{"id":439,"date":"2013-12-11T16:48:48","date_gmt":"2013-12-11T16:48:48","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=439"},"modified":"2014-01-16T12:47:08","modified_gmt":"2014-01-16T12:47:08","slug":"les-manufactures-a-xativa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/11\/les-manufactures-a-xativa\/","title":{"rendered":"Les manufactures a X\u00e0tiva, segle XVIII"},"content":{"rendered":"
\"Gravat<\/a>
Gravat d’un taller de seda<\/figcaption><\/figure>\n

La\u00a0manufacura<\/strong>\u00a0tamb\u00e9 s\u00b4havia donat un grau de\u00a0desenvolupament durant el segle XVIII<\/strong>, y\u00a0accentuant-se en el segle XIX<\/strong>, gr\u00e0cies al creixement del comer\u00e7 i dels transports a nivell mundial i els canvis interns en les estuctures productives i socials.\u00a0La\u00a0gran industria manufacturera<\/b>\u00a0era\u00a0la seda<\/b>, destacant-se centres como\u00a0Val\u00e8ncia, Gandia i Oriola<\/b>. No obstant, la\u00a0seda valenciana va tenir un esplendor ef\u00edmer<\/b>, ja que\u00a0a partir dels anys 90, t\u00e9 una caiguda molt important.<\/b><\/p>\n

El\u00a0sector hegem\u00f2nic del segle XVIII \u00a0s\u00f3n els panys<\/b>, que ocupaven m\u00e9s de 16000 operaris en casi 7000 telers.\u00a0 Esta industria no era homog\u00e8nia. Els panys a\u00a0Morella\u00a0<\/b>comen\u00e7aven a mostrar\u00a0signes visibles d\u2019estancament<\/b>; era una producci\u00f3 que no anava m\u00e9s enll\u00e0 dels mercats locals, era un sector de molt baixa productivitat. Per el contrari, al voltant\u00a0d\u2019Alcoi i Ontinyent<\/b>, que tenia una llarga tradici\u00f3 manufacturera, t\u00e9 una gran desenvolupament, sent la principal prove\u00efdora del ex\u00e8rcit. L\u00b4extenci\u00f3 dels draps, es tractava d\u00b4un treball a domicili en nuclis pr\u00f2xims a Alcoi, com Ibi, Cocentaina o Muro. \u00a0Aquesta ret de municipis s\u00b4amplia en el segle XIX, des de La Vall d\u00b4Albaida i La Marina.<\/p>\n

Aquesta industria va suposar un\u00a0desenvolupament d\u00b4altres sectors<\/b>\u00a0com el\u00a0paper<\/b>, ja que era necessari per a embolicar els panys. Al final del segle\u00a0XVIII es construeix la primera f\u00e0brica de paper.<\/p>\n

La\u00a0industrialitzaci\u00f3<\/strong>\u00a0hauria d\u00b4esperar encara fins al segle XX<\/strong>, entorpida per el acaparador sector agrari i la inexist\u00e8ncia d\u00b4una burgesia din\u00e0mica i emprenedora. Aquest endarreriment es deu sobre tot a causa de la duresa del r\u00e8gim senyorial valenci\u00e0, enfortit amb la refeudalitzaci\u00f3 posterior a l\u00b4expulsi\u00f3 dels moriscos.<\/p>\n

En 1795<\/strong> es registra un ofici on se li diu al Corregidor Gaspar Pascual de Bonan\u00e7a<\/strong>, que per acord del Capit\u00e0 General s’havien donat les ordres per a les companyies havien d’acompanyar al Sant\u00edssim Sagrament.<\/p>\n

Els gremis<\/strong>, constitu\u00efts a X\u00e0tiva des del segle XIV, desfilaven en el XVIII<\/strong> en la process\u00f3, precedits dels seus estendards i amb les escultures dels seus sants titulars. \u00a0Llu\u00efen les carrosses, danses i m\u00fasiques, competint per destacar; aix\u00ed hi havien els sabaters<\/strong> amb les imatges dels seus patrons Sant Crisp\u00edn i Sant Crispiniano; el dels sastres<\/strong> amb la bandera de damasco vermell i galons d’or processionant a les Santes Anastasia i Basilisa; els ferrers<\/strong> amb Sant Eloy; els moliners<\/strong> amb la Verge dels Desemparats; els forners<\/strong> i els estudiants<\/strong> amb Sant Tom\u00e1s d’Aquino. Continuaven els carros triomfals o Roques sobre els quals representaven actuacions sacramentals conegudes com a Misteris,<\/strong> que posteriorment deixen de ser escenificats per persones i passen a ser-ho amb figures dels personatges que intervenien.<\/p>\n

\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La\u00a0manufacura\u00a0tamb\u00e9 s\u00b4havia donat un grau de\u00a0desenvolupament durant el segle XVIII, y\u00a0accentuant-se en el segle XIX, gr\u00e0cies al creixement del comer\u00e7 i dels transports a nivell mundial i els canvis interns en les estuctures productives i socials.\u00a0La\u00a0gran industria manufacturera\u00a0era\u00a0la seda, destacant-se centres como\u00a0Val\u00e8ncia, Gandia i Oriola. No obstant, la\u00a0seda valenciana va tenir un esplendor ef\u00edmer, ja […]<\/p>\n","protected":false},"author":2007,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[258],"tags":[170458,272076,2729],"class_list":["post-439","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-economia","tag-economia-2","tag-hegemonia","tag-s-xviii"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/439","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2007"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=439"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/439\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":457,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/439\/revisions\/457"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=439"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=439"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=439"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}