{"id":243,"date":"2013-12-05T21:30:28","date_gmt":"2013-12-05T21:30:28","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=243"},"modified":"2015-11-27T20:44:38","modified_gmt":"2015-11-27T20:44:38","slug":"la-questio-de-la-catedralicitat-de-xativa-els-antecedents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/05\/la-questio-de-la-catedralicitat-de-xativa-els-antecedents\/","title":{"rendered":"La q\u00fcesti\u00f3 de la catedralitat de X\u00e0tiva, els antecedents"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\"><a href=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2014\/01\/23022013055.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-965\" src=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2014\/01\/23022013055-300x168.jpg\" alt=\"23022013055.jpg\" width=\"300\" height=\"168\" srcset=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2014\/01\/23022013055-300x168.jpg 300w, https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2014\/01\/23022013055.jpg 1000w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>Per a entendre les propostes plenes de passi\u00f3 que es fan durant el <strong>segle XVIII<\/strong> per a que X\u00e0tiva obtinga un bisbat, hem de fer una entrada que explique de manera breu com naix i avan\u00e7a aquesta q\u00fcesti\u00f3 des de l&#8217;edat mitjana, fins arribar al nostre segle. Tot comen\u00e7a pel <strong>reial privilegi del 30 d&#8217;Abril de 1377,<\/strong> en el qual el rei Pere d\u00f3na esperances d&#8217;erigir la esgl\u00e9sia major en catedral:<\/span><\/p>\n<blockquote>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">\u00abPromitens vobis pro afecta concesionis huyus modi cuod faciemus et tractarimus cud domine <strong>summo pontifice<\/strong> cui pro inde certum nunciam intendimus nunciare cuod ipse ordinet incivitate ipsam sedem et <strong>eclesiam cathedralem providendo<\/strong> in ibi de episcopo qui episcopatum habeat sub certis libitationibus terminatum datumque certis redditibus prou dictus dominus Papa providerit seu ordinament faciendum.\u00bb<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">Un cop X\u00e0tiva fou reconquerida pels cristians, Jaume I, <strong>no li van tornar la seva antiga catedralitat<\/strong> com a Val\u00e8ncia, ja que X\u00e0tiva fou conquerida amb molt d&#8217;esfor\u00e7. Aix\u00f2 provoc\u00e0 certs pactes amb els musulmans, els quals quedaren com a propietaris del castell menor.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">Ja en 1351 la ciutat insisteix en que la seua parr\u00f2quia major fossi col\u00b7legiata. Hi hagueren cartes per al bisbe de Val\u00e8ncia, i per a que el rei li ho fes enviar al Papa. Pedro II va manifestar que ja estava preparant les instruccions per a que l&#8217;erigiren no col\u00b7legiata, sin\u00f3 <strong>CATEDRAL<\/strong>, tal i com havia prom\u00e8s en 1347 quan la va erigir com a ciutat. El<strong> 30 d&#8217;Abril de1377<\/strong> per privilegi la ciutat rep el<strong> t\u00edtol de CIUTAT<\/strong>, li va donar esperances de fer-la catedral.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">Temps despr\u00e9s, <strong>Mart\u00ed l&#8217;Hum\u00e0<\/strong> suplica al Papa Luna la <strong>creaci\u00f3 de nous bisbats, entre ells el de X\u00e0tiva<\/strong>. El 3 de juny de 1409 dilucida l&#8217;assumpte en el consell, ja que tenia al representant prop de la cort pontif\u00edcia, a principis d&#8217;any man\u00e0 a l&#8217;ambaixada al pontifici, i escrigu\u00e9 la carta al monarca, i X\u00e0tiva man\u00e0 com a missatger a J. Guardia, qui havia de tornar a la ciutat si no s&#8217;aconseguia el nou bisbat. En <strong>1414 per bula de Benedicte XII<\/strong>I la esgl\u00e9sia major de X\u00e0tiva passa a ser <strong>col\u00b7legiata<\/strong>.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">Quan va anar a X\u00e0tiva Rodrigo Borja en 1433, li van demanar la restituci\u00f3 de la catedralicitat:<\/span><\/p>\n<blockquote>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">\u00abe respost Ell, ser fill e natural de aquesta ciutat\u00a0 e que la tenia en tant amor e memoria que per tot son poder faria fos complaguda del cuplicat, e que fos deixat a son carrech. Llibre de jurats de l&#8217;Arxiu de X\u00e0tiva.\u00bb<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">En<strong> 1594<\/strong> renaix novament la pretensi\u00f3, durant el regnat de <strong>Felip II<\/strong>, qui va contestar al cabilde setabense desde el Pardo, per carta el 29 de novembre de 1594:<\/span><\/p>\n<blockquote>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">\u00abVenerables y amados nuestros: El can\u00f3nigo Oltra, s\u00edndico de esa iglesia colegial y ciudad de X\u00e0tiva, me di\u00f3 vuestra carta de su creencia y explic\u00e1ndola de palabra y por escrito me ha presentado las razones que hay para erigir en catedral esa iglesia; y habi\u00e9ndolo mandado miar con la atenci\u00f3n que obliga la calidad del negocio, siendo de tanta consideraci\u00f3n como es, he mandado suspender la pl\u00e1tica por ahora; y as\u00ed se ha respondido al can\u00f3nigo Oltra y d\u00e1dole licencia para que se vuelva; y os agradezco el celo con que atend\u00e9is el aumento de esa iglesia. -yo el Rey-.\u00bb<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">En 1617, davant de la cort de Felip III, la ciutat repeteix la seua solicitut. El consell d&#8217;Arag\u00f3 la va admetre, i es despatxaren cartes reials al virrei i a la reial Audi\u00e8ncia, per\u00f2 el informe no es va arribar a fer, malgrat que les cartes es repetiren; en 1<strong>626 davant de Felip IV<\/strong>, en les <strong>corts de Monz\u00f3n l&#8217;estament militar<\/strong> va fer pr\u00f2pia en acte de corts l&#8217;aspiraci\u00f3 xativina.<\/span><\/p>\n<blockquote>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">\u00abLa ciudad de X\u00e0tiva, en tiempo de los<strong> godos, fue catedral<\/strong> insigne y los <strong>obispos<\/strong> de ella florecieron mucho en santidad y <strong>asistieron a los concilios toledanos<\/strong>. Es ciudad populosa y la segunda del reino. tiene la gobernaci\u00f3n muy dilatada y de muchos pueblos; y un breve de su santidad Gregorio XIII para que haya en ella oficial for\u00e1neo;<strong> dos hijos papas<\/strong>: Calixto III, que concedi\u00f3 a la corona real el patronazgo de los obispados de Espa\u00f1a, y otro, Alejandro VI, que concedi\u00f3 a dicha corona la conquista de las Indias. Ha producido 9 cardenales, 28 obispos, 3 maestres de Montesa, y uno de Rodas.<strong> Tiene 11 conventos,<\/strong> mucha caballer\u00eda y una <strong>insigne colegial<\/strong>. En consideraci\u00f3n de todo ello, lo cual suplica a V.M. <strong>el dicho brazo militar<\/strong> sea de su real servicio mandar honrar dicha ciudad con que haya obispo en ella y con t\u00edtulo de catedral [&#8230;] Y para dicho efecto mande V.M.\u00a0 interceder con S.S. y dar sus cartas reales al embajador de Roma para que procure bulas apost\u00f3licas de Su Santidad para dicha nueva erecci\u00f3n.\u00bb<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">Per\u00f2 va ser al segle XVIII on es reprenen aquestes pretensions amb una major for\u00e7a, potser com a reacci\u00f3 a les lluites religioses del segle anterior. Com veurem a la seg\u00fcent entrada.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Per a entendre les propostes plenes de passi\u00f3 que es fan durant el segle XVIII per a que X\u00e0tiva obtinga un bisbat, hem de fer una entrada que explique de manera breu com naix i avan\u00e7a aquesta q\u00fcesti\u00f3 des de l&#8217;edat mitjana, fins arribar al nostre segle. Tot comen\u00e7a pel reial privilegi del 30 d&#8217;Abril [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1932,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1907],"tags":[127,272036,272037],"class_list":["post-243","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","tag-catedral","tag-collegiata","tag-pleit"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/243","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1932"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=243"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/243\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1036,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/243\/revisions\/1036"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=243"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=243"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=243"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}