{"id":273,"date":"2013-12-09T10:53:31","date_gmt":"2013-12-09T10:53:31","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=273"},"modified":"2013-12-14T12:35:46","modified_gmt":"2013-12-14T12:35:46","slug":"la-introduccio-del-corregidor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/09\/la-introduccio-del-corregidor\/","title":{"rendered":"La introducci\u00f3 del corregidor"},"content":{"rendered":"<figure id=\"attachment_521\" aria-describedby=\"caption-attachment-521\" style=\"width: 182px\" class=\"wp-caption alignleft\"><a href=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/200px-Jorge_Juan_y_Santacilia.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-medium wp-image-521 \" alt=\"Jorge Juan, oncle d'un corregido xativ\u00ed\" src=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/200px-Jorge_Juan_y_Santacilia-182x300.jpg\" width=\"182\" height=\"300\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-521\" class=\"wp-caption-text\">Jorge Juan, oncle d&#8217;un corregidor xativ\u00ed<\/figcaption><\/figure>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">El\u00a0<em><strong>corregidor<\/strong><\/em>\u00a0es considerat per molts estudiosos como un dels aspectes que m\u00e9s revolucionaren l\u2019administraci\u00f3, ja que apropava els municipis al poder reial, podent actuar sense que instancies menors como l\u2019alcalde major o els regidors, el detingueren. Solien ser\u00a0<strong>figures militars<\/strong>, per\u00f2 ja a partir del\u00a0<strong>1719 eixa pr\u00e0ctica va truncant-se.<\/strong>\u00a0De fet els costos de tants corregiments, feren que anaren redu\u00efnt-se fins arribar a la\u00a0<strong>reforma de 1721<\/strong>, on fins i tot es va regular el salari. Tractaven d\u2019organitzar de forma m\u00e9s racional l\u2019espai, per exemple Alcoi va passar a San Felipe que figurava com a corregiment militar. Es proposava que Alcoi quede com a corregiment de lletres, dista de X\u00e0tiva un bon tros, per\u00f2 es va ajornar fins a 1747. Aquesta reforma portava la disminuci\u00f3 dels militars en la administraci\u00f3.\u00a0A partir de l\u2019adopci\u00f3 del nou model es va produir una\u00a0<strong>desnaturalitzaci\u00f3 en els c\u00e0rrecs<\/strong>, si abans era gent de la ciutat, ara seran persones\u00a0<strong>estrangeres<\/strong>, no sols en la de corregidor i alcalde major, sin\u00f3 en ocasions en els propis regidors.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">Si retrocedim al moment immediatament posterior i tractem d\u2019esbrinar com va anar canviant l\u2019administraci\u00f3 xativina, m\u00e9s enll\u00e0 de les ja nombrades ordenances. Hem de tindre present varies coses que hem anat comentant:<\/span><\/p>\n<ul style=\"text-align: justify\">\n<li><span style=\"color: #000000\">Crema<\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #000000\">Saqueig<\/span><\/li>\n<li><span style=\"color: #000000\">Destrucci\u00f3<\/span><\/li>\n<\/ul>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">Aix\u00f2 comporta una gran disminuci\u00f3 en la poblaci\u00f3 com varem veure al gr\u00e0fic de l\u2019entrada corresponent. Les principals fam\u00edlies varen fugir, i es varen dispersar. Aix\u00f2 creava <strong>un gran buit,<\/strong> que a m\u00e9s a m\u00e9s, no convidava a repoblar de forma voluntaria. Degut a la <strong>inexist\u00e8ncia de les persones de m\u00e8ri<\/strong>t, i pel desig d\u2019ennoblir una ciutat que duia el propi nom del monarca, feren que <strong>Macanaz<\/strong> en 1707 design\u00e9s com a<strong> regidors<\/strong> a algunes de les figures m\u00e9s rellevants de <strong>l\u2019ex\u00e8rcit d\u2019ocupaci\u00f3,<\/strong> i de la pol\u00edtica del moment, el duc de Berwick, Patricio Laules, Tob\u00edas de Burgo, i el marqu\u00e9s de Grimaldo. Felip V deia al respecte uns anys en davant:<\/span><\/p>\n<blockquote><p><span style=\"color: #000000\">\u201cPara la poblaci\u00f3n de esta nueva distinguida colonia fue uno de los m\u00e1s principales requisitos elegir la primera nobleza, as\u00ed para la poblaci\u00f3n como para el gobierno en ella, a fin de ilustrarla y perpeturar la memoria de su poblaci\u00f3n.\u201d<\/span><\/p><\/blockquote>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">Es sabut que tant <strong>Tobias de Burgo, com Jos\u00e9 Grimaldo<\/strong> obtingueren diferents <span style=\"text-decoration: underline\">pensions i rentes sobre els bens confiscats<\/span> en territori xativ\u00ed. Incl\u00f2s tenim dates de les quantitats que foren assignades a la mare de Grimaldo, 12.000 ducats de plata doble, 16500 lliures sobre terres, bens, i hisendes confiscades en el terme de San Felip.\u00a0<\/span><span style=\"color: #000000\"><strong>Macanaz,<\/strong> jutge de les confiscacions, sabent que aquells agra\u00efts i fidels, segons ells mereixien les regidories, tant per la recompensa, com per a donar prestigi a la ciutat. Els nomenaments foren honor\u00edfics, pel que s\u2019hagueren de buscar persones que es feren c\u00e0rrec del govern. En 1708 es va constituir el consistori de San Felip, els capitulars foren escollits per Macanaz i D\u2019Asfeld.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"color: #000000\">El <strong>primer ajuntament<\/strong> el conformaren: Francisco Rocafull, el alcalde major Manuel Menor, el Dr. Pedro Belloch, Onofre Jos\u00e9 Soler, Gregori Fuster i Llu\u00eds Cerd\u00e0. Tots ells borb\u00f2nics, seguidors de Felip V. Van pendre possessi\u00f3 del c\u00e0rrec el <strong>29 de novembre 1709<\/strong>, fins a <strong>1714<\/strong>, quan mor Pedro Belloc. Aquest any es designa a el <strong>duc de Berwick<\/strong>, Patricio Laules, Tob\u00edas de Burgo, i el marqu\u00e9s de Grimaldo com a capitulares a car\u00e0cter perpetu per heretat. Subrogaren les seues funcions en els tendents.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">A<strong> Francisco Rocafull<\/strong> el va substituir <strong>D. Pedro Ruip\u00e9rez<\/strong>, un militar professional i amb un perfil definit, va arribar a brigadier, i al final de la seua vida \u00e9s quan assumeix el c\u00e0rrec de corregidor. Un cas similar \u00e9s el coronel Guillermo Jos\u00e9 Blayron, amb una vida tamb\u00e9 militar. Aix\u00f2 ens evidencia la militaritzaci\u00f3 que sofreix el nou govern de la ciutat. De fet el corregidor D. Antonio Jos\u00e9 Subiela, tamb\u00e9 fou militar, lo que ja canvia quan en 1783 ix com a corregidor Gaspar Pasqual Bonanza, per\u00f2 si tenia una gran influ\u00e8ncia. De fet <strong>Gaspar Pasqual de Bonanza<\/strong> era nebot de <em><span style=\"text-decoration: underline\"><strong>Jorge Juan<\/strong><\/span><\/em>, un mar\u00ed i cient\u00edfic de gran prestigi de l&#8217;Armada espanyola, i ambaixador en Marroc. El seu germ\u00e0 Jos\u00e9 fou capit\u00e0 de fragata de la reial Armada, i major general del departament de Cartagena.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Diversos corregidors de la ciutat de San Felipe foren <strong>cavallers d&#8217;Ordres Militars<\/strong>, com <span style=\"text-decoration: underline\">D. Alberto Francisco de Bie<\/span>, que era cavaller de la Ordre de Calatrava. O Antonio Jos\u00e9 Subiela, que era cavaller de Santiago, lo que se li concedeix el mateix any que el corregiment. La perten\u00e8ncia a la noblesa o la possessi\u00f3 d&#8217;un t\u00edtol d&#8217;ordre militar era fundamental, aquest grup social s&#8217;articulaba en nissages familiars i administratives, i els seus integrants tenien c\u00e0rrecs en l&#8217;ex\u00e8rcit i l&#8217;administraci\u00f3. Eren<strong> nobles recients<\/strong>, no de sang.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp; El\u00a0corregidor\u00a0es considerat per molts estudiosos como un dels aspectes que m\u00e9s revolucionaren l\u2019administraci\u00f3, ja que apropava els municipis al poder reial, podent actuar sense que instancies menors como l\u2019alcalde major o els regidors, el detingueren. Solien ser\u00a0figures militars, per\u00f2 ja a partir del\u00a01719 eixa pr\u00e0ctica va truncant-se.\u00a0De fet els costos de tants corregiments, feren [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1932,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2502],"tags":[272018,272034,272033],"class_list":["post-273","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-administracio","tag-administracio-2","tag-borbons","tag-transformacions"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/273","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1932"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=273"}],"version-history":[{"count":19,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/273\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":525,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/273\/revisions\/525"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=273"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=273"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=273"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}