7ant-se. Aix\u00f2 tamb\u00e9 va suposar un retard en la seua millora, a m\u00e9s a m\u00e9s com ja sabem, sobre el segle XV el Regne de Val\u00e8ncia passa d’estar del centre a la perif\u00e8ria, amb l’obertura de nous mars i el descobriment de nous mons. Per aix\u00f2 hem de dir que els temps havien canviat. X\u00e0tiva no fou ja aquella segona ciutat del regne, per\u00f2 ara fou quasi Catedral, i mantingu\u00e9 la seua superioritat front a altres ciutats del seu corregiment, ja que ella fou\u00a0cap del corregiment.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s un segle interessant d’estudiar des de tots els nivells, a nivell\u00a0cultural<\/strong>\u00a0es varen construir noves fonts, es van ampliar edificis, com el de Sant Feliu, la Col\u00b7legiata, entre d’altres. La noblesa, o els adinerats que volien imitar-la van\u00a0invertir<\/strong>\u00a0els seus diners per demostrar el seu prestigi, construiren capelles en la Seu, invertien en obres p\u00fabliques, etc. A m\u00e9s, a m\u00e9s en la nostra ciutat tamb\u00e9 trobem a personatges il\u00b7lustres com\u00a0Joaqu\u00edn L. Villanueva,<\/strong>\u00a0historiador, poeta, escriptor, diputat en les Corts de C\u00e1diz. I al seu germ\u00e0\u00a0Jaume Villanueva<\/strong>, s\u00f3n els \u00faltims il\u00b7lustrats de la zona de Val\u00e8ncia, hereus del moviment cultural i religi\u00f3s il\u00b7lustrat, ja que s’estan obrint les portes al lliberalisme.<\/p>\n

Tamb\u00e9 resulta fascinant des del punt de vista demogr\u00e0fic, ja que contem amb els\u00a0censos d’Aranda i Floridablanca, aquest \u00faltim t\u00e9 un gran prestigi com ja sabem<\/strong>. Mentre que a nivell\u00a0pol\u00edtic i adminsitratiu<\/strong>, hi ha una gran\u00a0quantitat de documents<\/strong>, la ll\u00e0stima \u00e9s que la gran majoria s\u00f3n de la meitat de la cent\u00faria, ja que amb la guerra tamb\u00e9 se va perdre documentaci\u00f3. Per\u00f2 aix\u00ed i tot es poden elaborar llistes d’alcaldes, regidors, etc. Que ens poden ajudar a fer un estudi sobre les classes dirigents, els cognoms que es repeteixen en les llistes, les lluites pel poder, etc.<\/p>\n

Les transformacions econ\u00f2miques es van produir tamb\u00e9 en el nivell industrial, les\u00a0manufactures<\/strong>\u00a0van tindre una gran import\u00e0ncia, i es varen invertir diners en\u00a0infraestructures,<\/strong>\u00a0carrers i s\u00e8quies, tot el que f\u00f3ra necessari per als nous negocisis. La manufactura sedera va tindre la seua gran hegemonia, necessitant tamb\u00e9 de la industria paperera que continuava existint a X\u00e0tiva. Aix\u00f2 s’uneix amb les transformacions pol\u00edtiques i socials, on veiem com es van consolidant les noves oligarquies urbanes que prenen una gran import\u00e0ncia en el control local. Les reformes administratives, i el\u00a0control per part de la monarquia<\/strong>\u00a0tamb\u00e9 se mostra de forma intensa, la clau comen\u00e7a sent la tutela, i sempre tracta de mantenir el seu control dins dels municipis, com vos hem anat informant.<\/p>\n

\"Gravat<\/a>
Gravat alem\u00e0, s. XVIII, sobre un terratr\u00e8mol al 1755.<\/figcaption><\/figure>\n

Per tant podem concloure, que si be el segle XVIII ha estat designat per moltes persones com una \u00e9poca de decad\u00e8ncia en la nostra ciutat, aix\u00f2 no \u00e9s del tot cert segons segueix avan\u00e7ant la cent\u00faria, aquesta es va\u00a0recuperant<\/strong>. No hem d’oblidar que \u00e9s en aquest moment quan la\u00a0Col\u00b7legiata major<\/strong>\u00a0est\u00e0 molt pr\u00f2xima a\u00a0fer-se Catedra<\/strong>l. \u00c9s cert que no tot \u00e9s prosperitat, i que les evolucions no s\u00f3n sempre lineals, com ho demostra el\u00a0terratr\u00e8mol del 1748<\/strong>, per\u00f2 una r\u00e0pida intervenci\u00f3 de l’administraci\u00f3 va permetre la reparaci\u00f3 d’aquesta i altres poblacions afectades.<\/p>\n

Podriem concloure en que aquest segle es basa en l’experimentaci\u00f3, i la innovaci\u00f3<\/strong>\u00a0de les noves estructures que es van implantant en tot el territori des de la implantaci\u00f3 de la Nova Planta, X\u00e0tiva resulta un camp d’experiments. I els nous dirigents van saber aprofitar en el seu propi benefici aquestes reformes. Mentre que les ciutats dependents van veure l’oportunitat\u00a0d’intentar deslligar-se<\/strong>\u00a0de la nova San Felipe, com\u00a0la Baronia de\u00a0Canals<\/strong>. \u00a0Tampoc ens hem d’oblidar del cas de la villa d’\u00a0Ontinyent,<\/strong>\u00a0ja que la subjugaci\u00f3 imposada pel monarca d’aquesta sota la nova San Felipe no va ser ben acceptada, i aix\u00f2 crea tota una s\u00e9rie de memorials molt interessants, sobre tot per les diferents vies que van anar utilitzant.<\/p>\n

Si voleu saber m\u00e9s sobre totes aquestes valoracions vos convidem a que visiteu les altres entrades de la nostra p\u00e0gina, i que per supost no perdeu l’oportunitat de visitar-la en persona, t\u00e9 una estaci\u00f3 de tren Renfe que la conecta directament amb llocs com Barcelona, Alacant i Val\u00e8ncia.<\/p>\n

Us deixem amb una can\u00e7\u00f2 que dedica un cantautor sobre X\u00e0tiva, on ens conta un poc la seva vida all\u00ed, i ens fa un recorregut per la mateixa:<\/p>\n

 <\/p>\n