{"id":358,"date":"2013-12-10T16:16:25","date_gmt":"2013-12-10T16:16:25","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=358"},"modified":"2013-12-17T20:49:06","modified_gmt":"2013-12-17T20:49:06","slug":"del-feudalisme-al-capitalisme","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/10\/del-feudalisme-al-capitalisme\/","title":{"rendered":"Del feudalisme al capitalisme"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: justify\"><a href=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/Baile-Minue1.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignleft size-medium wp-image-365\" alt=\"Baile-Minue\" src=\"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/files\/2013\/12\/Baile-Minue1-300x204.jpg\" width=\"300\" height=\"204\" \/><\/a>El pas del feudalisme al capitalisme ha estat un nuclear en la histografia valenciana.\u00a0 <strong>El pas al capitalisme<\/strong> no era un proc\u00e9s gradual sin\u00f3 que <strong>es dona al llarg del \u00faltims segles medievals i moderns<\/strong>.\u00a0 L\u2019expansi\u00f3\u00a0 a altres territoris va facilitar el desenvolupament d\u00b4una economia mercantil, la penetraci\u00f3 urbana en el m\u00f3n rural, la descomposici\u00f3 de la comunitat camperola, l\u2019extensi\u00f3 de les relacions contracturals i del treball assalariat, l\u00b4arrancada de les manufactures i molts altres canvis que preludiaren i acompanyaren la transici\u00f3 al capitalisme.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">La transici\u00f3 a aquest proc\u00e9s v<strong>a ser necessari una revoluci\u00f3 pol\u00edtica i institucional<\/strong> per accelerar <strong>el proc\u00e9s de transici\u00f3<\/strong>, per\u00f2 no el crea ni tampoc el culmina, ja que aquest <strong>es prolongaria durant tota la resta del segle XIX i fins i tot bona part del segle XX<\/strong>.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Per altra banda, aquesta revoluci\u00f3 dona lloc a un <strong>canvi social<\/strong>, ja que <strong>hi ha un canvi en l\u2019hegemonia dominant<\/strong>, el senyor son substitu\u00efts pels\u00a0 comerciants i els propietaris agraris s\u2019havien enriquit gr\u00e0cies a una legislaci\u00f3 revolucion\u00e0ria que, en concebre l\u2019emfiteusi com una cessi\u00f3 temporal del domini \u00fatil d\u00b4un immoble, a canvi del pagament anual de un c\u00e0non.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">La noblesa va ser el grup social \u00a0m\u00e9s perjudicat per aquesta mesura, ja que en alguns casos tenien totes les seues terres en emfiteusi i en altres basaven les seues rendes en drets jurisdiccionals, tamb\u00e9 abolits per la revoluci\u00f3. Per\u00f2 no benefici\u00e0 els petits camperols, els arrendataris i jornalers que treballaven les terres que no eren seues i que continuaren igualment desposse\u00efts despr\u00e9s de la revoluci\u00f3. Per tant, sols van ser beneficiats els emfiteusis rics, un grup molt heterogeni, des de altres capes del camperolat a la mateixa noblesa, passant per comerciants, advocats, pol\u00edtics militars i una llarga n\u00f2mina de propietaris agraris.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><strong>Les transformacions econ\u00f2miques<\/strong><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">El Pa\u00eds Valenci\u00e0 durant el segle XIX es un pa\u00eds rural i endarrerit, un pa\u00eds de propietaris agraris i de camperols, dominant per l\u2019agricultura tradicional de base cereal\u00edcola, que nom\u00e9s a partir del anys setanta i vuitanta hauria iniciat el cam\u00ed de la seua modernitzaci\u00f3, orientat la seua producci\u00f3 agr\u00edcola cap a l\u2019explotaci\u00f3 i introduint noves t\u00e8cniques i nous cultius, m\u00e9s rendibles i especialitzats.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><b>Els principals avan\u00e7os els vorem en els marjals pr\u00f2xims a la costa<\/b>. En comarques como <b>la Safor, la Ribera i l\u00b4Horta<\/b>,les marjals anaven unides a l\u00b4extensi\u00f3 dels arrossars . Les terrasses van permetre guanyar m\u00e9s de 3300 hect\u00e0rees al agua. El exc\u00e9s colonitzador que s\u00b4extenia des de el marjal de Torreblanca al de Xeraco, siguent notable en les comarques del sud. Municipis com Benissa van veure com les seues terres s\u2019extenien \u00a0per al cultiu. En el cas de les terres d\u00b4Aitana econtrem terres a m\u00e9s de 100 metres d\u2019altitud.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Altre punt a destacar en el creixement agrari del litoral ve acompanyat per la intensificaci\u00f3 del regadiu i de amplies zones de sec\u00e0, junt a una agricultura extensiva. Es donen obres de millora i perfeccionament d\u00b4infrastructures com pous, s\u00e8quies, etc. que suposen una major producci\u00f3 de la terra.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Sobre els principals cultius, tenim <b>arr\u00f2s<\/b>, que era el principal cultiu comercial. La <b>producci\u00f3<\/b> es concentra <b>en La Ribera, la Costera i els voltants de l\u00b4Albufera<\/b>. La seua producci\u00f3 t\u00e9 uns alt\u00edssims rendiments. El seu principal dest\u00ed s\u00f3n els mercats europeus.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">La <b>m<\/b><b>orera<\/b>, s\u2019encontr\u00e0 sobretot en la <b>Ribera Alta<\/b>.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">En les<strong> zones de sec\u00e0<\/strong>, destaca la <strong>vit<\/strong>, que s\u2019encontrava <strong>present en quasi totes les comarques del pa\u00eds<\/strong>. Eren vins de gran qualitat, per\u00f2 tamb\u00e9 es feia <strong>aiguardent i passes<\/strong>.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Junt amb l<strong>\u2019olivera<\/strong>, tamb\u00e9 es completava amb les<strong> agarrofes<\/strong>, per a l\u00b4alimentaci\u00f3 dels animals. El cultiu de les <strong>barrelles<\/strong>, per a l\u00b4obtenci\u00f1o de la sosa c\u00e0ustica, o el <strong>c\u00e0nem<\/strong> en la zona de Castell\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El pas del feudalisme al capitalisme ha estat un nuclear en la histografia valenciana.\u00a0 El pas al capitalisme no era un proc\u00e9s gradual sin\u00f3 que es dona al llarg del \u00faltims segles medievals i moderns.\u00a0 L\u2019expansi\u00f3\u00a0 a altres territoris va facilitar el desenvolupament d\u00b4una economia mercantil, la penetraci\u00f3 urbana en el m\u00f3n rural, la descomposici\u00f3 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2007,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[258],"tags":[106822,170458,272063],"class_list":["post-358","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","tag-canvi","tag-economia-2","tag-evolucio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/358","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2007"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=358"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/358\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":442,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/358\/revisions\/442"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=358"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=358"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=358"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}