{"id":196,"date":"2013-12-02T11:03:30","date_gmt":"2013-12-02T11:03:30","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=196"},"modified":"2014-01-03T21:01:01","modified_gmt":"2014-01-03T21:01:01","slug":"les-ordenances-generals-de-1750","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/02\/les-ordenances-generals-de-1750\/","title":{"rendered":"Les Ordenances Generals de 1750"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

\"ordenanzas\"<\/a>
Ordenances generals, 1750<\/figcaption><\/figure>\n

Si analitzem com s\u2019estructuren les ordenances podem observar com \u00e9s fruit d\u2019un elaborat treball jur\u00eddic<\/strong>, que ens ajuda a fer-nos una idea del inter\u00e8s que tenia la monarquia en els municipis. Com hem dit la major permenoritzaci\u00f3 respon al aspecte econ\u00f2mic<\/strong> de la gesti\u00f3 municipal, encara que no hem d\u2019oblidar-nos del aspecte pol\u00edtic<\/strong>, on ens parla del bon govern municipal.\u00a0Aquesta \u00e9s una de les difer\u00e8ncies amb les ordenances anteriors al segle XVIII en els municipis castellans, que no arribaven al grau d\u2019intervenci\u00f3 que t\u00e9 la monarquia en aquests cap\u00edtols. Si clickem en les ordenances ens porta a un enlla\u00e7 que ens permet veure tot el document.\u00a0<\/strong><\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 com hem assenyalat respon tamb\u00e9 al grau de corrupci\u00f3<\/strong> que podia donar-se per part dels capitulars del ajuntament. La legislaci\u00f3 imposava que aquell qui opt\u00e9s a c\u00e0rrecs p\u00fablics<\/strong>, no<\/strong> degu\u00e9s treballar<\/strong>, \u00e9s a dir, emplear-se en treballs vils i mec\u00e0nics, aix\u00f2 no es complia. De fet al governador de X\u00e0tiva, Jos\u00e9 Xim\u00e9nez se li recriminava haver ascendit, des de la roda de filar seda, al govern de tenent de regidor. Altre cas com el de Carlos Ruiz de Alarc\u00f3n, que abandon\u00e0 el abasto de carn per a optar a una pla\u00e7a de regidor de la ciutat. Molts d\u2019ells estaven en una situaci\u00f3 econ\u00f2mica dolenta,<\/strong> ja que se solia cobrar de forma simb\u00f2lica, i per aix\u00f2 no estranya que alguns capitulars aprofitaren per a medrar en la economia municipal. Moltes d\u2019aquestes situacions tamb\u00e9 amagaven pugnes per fer-se amb el poder del ajuntament. D\u2019altres eren rics en terres, i la seva fortuna venia de la seua condici\u00f3 de terratinents. I tamb\u00e9 cal nombrar als que cobrien les seues necessitats fent d\u2019advocats, o be utilitzaven la seua professi\u00f3 per a medrar a una regidoria.<\/span><\/p>\n

Per\u00f2 malgrat la diversitat de causes, i de la import\u00e0ncia de la rellev\u00e0ncia i el prestigi, no hem d\u2019oblidar les rets de clienteles, l\u2019acc\u00e9s a certs documents, i una s\u00e8rie de relacions que els permetien controlar els ressorts econ\u00f2mics de l\u2019ajuntament.<\/span><\/p>\n

Les institucions regionals, la Audi\u00e8ncia<\/strong>, i centrals, la C\u00e0mera<\/strong>, actuaren de forma contundent contra totes aquestes irregularitats, aprofitant la pesquisa mencionada. Establiren un mecanisme fixat per a depurar administrativament les responsabilitats<\/strong>, el procediment contra el corregidor i alcalde major. Es va seguir una actuaci\u00f3 contra els anteriors c\u00e0rrecs de regidors i, per a esbrinar la certesa de les acusacions. Hem de destacar la rapidesa del delegat r<\/strong>esponsable de la pesquisa, en la elaboraci\u00f3 de les ordenances, amb la intenci\u00f3 d\u2019acabar amb els abusos. Aquestes accions posaven de manifest la determinaci\u00f3 de la monarquia per controlar el poder local,<\/strong> lo que va conduir al \u00e8xit del model borb\u00f2nic<\/strong> en la meitat del set-cents.<\/span><\/p>\n

Si m\u00e9s no abandonen les seues corrupteles i vicis, la corona disposar\u00e0 d0un instrument per a posar en pr\u00e0ctica el seu model administratiu.\u00a0Segons anem avan\u00e7ant el model d\u2019administraci\u00f3 s\u2019ha d\u2019entendre amb una clau estatalista<\/strong>, les ordenances s\u00f3n un conjunt de disposicions legals per a ampliar i refor\u00e7ar el intervencionisme de la Corona<\/strong>, aquest intervencionisme s\u2019ha denominat racionalitzaci\u00f3<\/strong><\/span> administrativa<\/em>, i les seues disposicions legals serien el instrument de disciplina per a controlar unes oligarquies locals<\/span> perdudes en lluites partidistes. Van fer en aquest sentit la funci\u00f3 de policia<\/strong> que feia servir la corona per a incrementar una disciplina social, que substituir\u00e0 la<\/strong> antiga relaci\u00f3 pol\u00edtica feudal que es basava en la fidelitat<\/strong>. Aix\u00f2 d\u00f3na compte de la import\u00e0ncia de les ordenances i la seua imbricaci\u00f3 en la vida del municipi. Aix\u00f2 d\u00f3na mostra d’un absolutisme que a poc a poc anir\u00e0 aconseguint el respecte, obedi\u00e8ncia, i disciplina de les oligarquies locals que se n’aprofetaven de la seua posici\u00f3 de poder menor, a canvi del manteniment de les estructures socio-pol\u00edtiques.\u00a0<\/span><\/p>\n

L’objectiu era sanejar i racionalitzar, sense variar l’estructura de la instituci\u00f3. Les ordenances se varen estructurar en tres parts, on recollien apartats econ\u00f2mics i pol\u00edtics, donant-li for\u00e7a a les hisendes locals, mentre que el apartat pol\u00edtic regulava l’estructura org\u00e0nica i el funcionament del ajuntament, i el dels gremis. La part de l’economia local era molt important, per la vinculaci\u00f3 que tenien amb ella alguns dels regidors de la ciutat.<\/p>\n

\n

\u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

  Si analitzem com s\u2019estructuren les ordenances podem observar com \u00e9s fruit d\u2019un elaborat treball jur\u00eddic, que ens ajuda a fer-nos una idea del inter\u00e8s que tenia la monarquia en els municipis. Com hem dit la major permenoritzaci\u00f3 respon al aspecte econ\u00f2mic de la gesti\u00f3 municipal, encara que no hem d\u2019oblidar-nos del aspecte pol\u00edtic, on […]<\/p>\n","protected":false},"author":1932,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2502],"tags":[272018,272020,170458,169242,272023],"class_list":["post-196","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-administracio","tag-administracio-2","tag-ajuntament","tag-economia-2","tag-politica-2","tag-reformes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/196","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1932"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=196"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/196\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":479,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/196\/revisions\/479"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=196"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=196"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=196"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}