{"id":30,"date":"2013-10-14T08:05:47","date_gmt":"2013-10-14T08:05:47","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=30"},"modified":"2013-12-26T23:08:53","modified_gmt":"2013-12-26T23:08:53","slug":"1706-els-preparatius-de-la-batalla-dalmansa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/10\/14\/1706-els-preparatius-de-la-batalla-dalmansa\/","title":{"rendered":"1706, els preparatius per a la batalla d’Almansa"},"content":{"rendered":"


\n<\/a>\"BattleOfFriedlingen\"La batalla d\u2019Almansa fou una de les m\u00e9s decisives<\/strong> dins de la Guerra de Successi\u00f3 al tron espanyol (1701-1714), on es veuen abocats gran part dels estats europeus<\/strong>. L\u2019her\u00e8ncia que deixa Carles II<\/strong>, conta amb un gran nombre de territoris, des d\u2019\u00c0frica, fins \u00c0sia, incloent Am\u00e8rica y part d\u2019Europa.<\/p>\n

Aquesta guerra es desencadena, no sols pel problema successori, hi ha tota una s\u00e8rie de interessos, tant pol\u00edtics com econ\u00f2mics<\/strong>, que fan que aquesta passi a un escenari internacional.<\/p>\n

Carles II mor en Madrid l\u20191 de novembre del 1700<\/strong>, la falta d\u2019hereus impossibilita la continu\u00eftat de la dinastia dels Habsburgo. Abans de morir, influenciat per sa mar, Mariana de Newburgo, i per Llu\u00eds XIV, fa el testament en favor de Felip d\u2019Anjou.<\/strong> \u00c9s acceptat als territoris de Castella, per\u00f2 no aix\u00ed a la Corona d\u2019Arag\u00f3, on veuen amb temor la implantaci\u00f3 del sistema centralista borb\u00f2nic. Dins d\u2019aquestos territoris es comen\u00e7a a aclamar a l\u2019arxiduc Carles. A nivell internacional, Anglaterra i Holanda pensaven en el perill que suposava una possible uni\u00f3 entre les corones de Fran\u00e7a i Espanya. Al testament es feia rebutjar a Felip d\u2019Anjou al tron de Fran\u00e7a, impossibilitant aquesta uni\u00f3.<\/p>\n

\"C\u00f2pia<\/a>
C\u00f2pia del testament de Carles II (enlla\u00e7 al text)<\/figcaption><\/figure>\n

Llu\u00eds XIV, \u201cja no existeixen els Pirineus\u201d<\/em><\/span>, afirma que Felip conserva els seus drets a una possible successi\u00f3 en Fran\u00e7a. Envia tropes als Pa\u00efsos Baixos, com si ell fos el propi governador. Mentre tant, el seu n\u00e9t concedeix privilegis a comerciants francesos en les col\u00f2nies espanyoles, en detriment dels beneficis holandesos i anglesos.<\/p>\n

Leopold I<\/strong>, emperador d\u2019\u00c0ustria, junt amb l\u2019estatuder, i rei d\u2019Anglaterra, Guillem III firmen la Gran Alian\u00e7a en 1701<\/strong> en la Haya, recolzant els interessos del arxiduc Carles. En 1703 s\u2019uneixen Saboya i Portugal.<\/p>\n

El conflicte estava servit, i aix\u00ed mateix van haver una s\u00e8rie de fronteres que el van sofrir de manera m\u00e9s acusada, \u00e9s el cas de la frontera amb Portugal, Arag\u00f3, M\u00farcia, Castilla la Mancha, Regne de Val\u00e8ncia i Catalunya. Dins del Regne situarem la nostra localitat de X\u00e0tiva<\/strong>, en la qual com veurem a la seg\u00fcent entrada hi ha una majoria austracista, malgrat que tamb\u00e9 hi ha una petita part borb\u00f2nica. La seua colaboraci\u00f3 amb l’ex\u00e8rcit austracista la convertir\u00e0 en la ciutat de San Felip.<\/p>\n

En 1706<\/strong> la situaci\u00f3 franco-espanyola \u00e9s desesperada en Europa, el 23 de maig de 1706<\/strong> s\u00f3n derrotats als Pa\u00efsos Baixos, perdent les possessions espanyoles de la zona. Tamb\u00e9 s\u00f3n ven\u00e7uts en Turin, caient els territoris d\u2019It\u00e0lia, el milanesat i N\u00e0pols ens mans de Leopold I.<\/p>\n

L’ ex\u00e8rcit anglo-portugu\u00e9s creua la frontera espanyola a mans del Duc de Berwick, captura Alc\u00e0ntara, Ciudad Rodrigo i Salamanca, a m\u00e9s a m\u00e9s amena\u00e7a Madrid. D\u2019una altra banda, l\u2019arxiduc Carles ha sigut proclamat rei d\u2019Espanya en Barcelona el 1705<\/strong>, i ara es troba assetjat per les tropes felipistes, per\u00f2 l\u2019arribada de flota anglo-holandesa obliga a llevar el setge. Els generals austracistes entren en Madrid el 27 de juny de 1706<\/strong>. \u00a0Partides de guerrillers borb\u00f2nics impossibiliten les comunicacions de Madrid amb Portugal. Andalusia, Extremadura i Castella van aportant noves lleves. Despr\u00e9s de ficar una petita guarnici\u00f3 en Madrid, els austracistes sortiren en direcci\u00f3 Guadalajara per unir les seues forces amb les de Carles que es trobava en Saragossa, ja molt debilitat. Finalment els borb\u00f2nics recuperen Madrid, en sols dos mesos la situaci\u00f3 canvia de forma radical. Els austracistes es dirigeixen a Val\u00e8ncia. La guerra de la pen\u00ednsula es trasllada aix\u00ed de l\u2019oest a l’est, allargant la ruta de subministraci\u00f3 estrangera, que ja no es podia fer per Portugal, sin\u00f3 pel Mediterrani. Per\u00f2 en desembre els borb\u00f2nics ja es feien amb el port de Cartagena.<\/p>\n

<\/strong><\/span><\/p>
\n