{"id":490,"date":"2013-12-12T23:41:17","date_gmt":"2013-12-12T23:41:17","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=490"},"modified":"2013-12-17T20:46:52","modified_gmt":"2013-12-17T20:46:52","slug":"la-reforma-municipal-de-1766","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/12\/la-reforma-municipal-de-1766\/","title":{"rendered":"La reforma municipal de 1766"},"content":{"rendered":"
\"Interior<\/a>
Interior del convent Sant Onofre, el Nou.<\/figcaption><\/figure>\n

El municipi de San Felip ja no era aquella ciutat arru\u00efnada d’abans<\/strong>, com un au f\u00e8nix s’havia aixecat entre les seues cendres. Si m\u00e9s no contava amb una administraci\u00f3, intervinguda, per\u00f2 eficient<\/span>, i una economia en al\u00e7a,<\/span> com ho demostra els nous edificis que es construeixen, com la casa de l’Ensenyan\u00e7a a instancia del arquebisbe majoral i destinada a les xiquetes pobres. A m\u00e9s a m\u00e9s es va continuar amb la construcci\u00f3 de la col\u00b7legiata, i es construeix el convent de San Onofre el Nou. Des de la pr\u00f2pia administraci\u00f3 es va haver de reformar la Casa de la ciutat, per les feines burocr\u00e0tiques que obligaven a disposar d’un edifici en condicions.<\/p>\n

Aix\u00ed mateix la reparaci\u00f3 de camins, s\u00e8quies, i dem\u00e9s infraestructures repercutiren en l’aspecte econ\u00f2mic i demogr\u00e0fic, com hem vist en els seus apartats respectius; hi ha una gran expansi\u00f3 agr\u00edcola i industrial.<\/p>\n

Si m\u00e9s no, l’any 1766<\/strong> destaca en Espanya pels motins<\/strong> que es produeixen en Madrid, per\u00f2 no afecten en X\u00e0tiva, per\u00f2 les hem de tenir present com a marc jur\u00eddic en el proc\u00e9s de control de les administracions locals per part de la monarquia. Aquests motins s’originaren a partir d’una Pragm\u00e0tica que liberalitzava el preu del gra<\/span>. El temor a que es generalitz\u00e9s aquest fenomen va fer baixar els preus del gra en X\u00e0tiva, encara que despr\u00e9s es tornaren a pujar segons el acte acordat del 5 de maig 1766:<\/p>\n

\u00aby habi\u00e9ndose examinado esta materia con la reflexi\u00f3n que pide el caso y teniendo presente lo expuesto sobre ella por los se\u00f1ores fiscales, y la necesidad de desenga\u00f1ar a la plebe, para que no cayga en excesos sediciosos, fiada en indultos y perdones, que nada le aprovechan: declararon por nulas \u00e9 invalidas las baxas hechas, o que se hicieron por los magistrados y ayuntamientos de los pueblos compelidos por fuerza y violencia, por carecer de potestad para permitir que los abastos se vendan a menos precio, que el de su coste y costas.\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

Els nous c\u00e0rrecs<\/strong> que es creen com els de diputats del com\u00fa, i s\u00edndic personero<\/strong>, si es creen en teoria per acurtar les actuacions dels regidores, aix\u00f2 resultava aconseguir un major suport<\/strong> en les administracions locals. La Corona es dota de nous elements de control cap a les oligarquies locals, que a la seua vegada dominaven les administracions locals. Lo que en aparen\u00e7a era una obertura per a nous sectors diferents de les elits, en la realitat era refor\u00e7ar l’intervencionisme.<\/p>\n

El acte acordat es va completar amb altres disposicions, com la Instrucci\u00f3 de Diputats i Personeros, del 25 de Juny de 1766, configurant el marc jur\u00eddic per als nous oficis. Aix\u00f2 junt amb les ordenances de 1750 deixaven configurat en X\u00e0tiva el nou organigrama administratiu que no se veuria trastocat fins a la crisis de l’antic R\u00e8gim.<\/p>\n