{"id":180,"date":"2013-12-03T21:37:59","date_gmt":"2013-12-03T21:37:59","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=180"},"modified":"2014-01-11T10:37:05","modified_gmt":"2014-01-11T10:37:05","slug":"els-decrets-de-nova-planta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/03\/els-decrets-de-nova-planta\/","title":{"rendered":"Els decrets de Nova Planta"},"content":{"rendered":"
\"decreto\"<\/a>
Decrets de Nova Planta a Val\u00e8ncia.<\/figcaption><\/figure>\n

L\u2019austriacisme va tindre molts seguidors, en gran mesura per la seva defensa d\u2019un sistema basat en la legalitat existent. El temor front a un nou sistema que possava en perill una personalitat diferenciadora, perqu\u00e8 impostos, monedes, lleis, costums, eren totalment diferents a les de Castella. Finalment tot aix\u00f2 va ser suprimit, incl\u00f2s la llengua, que com veiem a la redacci\u00f3 de les ordenances generals del 1750, s\u00f3n en castell\u00e0, ja que despr\u00e9s de la batalla d\u2019Almansa, el criteri abolicionista va guanyar pes. Qualsevol record del sistema foral va tendre a desapar\u00e8ixer, de fet la paraula jurats es modifica per la de regidors (regidors de la classe ciutadana, i regidors de la classe de cavallers).<\/span><\/p>\n

Els decrets de Nova Planta suposen la derrogaci\u00f3 dels furs<\/strong>. Se poden considerar com un conjunt de disposicions relatives a la supressi\u00f3 dels ordenaments forals, i a la constituci\u00f3 d\u2019un nou organigrama jur\u00eddic, institucional i pol\u00edtic, amb un substrat com\u00fa a Arag\u00f3, Val\u00e8ncia, Catalunya, i Mallorca, tenint en compte les peculiaritats de cada regne que consagra desigualtats.<\/span><\/p>\n

Els decrets daten del 29 de Juny de 1707<\/strong> per al cas de Val\u00e8ncia, quedant abolits tots els furs, privilegis, pr\u00e0ctiques i costums. Inicia un cam\u00ed cap a la igualtat amb Castella. Mentre que la Nova Planta en Catalunya hauria d\u2019esperar fins al 1710. El propi rei, Felip V:<\/span><\/p>\n

\n

\u201cDeseo reducir todos mis reinos de Espa\u00f1a a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobern\u00e1ndose todos por las leyes de Castilla\u201d<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

Les raons <\/b>en les que basa la seua acci\u00f3 es poden resumir en:<\/span><\/p>\n

    \n
  • Sobirania reial: Un dels atributs del rei \u00e9s la imposici\u00f3 i derogaci\u00f3 de lleis.<\/b><\/span><\/li>\n
  • \u00a0Just dret de conquesta.<\/b><\/span><\/li>\n
  • \u00a0Infidelitat i rebeli\u00f3.<\/b><\/span><\/li>\n<\/ul>\n

    Per\u00f2, qu\u00e8 hi ha de veritat<\/b> en aquestes afirmacions?<\/span><\/p>\n

    <\/span><\/p>\n

    Segons ens demostra Jes\u00fas Morales, qui demostra que Felip V tenia la sobirania castellana<\/b>, i al adoptar-la estava faltant a les disposicions testamentaries<\/b> de Carles II, que li obligaven a respectar el car\u00e0cter pactista<\/b> de les relacions rei-regne en la Corona d\u2019Arag\u00f3.<\/span><\/p>\n

    Eren infidels?<\/strong><\/span><\/p>\n

    El Regne de Val\u00e8ncia no havia jurat al monarca<\/strong>, com ho havien fet Arag\u00f3 o Catalunya. Per tant un rei per a ser reconegut havia de jurar els furs en els tres regnes, i ell no ho havia fet, de fet fins a 1719 no va anar a Val\u00e8ncia. L\u2019altre cas, el d\u2019Arag\u00f3, ni tan sols va anar ell, ja que estava en It\u00e0lia, els va jurar la seva dona. Si que s\u2019havia jurat al arxiduc en 1705 a Val\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

    Eren rebels?<\/strong><\/span><\/p>\n

    Com hem anat analitzant durant la Guerra de Successi\u00f3, no tots eren austriacistes<\/strong>, de fet incl\u00f2s hi hagueren ciutat borb\u00f2niques al Regne de Val\u00e8ncia com el cas de Castalla. Tampoc a dins de les ciutats austriacistes ho eren en unanimitat, hi ha testimonis de la pres\u00e8ncia borb\u00f2nica en ciutats austriacistes com X\u00e0tiva, o Castell\u00f3 de la Ribera. El propi rei es va veure obligat a ratificar en el decreto del 29 de Juliol:<\/span><\/p>\n

    \n

    “Y respecto de que en los motivos que en el citado decreto se expresan, suenan generalmente comprehendidos ambos Reynos y sus habitantes, por haber ocasionado sus motivos la mayor parte de los pueblos, y porque muchos de ellos, y de las ciudades, villas y lugares y dem\u00e1s Comunes y particulares, as\u00ed eclesi\u00e1sticos como seculares, y en todos los m\u00e1s Nobles, Caballeros, Infanzones, Hidalgos, y Ciudadanos honrados han sido muy finos y leales, padeciendo la p\u00e9rdida de sus haciendas, y otras persecuciones y trabajos que ha sufrido su constante y acrisolada fidelidad, en ning\u00fan caso puede haberse entendido con raz\u00f3n fuese mi Real \u00e1nimo notar, ni castigar como delincuentes a los que conozco por leales: pero para que m\u00e1s claramente conste esta distinci\u00f3n, no solo declaro que la mayor parte de la nobleza, y otros buenos vasallos del estado general, y muchos pueblos enteros han conservado en ambos reinos pura e indemne su fidelidad, rindi\u00e9ndose solo a la fuerza incontrastable de los enemigos los que no han podido defenderse, pero tambi\u00e9n les concedo la manutenci\u00f3n de todos sus privilegios, exenciones, franquezas y libertades…”<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

    A m\u00e9s, a m\u00e9s, els decrets van comportar l\u2019establiment d\u2019una Chancilleria i els corregidors de capa i espasa<\/strong>, reduint l\u2019audi\u00e8ncia al model castell\u00e0. Els c\u00e0rrecs podien estar ocupats per castellans. La major part de l\u2019administraci\u00f3 va quedar ocupada pels militars.<\/span><\/p>\n

      \n
    • Com afecta tot aix\u00f2 a X\u00e0tiva<\/strong>?<\/span><\/li>\n<\/ul>\n

      X\u00e0tiva sofreix reformes de car\u00e0cter administratiu, canvis en l’oligarquia pol\u00edtica, problemes amb les villes que no paguen els impostos i volen disgregar-se aprofitant la cojuntura. A m\u00e9s, a m\u00e9s perd el seu nom a canvi de “Colonia Nueva de San Felipe”, i la llengua d’\u00fas oficial passa a ser el castell\u00e0, entre d’altres coses que hem mostrat i que anirem desgranant.<\/span><\/p>\n

      Per a finalitzar, deguem remarcar que a difer\u00e8ncia de la catalana o la mallorquina, per a les quals va haver una gran preparaci\u00f3, la de Val\u00e8ncia es decreta enmig d\u2019una guerra<\/strong>, tenint en compte que algunes places com Barcelona encara no havien caigut.<\/span><\/p>\n

      Vol\u00edem acabar amb una mostra del que pensaven alguns personatges de la \u00e8poca sobre els furs<\/strong>:<\/span><\/p>\n

        \n
      • Berwick<\/strong>, s\u2019han de deixar en suspens.<\/span><\/li>\n
      • Amelot<\/strong>: els furs s\u00f3n \u00fatils per als criminals. Aconsella al rei que utilitze a Val\u00e8ncia com a camp d\u2019experimentaci\u00f3 per a una reorganitzaci\u00f3 de tota Castella.<\/span><\/li>\n
      • Macanaz,<\/strong> es poden mantindre en tant que no limiten al rei.<\/span><\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

        L\u2019austriacisme va tindre molts seguidors, en gran mesura per la seva defensa d\u2019un sistema basat en la legalitat existent. El temor front a un nou sistema que possava en perill una personalitat diferenciadora, perqu\u00e8 impostos, monedes, lleis, costums, eren totalment diferents a les de Castella. Finalment tot aix\u00f2 va ser suprimit, incl\u00f2s la llengua, que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1932,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[568],"tags":[220848,272034,106822,193024],"class_list":["post-180","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-politica","tag-abolicio","tag-borbons","tag-canvi","tag-furs"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/180","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1932"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=180"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/180\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":944,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/180\/revisions\/944"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=180"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=180"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=180"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}