{"id":170,"date":"2013-11-16T13:43:57","date_gmt":"2013-11-16T13:43:57","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=170"},"modified":"2013-12-14T13:56:43","modified_gmt":"2013-12-14T13:56:43","slug":"170","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/11\/16\/170\/","title":{"rendered":"Un nou municipi, San Felipe, una nova monarquia, borb\u00f2nica"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify\"><a href=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/11\/general_batalla.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-thumbnail wp-image-173 alignleft\" alt=\"general_batalla\" src=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/11\/general_batalla-150x150.jpg\" width=\"150\" height=\"150\" \/><\/a><span style=\"color: #000000\">Les conseq\u00fc\u00e8ncies de la Guerra de Successi\u00f3, i del posterior incendi de X\u00e0tiva, \u00e9s contemplaren a tots els\u00a0nivells. La gran ciutat de X\u00e0tiva, declarada <strong>rebel<\/strong>, fou cremada i saquejada, <strong>perdent<\/strong> aix\u00ed la gran <strong>import\u00e0ncia<\/strong> que havia tingut. Ella, que en \u00e8poca foral fou una de les primeres en tindre el privilegi de insaculaci\u00f3, afamada tamb\u00e9 pels papa Borja. Ara va a veure redu\u00efda la seva import\u00e0ncia, amb una gran p\u00e8rdua demogr\u00e0fica, com ens ha dit la nostra companya Agn\u00e9s Ferrer. El que comporta<strong> un gran retroc\u00e9s<\/strong> econ\u00f2mic i social, una ciutat que es veu obligada a refer-se. Tamb\u00e9 a nivell cultural, la destro\u00e7a de convents com em anat anomenant en el cap\u00edtol anterior, tot i aix\u00f2 alguns edificis com la Seu, s&#8217;han conservat.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">Dins de la part en la que ens ocupa, tamb\u00e9 hi ha una gran <strong>transformaci\u00f3 a nivell pol\u00edtic i administratiu<\/strong>. X\u00e0tiva veu redu\u00eft el territori de l&#8217;antiga governaci\u00f3, ara fragmentat en <strong>sis noves divisions administratives<\/strong>, seguint el model dels <strong>corregiments<\/strong> agafat de Castella. Aix\u00f2 junt amb la implantaci\u00f3 dels decrets de Nova Planta, que quedaran fixats cap al 1709 amb els seg\u00fcents corregiments:<\/span><\/p>\n<ul>\n<li><span style=\"color: #000000\">San Felipe<\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #000000\">Cofrents i Montesa, subjectes a San Felipe<\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #000000\">\u00a0Alcoi<\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #000000\">Xixona<\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #000000\">D\u00e8nia<\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #000000\">\u00a01759, s&#8217;afegeix Ontinyent<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\"><a title=\"Proposta corregiments\" href=\"http:\/\/dl.dropboxusercontent.com\/u\/1147566\/Borbones\/17081120%20Valencia%20Propuesta%20distribucion%20territorio%20150.pdf\" target=\"_blank\"><span style=\"color: #000000\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignright size-thumbnail wp-image-171\" alt=\"Sin t\u00edtulo\" src=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/11\/Sin-t\u00edtulo-150x150.jpg\" width=\"150\" height=\"150\" \/><\/span><\/a>Al front dels corregiments es va establir la figura d&#8217;<strong>un corregidor<\/strong>, que en el cas valenci\u00e0 trobarem una gran abund\u00e0ncia de militars. Autors com Piqueras Haba i Sanchis Deusa, E. Gim\u00e9nez, E. Garc\u00eda Monerris, M.C. Irles Vicente, entre d&#8217;altres, destacaren que el criteri que s&#8217;utilitzava seguia un procediment basat en els crims i c\u00e0stigs. El rei disposar\u00e0 del seu regne conforme a la seua voluntat. A continuaci\u00f3 mostrem una proposta de distribuci\u00f3 del territori valenci\u00e0 en corregiments atenent a la fidelitat o rebeldia, 20 de Novembre de 1708, si clickem veiem el document complet.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">D&#8217;aquesta forma trobem confiscacions de bens, una gran despoblaci\u00f3, que pareixen ser els responsables de la menor dotaci\u00f3 de capitulars asignada en un principi, la condoco\u00f3 forastera d&#8217;alguns d&#8217;ells, i la limitaci\u00f3 del ex\u00e8rcit:<\/span><\/p>\n<blockquote>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">&#8221; Entre militares irlandeses, naci\u00f3n francesa y otros agraciados forasteros disfrutan tres de las cuatro partes de la vega y casas de San Felipe, los cuales s\u00f3lo tienen alg\u00fan agente y alg\u00fan mediero que s\u00f3lo sirve para abultar y no de sustanciar la ciudad&#8221;.<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">El resultat de tot plegat es una <strong>desestructuraci\u00f3 de les demarcacions<\/strong>, de tal forma que trobem que llocs com Agullent i Alfafara, depenen de Montesa i no de X\u00e0tiva. Se creen corregiment que ratllen lo absurd, Xixona premiada per la seva fidelitat, per\u00f2 era prou m\u00e9s menuda i pobra que altres del seu voltant. Els dubtes sobre X\u00e0tiva, que portaren a plantejar com a cap de corregiment a altres localitats amb menys poblaci\u00f3. Aquestes situacions hagueren d&#8217;<strong>anar corregint-se<\/strong> amb el pas del temps.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">X\u00e0tiva convertida en <strong>Nueva Colonia de San Felipe<\/strong>, es un paradigma de lo costos que seria trobar un lloc en el concert de la nova administraci\u00f3 i divisi\u00f3 territorial. Molts municipis veieren en aix\u00f2 <strong>la possibilitat de deslligar-se<\/strong> de l&#8217;anterior depend\u00e8ncia que mantenien amb X\u00e0tiva, com es el cas de <strong>Castell\u00f3 de la Ribera, Beniganim i l&#8217;Olleria<\/strong>, que amb la seva disgregaci\u00f3 marcarien una pauta per a altres poblacions. En gran mesura buscaven la desvinculaci\u00f3 econ\u00f2mica, lo que va ser motiu de plets, que feren que poblacions com<strong> Canals<\/strong> intentaren la seua segregaci\u00f3.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">Per a entendre tot a\u00e7\u00f2, hem de tindre present que <strong>durant l&#8217;\u00e8poca foral<\/strong>,<!--more--><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\"> la governaci\u00f3 de X\u00e0tiva s&#8217;estenia des dels l\u00edmits amb Castella, en el oest fins a la Vila Joiosa. La frontera septentrional marcada pel riu X\u00faquer, i la meridional per la l\u00ednia, Biar- Xixona -Bussot, amb\u00a0una extensi\u00f3 de <strong>4750 km<sup>2<\/sup><\/strong>, i una poblaci\u00f3 de <strong>cent mil persones<\/strong>, amb una jurisdicci\u00f3 sobre unes <strong>500 localitats<\/strong>. Aquest territori es form\u00e0 arran de les primitives governacions de Val\u00e8ncia i Orihuela, al front d&#8217;aquestes estava el portanveus, qui era la m\u00e0xima autoritat en abs\u00e8ncia del rei i del seu successor. Val\u00e8ncia contava amb dos lloctin\u00e8ncies, \u00a0i el primer fins al riu d&#8217;Uix\u00f3, amb capital en Castell\u00f3 de la Plana, i el segon des del riu lo X\u00faquer fins la governaci\u00f3 d&#8217;Oriola, i la seva capital era X\u00e0tiva. X\u00e0tiva, que fou la segona ciutat en import\u00e0ncia en el regne, la segona en votar en les Corts, i aquella que obtingu\u00e9 amplis privilegis del rei en Jaume I, obtenint el t\u00edtol de ciutat en 1347. Entre aquests privilegis entrava tamb\u00e9 <strong>la compra de la baronia de Canals<\/strong>, que va continuar sota el seu domini fins <strong>al segle XIX<\/strong>.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">Els <strong>motius<\/strong> per a aquestes segregacions foren diversos, el creixement demogr\u00e0fic i econ\u00f2mic, l&#8217;aparici\u00f3 i consolidaci\u00f3 de les oligarquies locals, les <strong>necessitats financeres<\/strong> de la hisenda reial, l&#8217;exist\u00e8ncia de parr\u00f2quies, entre d&#8217;altres. En el cas de la ciutat de San Felipe, una de les principals causes degu\u00e9 de ser la necessitat financera de la monarquia, ja que les tres localitats que es disgregaren entre eel 1583 a 1602 (Castell\u00f3 de la Ribera, Beniganim\u00a0 i Olleria) estos anys es corresponen amb <strong>la ru\u00efna de la hisenda de Felip II<\/strong> dels anys 1557,1575 i 1579, que expliquen un <strong>augment<\/strong> d&#8217;aquests processos en el territori valenci\u00e0 en la <strong>segona meitat del XVII<\/strong>.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Les conseq\u00fc\u00e8ncies de la Guerra de Successi\u00f3, i del posterior incendi de X\u00e0tiva, \u00e9s contemplaren a tots els\u00a0nivells. La gran ciutat de X\u00e0tiva, declarada rebel, fou cremada i saquejada, perdent aix\u00ed la gran import\u00e0ncia que havia tingut. Ella, que en \u00e8poca foral fou una de les primeres en tindre el privilegi de insaculaci\u00f3, afamada tamb\u00e9 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1932,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2502],"tags":[272017,272012,272015,272016,272014,272013],"class_list":["post-170","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-administracio","tag-canals","tag-consequencies","tag-desestructuracio","tag-epoca-foral","tag-ordenacio-territorial","tag-transformacio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/170","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1932"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=170"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/170\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":562,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/170\/revisions\/562"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=170"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=170"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=170"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}