{"id":226,"date":"2013-12-04T23:36:59","date_gmt":"2013-12-04T23:36:59","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=226"},"modified":"2014-01-03T21:01:28","modified_gmt":"2014-01-03T21:01:28","slug":"la-lluita-pel-poder-politic-i-la-pesquisa-de-1747","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/04\/la-lluita-pel-poder-politic-i-la-pesquisa-de-1747\/","title":{"rendered":"La lluita pel poder pol\u00edtic, i la pesquisa de 1747"},"content":{"rendered":"
\"Odenances<\/a>
Odenances 1750<\/figcaption><\/figure>\n

Un dels aspectes m\u00e9s importants en els ajuntaments borb\u00f2nics era l\u2019estructura del poder en els seus quadres dirigents. Dins de les jerarquies que s\u2019estableix, i de les rets de clienteles, destaca un concepte, el de oligarquia urbana. Aquest sector est\u00e0 conformat per grups de corregidors, alcaldes majors i regidors, que eren els encarregats de dirigir el dest\u00ed del Corregiment, i del ajuntament. Tots ells compartien uns interessos similars, el control del poder pol\u00edtic corregimental i municipal<\/strong>, gaudir d\u2019un patrimoni que era la base del seu domini del poder pol\u00edtic, factors de prestigi, on podem incloure el t\u00edtol de Hidalguia, o el patronatge eclesi\u00e0stic, entre d\u2019altres. Trobem diverses families que pugnen pel poder, malgrat que el govern en teoria no permitia aquests tipus d’afiliacions en els c\u00e0rrecs p\u00fablics, trobem membres de la mateixa famili<\/strong>a en els governs de X\u00e0tiva o de Castell\u00f3 de la Ribera<\/strong>, que podem observar si analitzarem les llistes de c\u00e0rrecs. Aquesta problem\u00e0tica ja succe\u00efa durant la baixa edat mitja, per al cas que ens ocupa, el segle XVIII trobem una gran diversitat d’examples. Em volgut escollir un dels que ja em parlat en altres entrades, per al seu an\u00e1lisis hem recorregut a un llibre de Mar\u00eda Carmen Irles<\/strong>, qui analitza els diferents corregiments al Regne de Val\u00e8ncia.<\/span><\/p>\n

A mitjans del set-cents entre el ja mencionat corregidor Miguel Vandoorent, i Jos\u00e9 Alegret<\/strong>, front a una facci\u00f3 de regidors de San Felipe,<\/strong> que va acabar en una causa judicial, la coneguda pesquisa. Va ser un aut\u00e8ntic enfrontament de voluntats, on incl\u00f2s grups de ve\u00efns es van ficar a un i altre b\u00e0ndol, amb la investigaci\u00f3 de Jos\u00e9 P\u00e9rez de Mes\u00edasobre la conducta del governador i alcalde major, van ser tals els desordres que s\u2019acudeix a Pedro Vald\u00e9s, per a que fix\u00e9s:<\/span><\/p>\n

\u201cLas reglas m\u00e1s justas para la mejor administraci\u00f3n, cuenta y raz\u00f3n de los caudales.\u201d<\/span><\/p><\/blockquote>\n

Pedro Vald\u00e9s,<\/strong> qui es va veure obligat a passar un temps en la ciutat a la que arrib\u00e0 en Octubre de 1744, va poder comprovar com estaven dividits:<\/span><\/p>\n

\u201cProcurando cada uno prevaleciesen sus ideas voluntarias.\u201d<\/span><\/p><\/blockquote>\n

\u00c9s sens dubte un dels principals incidents que provoc\u00e0 una crisis a nivell institucional en l’Ajuntament. La pesquisa de 1743-1750<\/strong>, va implicar a pr\u00e0cticament tot l’ajuntament, lo que va fer intervindre a la Reial Audi\u00e8ncia, que com hem dit envia a un jutge per a dirigir la causa contra el corregidor i l’ alcalde major. Pero tot i aix\u00f2, la soluci\u00f3 fou aparent, perque moltes de les causes es tancaren en fals, \u00a0quasi el mateix any va esclatar un altre problema en el consistori, per l’alcalde major Francisco Aucejo y Jover<\/strong>, en el que estaven els mateixos protagonistes.\u00a0<\/span><\/p>\n

El cas de la pesquisa de 1743-1750 va comen\u00e7ar amb els c\u00e0rrecs que un grup de regidors feren contra el corregidor i l’alcalde. Aquestos successos eren quotidianis, i fruit de les lluites internes pel poder. El cap dels capitulants, acusadors, era Jos\u00e9 Xim\u00e9nez. Algunes de les acusacions eren:<\/span><\/p>\n