{"id":246,"date":"2013-12-06T00:54:19","date_gmt":"2013-12-06T00:54:19","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=246"},"modified":"2013-12-21T00:47:20","modified_gmt":"2013-12-21T00:47:20","slug":"la-perdua-definitiva-de-la-catedralicitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/06\/la-perdua-definitiva-de-la-catedralicitat\/","title":{"rendered":"La p\u00e8rdua definitiva de la catedralitat"},"content":{"rendered":"<figure id=\"attachment_247\" aria-describedby=\"caption-attachment-247\" style=\"width: 300px\" class=\"wp-caption alignright\"><a href=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/DSCN1957.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium wp-image-247\" alt=\"Mapa de l'arxidi\u00f2cesi de Val\u00e8ncia amb les indicacions de San Felipe de X\u00e0tiva per al seu bisbat, 1761.\" src=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/DSCN1957-300x228.jpg\" width=\"300\" height=\"228\" srcset=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/DSCN1957-300x228.jpg 300w, https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/DSCN1957-1024x780.jpg 1024w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-247\" class=\"wp-caption-text\">Mapa de l&#8217;arxidi\u00f2cesi de Val\u00e8ncia amb les indicacions de San Felipe de X\u00e0tiva per al seu bisbat, 1761.<\/figcaption><\/figure>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">En<strong> 1760<\/strong> es reprodueix la pretensi\u00f3 de ser catedral, ja no eren sols representants o sol\u00b7licitants ambos cabildos civils i eclesi\u00e0stics, tamb\u00e9 les<strong> comunitats religioses, i els prelats mon\u00e0stics<\/strong> de San Felip hagueren d&#8217;enfrontar-se amb la<strong> r\u00e8plica del cabildo de Val\u00e8ncia<\/strong>. <strong>Contrar\u00e8plica<\/strong> del advocat dels consells de Madrid, <strong>Pedro Laforcada en 1761<\/strong>. Al final va resultar un gran treball i un cost econ\u00f2mic alt, que va derivar en un mal resultat.<\/span><\/p>\n<blockquote>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">&#8221; El ayuntamiento de San Felipe recurre con veneraci\u00f3n a los pies de V.M. anhelando el reintegro del honor ilustre de la silla episcopal que goz\u00f3 hasta la dominaci\u00f3n sarracena, a cuyo cristiano fin ha instado frecuentemente dicha reintegraci\u00f3n proponi\u00e9ndola con poderosas razones, en distintas fechas de siglos anteriores; razones acrecentadas en el presente y cesados los obst\u00e1culos que hasta ahora impidiern el logro de tan justa pretensi\u00f3n, adelant\u00e1ndose al ayuntamiento el cabildo eclesi\u00e1stico con el mismo celo que la ciudad, que bien pudiera remitirse a las causas alegadas por aqu\u00e9l.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">La raz\u00f3n principal de este intento es que la di\u00f3cesis de esta poblaci\u00f3n y su distrito fue propia desde la primitiva Iglesia hasta la dominaci\u00f3n \u00e1rabe, y as\u00ed vemos como asisti\u00f3 Muto y dem\u00e1s sucesivos obispos de S\u00e9tabis a los <strong>concilios de Toledo.<\/strong> Seg\u00fan carta de Felipe II a su embajador en Roma en 1596, la<strong> catedral setabina data del pontificado de San Silvestre e imperio de Constantino Magno<\/strong>. A continuaci\u00f3n defiende hist\u00f3rica y legalmente el derecho de postliminio a favor del obispado de X\u00e0tiva. Ponderando a esta ciudad como digna del honor episcopal, recuerda que los sarracenos conservaron su antigua fama como lo atestigua el moro <strong>Razis<\/strong> en su descripci\u00f3n de Espa\u00f1a en 977, y el <strong>Nubiense<\/strong> en su Geograf\u00eda la celebr\u00f3 de vistosa, circuida de asunto. [&#8230;]&#8221; <strong>Memorial del Ajuntament, 1760.<\/strong><\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n<p style=\"text-align: justify\">\n<figure id=\"attachment_685\" aria-describedby=\"caption-attachment-685\" style=\"width: 182px\" class=\"wp-caption alignleft\"><a href=\"http:\/\/bv2.gva.es\/es\/catalogo_imagenes\/grupo.cmd?path=1005252\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium wp-image-685\" alt=\"Memorial 1760 (acc\u00e9s a part del document)\" src=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/cated-182x300.jpg\" width=\"182\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/cated-182x300.jpg 182w, https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/cated.jpg 463w\" sizes=\"auto, (max-width: 182px) 100vw, 182px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-685\" class=\"wp-caption-text\">Memorial 1760 (acc\u00e9s a part del document)<\/figcaption><\/figure>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">El <strong>17 de novembre de 1761<\/strong> arriben a Madrid els exemplars de la <strong>sol\u00b7licitud de catedralicita<\/strong>t, representada per l&#8217;ajuntament al rei, i s&#8217;acorda el seu repartiment a canonges, regidors, convents, personalitats, i corporacions de la ciutat, per conducte de les comissions.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\"><strong>4 desembre 1762<\/strong>, es va rebre en l&#8217;ajuntament la carta del s<strong>ecretari reial de la c\u00e0mera, Nicol\u00e1s Manzano y Mara\u00f1\u00f3n<\/strong>. Declarava que <strong>no hi havia lloc<\/strong> a la inst\u00e0ncia que feu aquesta ciutat per a que l&#8217;esgl\u00e9sia Colegial fora erigida catedral. Imposa a aquesta <strong>perpetu silenci<\/strong> i mana que no s&#8217;admetia cap m\u00e9s memorial ni representaci\u00f3 en el assumpte.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\"><strong>En 1769 e<\/strong>n la sessi\u00f3 municipal es va acordar donar una comissi\u00f3 al regidor <strong>Francisco Cebri\u00e1n<\/strong> per a que remetira el memorial per mitj\u00e0 de Sr. D. Manuel de Roca, secretar de Gracia i Just\u00edcia, al rei Carles III, sobre l&#8217;expedient de la catedralicitat. Per correu es va con\u00e8ixer<strong> la mort del arquebisbe de la di\u00f2cesi,<\/strong> i com ni el difunt prelat, ni els dos bisbes auxiliars seus anares a visitar l&#8217;esgl\u00e9sia de X\u00e0tiva ni res. Cebri\u00e1n tracta de parlar amb el canonge racional, i despr\u00e9s amb els dos cabildos. Tamb\u00e9 li escrigu\u00e9 al confessor del rei.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">Fins que no va arribar el <strong>segle XIX<\/strong>, durant l&#8217;\u00e8poca constitucional foren ateses les pretensions del cabilde colegial i del ajuntament, gracies al patriotisme i influencies d&#8217;un fill ilustre de la ciutat. Acordada en corts la <strong>restauraci\u00f3 de la Seu<\/strong> xativina pel decret del<strong> 25 d&#8217;abril 1814<\/strong>, i despr\u00e9s de l&#8217;espera feta per l&#8217;absolutisme de Ferran VII, <strong>es van acabar les gestions<\/strong>. Per\u00f2 malauradament <strong>1822<\/strong> durant la breu efectivitat de la prov\u00edncia de X\u00e0tiva, cregut de la bula pontif\u00edcia design\u00e0 per a la provisi\u00f3 del bisbat a <strong>J. L. Villanueva<\/strong>, qui en setembre fou nombrat<strong> ministre plenipotenciari d&#8217;Espanya<\/strong> fou manat a la c\u00faria romana. La c\u00faria el va mirar amb una prevenci\u00f3, al il\u00b7lustre diputat d&#8217;unes corts liberals. Aquella merit\u00edssima feina del bisbat xativ\u00ed no va deixar de ser una il\u00b7lusi\u00f3. Al triomfar la reacci\u00f3 pel <strong>decret del 30 de Setembre de 1823<\/strong> Ferran VII va declarar <strong>nul tot el que havien fet les corts des del 7 de mar\u00e7 de 1820<\/strong>. I aix\u00ed es va esfumar el somni de la catedralicitat i capitalitat de X\u00e0tiva, que<strong> torn\u00e0 a rebre el nom de San Felipe<\/strong>, i va ser <span style=\"text-decoration: underline\">obligada a celebrar la festa de la llibertat del seu rei.<\/span><\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-248\" alt=\"laseu\" src=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/laseu-300x215.jpg\" width=\"300\" height=\"215\" srcset=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/laseu-300x215.jpg 300w, https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/laseu.jpg 351w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">Sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 hi ha una amplia informaci\u00f3 en el llibre de <strong>Vicente Boix, <i>X\u00e1tiva<\/i><\/strong>. Nosaltres hem estret un breu resum del que ens conta Sarthou, per mostrar un poc el complicat assumpte que finalment es torn\u00e0 una mera il\u00b7lusi\u00f3. \u00c9s interessant observar tota la informaci\u00f3 que hi ha al respecte, per\u00f2 resulta massa voluminosa per a tractar-la en aquest espai.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En 1760 es reprodueix la pretensi\u00f3 de ser catedral, ja no eren sols representants o sol\u00b7licitants ambos cabildos civils i eclesi\u00e0stics, tamb\u00e9 les comunitats religioses, i els prelats mon\u00e0stics de San Felip hagueren d&#8217;enfrontar-se amb la r\u00e8plica del cabildo de Val\u00e8ncia. Contrar\u00e8plica del advocat dels consells de Madrid, Pedro Laforcada en 1761. Al final va [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1932,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1907],"tags":[127,272036,272037],"class_list":["post-246","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-cultura","tag-catedral","tag-collegiata","tag-pleit"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/246","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1932"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=246"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/246\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":801,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/246\/revisions\/801"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=246"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=246"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=246"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}