{"id":518,"date":"2013-12-14T12:31:01","date_gmt":"2013-12-14T12:31:01","guid":{"rendered":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/?p=518"},"modified":"2013-12-17T20:46:03","modified_gmt":"2013-12-17T20:46:03","slug":"els-regidors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/2013\/12\/14\/els-regidors\/","title":{"rendered":"Els regidors"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

\"Duc<\/a>
Duc de Berwick.<\/figcaption><\/figure>\n

Si be en la figura del corregidor parlarem de persones vinculades al \u00e0mbit militar i pol\u00edtic, mentre que l’alcalde major ho era del \u00e0mbit del dret. No obstant aix\u00f2, l’element de major pes eren els regidors, un cos que sobre estar supeditats, tingueren amplies facultats executives.<\/strong> De fet si es suspenia al corregidor o a l’alcalde major, el substitu\u00efa el regidor deg\u00e0<\/strong>.<\/p>\n

Comen\u00e7ar de forma ex novo<\/strong>, partint d’una ciutat destrossada, i un caos organitzatiu, administratiu i econ\u00f2mic. Fins avan\u00e7ada la cent\u00faria no va haver una distinci\u00f3<\/strong> entre els regidors cavallers o nobles i ciutadans<\/span>. San Felipe suposava un camp d’experimentaci\u00f3<\/span>, de fet va ser aqu\u00ed on es va instaurar per primera vegada el alferes major en 1740<\/strong>.<\/p>\n

Ara la pregunta seria, qui era l’oligarquia urbana que ostentava el poder en San Felipe?<\/p>\n

Primerament al decidir tornar al\u00e7ar la ciutat sota el nom Nova Col\u00f2nia de San Felipe,<\/strong> es posaren en els c\u00e0rrecs m\u00e9s destacats als fidels borb\u00f2nics<\/strong>. Destaca el fet que el monarca donara quatre regidories a perpetu\u00eftat<\/strong> a nobles titulars, vinculats directament en la guerra, el duc de Berwick, Patricio Laules, Tob\u00edas de Burgo, i el marqu\u00e9s de Grimaldo. Aquest quatre, com ens dius Mar\u00eda Carmen Irles, integraren la n\u00f2mina de noblesa titulada<\/strong> que accedia als oficis de regidors en Val\u00e8ncia, despr\u00e9s de Val\u00e8ncia, San Felip fou el municipi amb m\u00e9s nobles titulats,<\/strong> cinc ducs, quatre marquesos, i un varo. Aix\u00f2 confirma la pol\u00edtica aristocratitzant<\/span>. De fet a Macanaz se li encarrega l’elecci\u00f3 de la primera noblesa per al govern. Aquests ostentaren els c\u00e0rrecs a trav\u00e9s de tendents de regidor<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
Regidors<\/td>\nTendents<\/td>\n<\/tr>\n
Duc de Berwick(t\u00edtol perpetu de 1714):<\/td>\n– D. Blas Jover (1720-172?)-D. Juan de Rivera de Albarrac\u00edn (1731-1734)<\/p>\n

-D. Joaquin Jim\u00e9nez (1740-1744)<\/p>\n

-D. Patricio Lacy (1748-1768)<\/p>\n

-D. Tom\u00e1s Jacinto Aliaga y Blesa (1768-1786)<\/p>\n

-D. Raymundo Ferrer (1789-1795)<\/td>\n<\/tr>\n

D. Tob\u00edas del Burgo(t\u00edtol perpetu de 1714):<\/td>\n-D. Jos\u00e9 Jim\u00e9nez (1719-1749)-D. Francisco Egea (1750-1756)<\/p>\n

-D. Carlos Ruiz de Alarc\u00f3n (1756-1787)<\/p>\n

-D. Carlos Fernando Ruiz de Alarc\u00f3n (1787-?)<\/td>\n<\/tr>\n

D. Jos\u00e9 Grimaldo, marqu\u00e9s de Grimaldo(t\u00edtol perpetu de 1714):<\/td>\n-D. Manuel Jord\u00e1n y Sierra (1715-1751)-D. Pedro Jord\u00e1n de Pujasons (1751-1760)<\/p>\n

-D. Pedro Jimeno y Puig (1760-1776)<\/p>\n

-D. Vicente Olcina (1776-1804)<\/p>\n

-D. Esteban Chaix (1805-?)<\/p>\n

-D. Mariano Magraner (1816-?)<\/td>\n<\/tr>\n

D. Patricio Laules(t\u00edtol perpetu de 1714):<\/td>\n-D. Gregorio P\u00e9rez (1714-1725)-D. Enrique Menor (1726-?)<\/p>\n

-D. Jaime Pelegero y Burguera (1756-1760)<\/p>\n

-D. Pascual Mar\u00eda Alonso y Pelegero (1796-?)<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 a partir de l’any 1730<\/strong>, per les necessitats econ\u00f2miques de la monarquia, s’inicia un proc\u00e9s d’oligarquitzaci\u00f3<\/strong> de la classe dirigent:<\/p>\n

    \n
  • Continu\u00eftat de les nissagues familiars (terratinents i financers amb censals, professions: metges, advocats…)<\/li>\n
  • Personatges de rang inferior que compren regidories, provenien del comer\u00e7 i d’oficis mec\u00e0nics que s’havien anat ennoblint.<\/li>\n<\/ul>\n

    Tot aix\u00f2 comporta a la consolidaci\u00f3 d’una oligarquia urbana<\/strong>, que se configura com a classe dirigent, refor\u00e7ada per l’endog\u00e0mia i els lla\u00e7os de parentesc<\/strong>, se solien traspassar els oficis de pares a fills. De fet si hi havia una ombra de dubte de fidelitat, se’l suprimia com va ser el cas de\u00a0 Antonio Llin\u00e1s, per poder tenir avantpassat austriacistes.<\/p>\n

    La poca quantitat de regidors en San Felip respon als pocs individus disponibles<\/strong> en funci\u00f3 de lleialtat al monarca. A partir del 1714-1716 va comen\u00e7ar a normalitzar-se la cosa. El problema es que les disputes per ocupar les places en la classe de cavallers foren constants. A m\u00e9s a m\u00e9s a l’antiga noblesa, se li va anar afegint una nova, m\u00e9s els gentilhomes, que pledejaven per ocupar el seu ofici en classe de nobles.<\/p>\n

    En el informe de l’any 1757<\/strong>, el corregidor sol\u00b7licit\u00e0 al regidor Pedro Jord\u00e1n, fill del que tamb\u00e9 fora regidor, Manuel Jord\u00e1n, respecte de diversos pretendents al reconeixement d’igualtat entre regidors cavallers, i ciutadans, entre els que estava el regidor Francisco Egea, que ho era en qualitat de tendent de Tob\u00edas Burgo. En el informe, s’oposava a que els pretendents a ser considerats en classe de nobles, tenint eixe t\u00edtol de tal, per\u00f2 exercint una regidoria en la de ciutadans, s’equiparaven a ells.<\/p>\n

    Per a concloure aquesta part voliem remarcar que a aquests problemes s’ajunten altres com la venta de c\u00e0rrecs, disputes per les places, el cas de les classes nobles i de cavallers com hem anomenat abans. Aix\u00ed com l’endogamia, entre d’altres. Per\u00f2 com sols podem donar unes pincellades en aquest breu espai que comporta un blog, vos animem a llegir l’obra de Isa\u00efes Blesa, del qual hem pogut extraure tots aquests detalls, les llistes de regidors que ens mostra estan extretes dels diversos arxius, de la ciutat, del regne de Val\u00e8ncia, i incl\u00f3s algunes del arxiu nacional.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      Si be en la figura del corregidor parlarem de persones vinculades al \u00e0mbit militar i pol\u00edtic, mentre que l’alcalde major ho era del \u00e0mbit del dret. No obstant aix\u00f2, l’element de major pes eren els regidors, un cos que sobre estar supeditats, tingueren amplies facultats executives. De fet si es suspenia al corregidor o […]<\/p>\n","protected":false},"author":1932,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[2502],"tags":[272066,272067],"class_list":["post-518","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-administracio","tag-corregiment","tag-membres"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/518","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1932"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=518"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/518\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":520,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/518\/revisions\/520"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=518"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=518"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.ua.es\/historiaxativa18\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=518"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}