{"id":875,"date":"2013-12-28T23:37:37","date_gmt":"2013-12-28T23:37:37","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?page_id=875"},"modified":"2014-01-11T16:11:19","modified_gmt":"2014-01-11T16:11:19","slug":"valoracio-del-treball","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/valoracio-del-treball\/","title":{"rendered":"Valoraci\u00f3 del treball"},"content":{"rendered":"

\"xativa_3063471\"<\/a>Aquesta petita investigaci\u00f3 sobre una localitat com \u00e9s X\u00e0tiva, centrada en un per\u00edode concret, com \u00e9s el segle XVIII, ens ha servit per a endinsar-nos en aquest segle. \u00c9s a dir, baix l’excusa d’estudiar una poblaci\u00f3 concreta, hem pogut aprendre m\u00e9s sobre un segle important dins de l’\u00e8poca moderna, com \u00e9s el XVIII pels motius que ja hem explicat. Hem apr\u00e9s m\u00e9s sobre l’evoluci\u00f3, i el canvi que es produeix en tots els nivells.<\/p>\n

Al mateix temps hem hagut de fer una recerca exhaustiva de les fonts<\/strong> disponibles, ja que no hi ha massa informaci\u00f3 sobre aquest per\u00edode en aquesta ciutat<\/strong>. \u00c9s cert que hi ha una s\u00edntesis molt elaborada d’Isa\u00efes Blesa Duet, per\u00f2 es centra m\u00e9s en la q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica, i adminitrativa. \u00c9s cert que tamb\u00e9 dedica alguns capitols a l’economia, i parla un poc de la societat, per\u00f2 centrada sobre tot en les classes dirigents. Tamb\u00e9 est\u00e0 el llibre de Carlos Sarthou, per\u00f2 ha quedat en alguns aspectes desactualitzat, si tenim en compte que es dels anys trenta, i es centra m\u00e9s en l’\u00e8poca d’esplendor xativina, \u00e9s a dir, en la foral. Aix\u00f2 ens ha for\u00e7at a buscar en altres llibres que parlaven sobre el segle XVIII, centrats en diferents aspectes, i que feien refer\u00e8ncies a la nostra poblaci\u00f3, com \u00e9s el cas del llibre d’Armando Alberola sobre les cat\u00e0strofes, o els llibres de Mar\u00eda Carmen Irles, sobre els Corregiments.<\/p>\n

Aquestes recerques en obres de car\u00e0cter m\u00e9s general ens han servit per a poder donar-li context a all\u00f2 del que parlavem, i a poder tractar temes que en obres espec\u00edfiques solen passar m\u00e9s desapercebuts. Si m\u00e9s no, continue pensant que aquest treball m’ha demostrat que falta fer un estudi a nivell cultural, social i demogr\u00e0fic<\/strong> de la localitat. \u00c9s cert que hi ha alguns articles, o alguns llibres de temes com la cer\u00e0mica, per\u00f2 no hi ha un estudi clar sobre la cultura i la societat xativina. Quan parle de societat<\/strong> em referisc sobre tot a les masses populars<\/strong>, de les quals no hi ha molta informaci\u00f3. Aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s degut a les tend\u00e8ncies historiogr\u00e0fiques<\/strong>, ja que abans se centraven m\u00e9s en temes com la pol\u00edtica i l’administraci\u00f3, o en els conflictes b\u00e8lics. Potser siga el moment de fer estudis sobre altres parts de la hist\u00f2ria, com la cultura i la societat, supose que no \u00e9s sols X\u00e0tiva, la que t\u00e9 aquesta problem\u00e0tica, sin\u00f3 tamb\u00e9 altres localitats que conten amb estudis hist\u00f2rics de fa molts anys i necessiten una renovaci\u00f3 i actualitzaci\u00f3.<\/p>\n

\"Jessica<\/a>
Jessica a la pres\u00f3 fosca del Castell<\/figcaption><\/figure>\n

En definitiva considere que \u00e9s un treball interessant, per que el fet d’endinsar-nos en una poblaci\u00f3, ens fa analitzar un per\u00edode en un punt geogr\u00e0fic concret,<\/strong> a trav\u00e9s del qual podem apropar-nos m\u00e9s a aquesta assignatur<\/strong>a. A nivell personal tamb\u00e9 hem apr\u00e8s<\/strong> no sols sobre la hist\u00f2ria de X\u00e0tiva, qu\u00e9 tamb\u00e9, sin\u00f3 sobre el funcionament del segle XVIII al Regne de Val\u00e8ncia<\/strong>. A la vegada hem pogut veure com treballar en les fonts disponibles, si m\u00e9s no, a petita escala ja que hem acudit a llibres i articles, i a documents originals disponibles de forma virtual<\/strong> que ens han facilitat algunes p\u00e0gines web. El seg\u00fcent punt seria acudir als arxius i poder veure la resta de primera m\u00e0, un punt positiu d’investigar en l’actualitat \u00e9s que com vos hem mostrat alguns arxius, com les ordenances de 1750, o part del testament de Carles II, es poden consultar amb un click.<\/p>\n

\"AG\"<\/a>
Agn\u00e9s al Castell Major<\/figcaption><\/figure>\n

\u00c9s veritat que aquest treball \u00e9s una mera aproximaci\u00f3<\/strong>, incl\u00f2s podria dir una valoraci\u00f3 de part de la informaci\u00f3 disponible sobre el tema, X\u00e0tiva al segle XVIII, que hem pogut consultar<\/strong>. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que hem viscut les dificultats<\/strong> de treballar en grup, on \u00e9s important tindre una bona coordinaci\u00f3, distribuci\u00f3 del treball, i una cooperaci\u00f3<\/strong>. No es tracta de dividir-se les parts i ja est\u00e0, sin\u00f3 que ens hem d’anar ajudant, i possant en com\u00fa les coses que anem trobant, de tal forma que hi haja un fil conductor. El problema de que al principi forem tres persones, i despr\u00e9s sols dos,<\/strong> tamb\u00e9 va suposar una redistribuci\u00f3 del treball, canvis en l’organitzaci\u00f3, i noves recerques, per a que el blog no quedara inacabat. D’altra banda, nosaltres dues, ens hem anat ficant al dia amb els progressos del blog, i ens haguera agradat poder distribuir les entrades en l’ordre que voliem<\/strong>, i no possant-les des de l’\u00faltima publicada a la primera. Ja que sent una ciutat concreta, i un per\u00edode, voliem que tinguera un ordre l\u00f2gic dins de la cronologia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Aquesta petita investigaci\u00f3 sobre una localitat com \u00e9s X\u00e0tiva, centrada en un per\u00edode concret, com \u00e9s el segle XVIII, ens ha servit per a endinsar-nos en aquest segle. \u00c9s a dir, baix l’excusa d’estudiar una poblaci\u00f3 concreta, hem pogut aprendre m\u00e9s sobre un segle important dins de l’\u00e8poca moderna, com \u00e9s el XVIII pels motius […]<\/p>\n","protected":false},"author":1932,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":3,"comment_status":"open","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-875","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/875","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1932"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=875"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/875\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":961,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/875\/revisions\/961"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=875"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}